JxCat s’erigeix en “garantia” d’un govern independentista

“Som la garantia que en el proper govern hi hagi una majoria netament independentista.” Amb aquesta proclama, que va repetir per cloure el discurs, va tancar, ahir, el president de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, el congrés fundacional del partit i, alhora, va encetar una precampanya de quatre mesos fins a les eleccions del febrer, en què el pas següent serà triar un candidat a la presidència de la Generalitat. “Volem ser el pal de paller de l’independentisme del segle XXI”, havia arengat, abans, Elsa Artadi, una de les vicepresidentes, per qui JxCat “representa la centralitat del país i recull el millor del catalanisme polític”.

Puigdemont assegurava que el nou partit “serà fidel” a l’1-O i no hi renunciarà malgrat el pas del temps i la repressió, si bé és partidari de tenir “tota la paciència que calgui”. En aquest sentit, enviava un missatge implícit a les altres forces independentistes, ja que, segons ell, es pot perdre la paciència de dues maneres: volent “córrer” massa o bé “reculant o plantant-se” a mig camí. “Nosaltres no hem deixat de perseverar per mantenir la posició que vam acordar tots, no només els de JxCat”, subratllava, quan molts els “donaven per vençuts”.

El dia que culminava el naixement del partit, en tot cas, el seu líder va defugir el discurs frontista i va declarar la voluntat de “conjurar el sectarisme”, ja que és “conscient” que s’ha d’entendre amb la resta d’actors polítics, amb els més propers, però també amb els qui no ho són tant. Això sí, alhora va posar en valor les “conviccions i compromisos” dels partits i que les “certeses” de JxCat són clares: Catalunya no deixarà mai de ser una “minoria nacional” a l’Estat espanyol sense cap capacitat transformadora i, com a tal, el progrés i benestar social i econòmic dels catalans mai no dependrà d’ells mateixos mentre en formi part. “Dins de l’Estat, no només no és a les nostres mans, sinó que ja tenim prou evidències acumulades que, tant se valen els règims i governs, sempre hi ha hagut discriminació econòmica, cultural i lingüística de Catalunya”, concloïa, en un to pedagògic. Puigdemont és partidari d’un govern i un estat propi amb valors europeistes, en què el progrés econòmic vagi associat a la “defensa a ultrança” dels drets fonamentals.

Si es vol avançar, però, el líder de JxCat constatava que no es poden fer “grans salts” sense superar una barrera, la del 50% de vot independentista en unes eleccions, que “és molt important per fer política”. Si això passés, de fet, la ponència aprovada proposa demanar la intervenció de la UE per forçar l’Estat a pactar un referèndum. Per això, en el mateix sentit, el text aposta per prioritzar “objectius a vegades difícils però útils”, com ara cultivar les relacions amb els “estats referents”, fet que veu “fonamental”, però que no treu que qualsevol altra aliança internacional serà útil “per modest que sigui l’actor”. Que la “capacitat repressiva” de l’Estat hagi quedat “limitada i desacreditada” per tribunals internacionals, a més, es creu que situa “unes condicions molt millors” que ha de mirar d’aprofitar el moviment sobiranista.

Artadi, que va lamentar que no s’hagués deixat intervenir el secretari general Jordi Sànchez des de la presó, es va marcar com a fita de JxCat “sortir a guanyar” les properes eleccions, i va resumir els documents fundacionals que els afiliats van aprovar en votació telemàtica amb un amplíssim suport, després que ja incorporessin més de 1.000 de les 1.500 esmenes presentades durant el procés, segons va explicar el president del congrés, l’exconseller Lluís Puig. La ponència política, amb un 96,6% de vots a favor, ratifica la “confrontació intel·ligent” com a principal estratègia per avançar cap a la república, en un terreny de joc, a què ha abocat l’Estat, en què no es pot renunciar “a les eines de la unilateralitat”, segons Artadi, tot i que buscaran el diàleg i la negociació sempre que es facin “amb garanties i cànons equiparables internacionalment”. La ponència organitzativa, amb un 94,3%, presenta el partit com una eina “innovadora” en les formes de treball i la incorporació de la diversitat ideològica, a partir, per exemple, de “cercles de participació” que volen superar estructures “més rígides i jeràrquiques” dels partits tradicionals. El document fixa com serà el desplegament territorial, que la portaveu va situar com a “primera responsabilitat“ de l’executiva, però no encara el reglament de les primàries, que, a més, recordava que haurà de validar la militància. La participació en la votació de dissabte va ser de tot just el 27% dels 4.029 afiliats que tenien dret a vot des que, a l’agost, es va tancar el cens, si bé Artadi destacava que a hores d’ara ja són uns 4.600, perquè en les deu setmanes de congrés la xifra “no ha parat de créixer” des dels 2.900 inicials.