El material confiscat l’1-O, oblidat
Més de mig miler d’urnes i un centenar d’ordinadors i tauletes comissades el dia del referèndum continuen en dependències policials sense que ningú les reclami
El TSJC, que va ordenar aturar la votació, va derivar el cas al Suprem, que no va exhibir cap peça en el judici contra els líders catalans
“On són les urnes ?” Era la gran obsessió de la fiscalia i dels cossos policials espanyols els dies previs a la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre del 2017, i que ni el centre d’intel·ligència estatal van trobar. L’interrogant també va ser cantat amb befa per ciutadans, quan requisaven paperetes i targetes censals. Finalment, la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra, a les ordres de la magistrada Mercedes Armas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), van intentar aturar la votació. La policia judicial amb antiavalots –en actuacions denunciades als jutjats– van tancar centres de votació i van endur-se urnes, ordinadors portàtils, tauletes i mòbils. Tres anys després, més de mig miler d’urnes de l’1-O i prop d’un centenar d’ordinadors, la majoria d’escoles i de particulars, continuen sota custòdia en dependències policials a Catalunya, oblidades pels tribunals.
Quan el Tribunal Suprem va resoldre que els líders socials, els Jordis, i els líders polítics catalans eren la seva competència, forçant la llei (que deixa ben clar que el que predomina és l’aforament de l’acusat), l’Audiencia Nacional li va traspassar la seva causa i el TSJC, la causa de la presidenta del Parlament i la mesa, així com les peces de convicció confiscades en els centres de votació. En el judici al Suprem, cap dels quatre fiscals ni les defenses van demanar la presència i exhibició d’aquests oreuats objectes (com és habitual en els jurats amb l’arma del crim), i les urnes i els ordinadors han anat agafant pols i humitat en els magatzems policials.
Fonts del Cuerpo Nacional de Policía (CNP) han informat a El Punt Avui que tot el que va confiscar als centres de votació de l’1-O a Catalunya continua en dependències policials “a disposició del Suprem, unes, i del TSJC, altres” ja que indiquen que “hi ha judicis pendents de celebrar-se” i afegeixen que no s’ha fet cap entrega de material intervingut.
En “llimbs jurídics”
Certament, hi ha pendent el macrojudici contra una trentena de funcionaris i empresaris, acusats d’organitzar l’1-O, que es farà a l’Audiència de Barcelona i al TSJC, el dels dos diputats d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó. No obstant això, no s’ha descobert cap partida de diners públics de la Generalitat ni d’un particular per finançar les urnes que van aparèixer en els 2.259 locals habilitats per votar l’1-O. Ni el Tribunal de Comptes les comptabilitza en la despesa de l’1-O, que ha xifrat en 4,2 milions d’euros.
És normal, doncs, que ningú reclami el retorn de les urnes, ja que encara podria ser acusat d’algun delicte. Un cas molt diferent és el material informàtic, ja que com la formació de lesmeses, tot va ser entre voluntaris i van portar ordinadors i tauletes de casa o d’entitats. En casos puntuals, els agents es van endur ordinadors de centres escolars després de rebentar armaris. El Departament d’Ensenyament no ha exigit cap retorn de materials, tot i que a través dels serveis jurídics de Presidència manté la reclamació pels danys ocasionats pels policies.
Per ara, de casos coneguts, només hi ha el d’una veïna de Barcelona, personada com a afectada per les càrregues de la policia espanyola a l’institut Prosperitat que, a través de la seva advocada Marina Roig, ha demanat al titular del jutjat d’instrucció 7 de Barcelona, que investiga 65 agents, que ordeni que se li retorni l’ordinador comissat. El magistrat Francesc Miralles acaba de denegar aquesta petició no perquè no hi tingui dret sinó perquè considera que el seu jutjat no és l’òrgan competent, i que ho reclami al Suprem. Roig, però, ha presentat un recurs d’apel·lació a l’Audiència de Barcelona ja que considera que el jutjat d’instrucció 7 era el que estava de guàrdia aquell 1 d’octubre del 2017, i investiga el conjunt de les actuacions policials, des dels cops de porra, empentes i estirades de cabells fins al comís de material, tot i que actuaven sota la direcció del TSJC. Per la penalista i altres juristes, la situació del material confiscat l’1-O ha quedat en “uns llimbs jurídics” ja que el TSJC no en va fer el traspàs efectiu al Suprem. Des del tribunal s’indica que com que el Suprem no acostuma a ser un òrgan que faci judicis no té espai per guardar les peces de convicció, i que tampoc calia el seu trasllat a Madrid per evidenciar que n’és l’òrgan competent si pel judici ningú les va reclamar.
La policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra van informar la magistrada Mercedes Armas de l’actuació l’1-O, en atestats en què precisen el material confiscat, el volum de concentrats, la resistència ciutadana, les portes i finestres que van trencar i els agents ferits, la majoria lleus.
Així, dels atestats del CNP, destaca que de l’IES Joan Boscà es van endur dotze ordinadors portàtils, que eren del centre; i a la demarcació de Tarragona, els únics que indiquen la marca i número de sèrie dels aparells, es comissen dotze ordinadors a l’institut Comte de Rius. Pel que fa a la Guàrdia Civil, copsa que va confiscar vuit ordinadors de sobretaula i un portàtil a Can Sunyer a Castellgalí de Rosanes i quatre al pavelló de Sant Julià de Ramis. Pel que fa a la policia catalana, en l’informe al TSJC precisa que en 141 centres van comissar 434 urnes i “material informàtic” sense donar-ne més detalls.
LA XIFRA
Tercer judici a manifestants
L’Audiència de Barcelona celebra el tercer judici contra manifestants que el 30 de gener del 2018 es van concentrar a l’avinguda Lluís Companys i al Parlament de Catalunya per donar suport a la investidura del president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les, i que el Tribunal Constitucional va prohibir.
En aquest cas, la secció tercera comença dilluns el judici contra tres veïns, a qui la fiscalia demana tres anys de presó pels delictes de desordres públics i d’atemptat a l’autoritat per haver agredit agents dels Mossos, que van fer un cordó policial per evitar el pas de més concentrats al parc de la Ciutadella i intentaven tancar la porta del parc pel carrer Pujades. S’hi precisa que “no consta” que els agents tinguessin lesions.