Primàries per separat
PDeCAT i JxCat activen la maquinària electoral per escollir els seus propis candidats
Sànchez dona per tancada la carpeta de les negociacions amb el partit de Bonvehí per anar plegats
Els camins del Partit Demòcrata i de Junts per Catalunya continuen bifurcats. Les dues organitzacions han activat la maquinària de les primàries pel seu compte i ja no mantenen converses formals per anar plegades a les urnes el pròxim mes de febrer. El president del PDeCAT, David Bonvehí, va demanar suport, en un consell nacional telemàtic extraordinari ahir a la tarda, perquè la direcció pugui posar en marxa en els pròxims dies el sistema per triar els candidats. Al llarg d’avui els consellers nacionals podran participar en una votació per validar-ho.
“Volem ser presents en les properes eleccions com ho seran els altres partits independentistes”, va assegurar Bonvehí. “Ens hem de preparar per concórrer a les eleccions amb molt esperit constructiu i voluntat de suma fins al final, però falten quatre mesos per als comicis i el nostre partit no pot esperar eternament a activar-se”, va afegir-hi. El dirigent del PDeCAT va defensar que el partit té propostes pròpies en tots els àmbits que afecten el país. També va detallar les negociacions que ha dut a terme amb JxCat en els últims dos mesos per intentar trobar una fórmula per concórrer junts, alhora que reivindicava que les que ha plantejat el seu partit han estat sempre de suma. Bonvehí va lamentar que el president Quim Torra expulsés del govern l’única consellera del PDeCAT, Àngels Chacón, en un moment en què la legislatura ja s’havia donat per esgotada.
D’altra banda, després de la desbandada de militants i quadres locals del PDeCAT cap a la nova formació de Carles Puigdemont, el secretari d’organització del partit, Ferran Bel, va relatar les renovacions que s’estan duent a terme a escala territorial per tal de reorganitzar-se, i va afirmar que els òrgans executius de més de la meitat de les comarques ja han estat renovats.
Per part de JxCat, el secretari general de l’organització, Jordi Sànchez, no va donar per descomptat que es trenquin els ponts amb el PDeCAT pel fet que celebri unes primàries, però va tancar la carpeta de les negociacions amb la formació de Bonvehí, amb qui mantenen un enfrontament als tribunals pel nom de JxCat. “No hi ha converses oficials amb el PDeCAT”, va sentenciar.
El dirigent de JxCat donava així per finalitzades les converses que, després de descartar una coalició, exploraven la possibilitat d’incorporar membres del PDeCAT com a independents a la llista de Junts. Sànchez sí que preveu que s’incorporin persones “de diferents tradicions” a les candidatures del seu partit, però es va remetre a les primàries que la formació també començarà a preparar. De fet, després que JxCat clogués aquest cap de setmana el seu procés fundacional, l’executiva d’ahir va aprovar treballar durant les pròximes setmanes en el reglament d’unes primàries que la militància validarà el cap de setmana dels dies 7 i 8 de novembre. “Qualsevol persona que compleixi amb el reglament podrà participar-hi”, va recordar Sànchez. Les previsions amb què treballa el partit són que abans de Nadal –abans de la convocatòria electoral automàtica– s’hauran aprovat les candidatures.
El fet que tots dos partits activin la maquinària electoral i que a hores d’ara no hi hagi converses “oficials” fa difícil imaginar que puguin concórrer plegades a les urnes, malgrat que el president Artur Mas –que manté el carnet del PDeCAT– assegurava dissabte en una entrevista a El Punt Avui que hi ha temps per posar-se d’acord fins a la convocatòria de les eleccions.
Sànchez no va concretar, encara, quins llocs s’elegiran en el procés de primàries i va deixar en mans del líder de l’espai, el president a l’exili, la decisió d’encapçalar o no la llista. De moment, només dos dirigents han explicitat que faran el pas de presentar-se a les primàries: la cap de files de JxCat al Congrés, Laura Borràs, i el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet. Se n’esperen més.
Coincidència en el 50%
La pròxima fita que es fixa l’independentisme és clara: superar el 50% del vot en les eleccions del febrer. En el que encara no hi ha acord és en què fer-ne. Els republicans aplaudien ahir que JxCat hagi recollit, en la seva ponència programàtica fundacional aprovada el cap de setmana, la necessitat de superar aquest percentatge, que en l’argot d’ERC equival a “eixamplar la base”. “Celebrem que avui tothom coincideix que hem de ser més”, va assegurar la portaveu republicana, Marta Vilalta.
En cas de superar el 50%, ERC aposta per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, tal com recull el llibre d’Oriol Junqueras i Marta Rovira Tornarem a vèncer (i com ho farem). En aquest sentit, Vilalta es va resistir a qualificar de plebiscitàries les eleccions del febrer i va traslladar aquest pes en l’eventual consulta: “El plebiscit serà el referèndum.” “Aconseguir superar aquest 50% vol dir guanyar legitimitat interna, davant de l’Estat i a escala internacional; tindrem més força per poder forçar un referèndum”, va observar Vilalta, que va advertir que “l’objectiu mai pot ser robar vots dels altres independentistes”.
Per la seva part, amb un 50% més 1, Junts advoca per sol·licitar la intervenció de la Unió Europea per forçar un referèndum acordat. “El primer que hem de fer és guanyar les eleccions de manera inequívoca, que ningú mai més pugui dir que no tenim el 50% d’aquest país”, va apel·lar el secretari general de JxCat després de l’executiva del partit a la qual va assistir personalment aprofitant un permís penitenciari.
Tots dos partits es van instar mútuament a pactar una estratègia, però no és clar que això pugui passar abans de les eleccions. El president Quim Torra reclama des de fa setmanes que no es desaprofiti l’assoliment de la meitat de l’electorat. Ahir mateix va alertar que si la fita se supera i no hi ha “conseqüències polítiques”, JxCat i ERC perdran suport popular.
“El que plantejo al conjunt de l’independentisme, institucional, polític i social, és quin valor polític i quines conseqüències polítiques donem al fet de ser més del 50%. No em val dir que farem el mateix que quan som el 47%”, va piular el president Puigdemont.
LES FRASES
Primer revés judicial al PDeCAT per la qüestió del nom
El partit de Carles Puigdemont podrà continuar utilitzant el nom de JxCat mentre la justícia no resolgui la demanda presentada pel Partit Demòcrata. El jutjat de primera instància número 3 de Barcelona va desestimar ahir prendre mesures cautelars per l’ús de la marca, tal com reclamava el partit de David Bonvehí. En un comunicat, el PDeCAT declarava el seu respecte per la resolució judicial que denegava les mesures cautelars, manifestava que es manté ferm en la convicció que ha actuat correctament i, en espera de la sentència que ha de dictar el jutjat, lamentava la situació creada “per una actuació que considera irregular i poc ètica que va denunciar i que va quedar acreditada en la vista de mesures cautelars”, celebrada el dia 25, en què la defensa de JxCat va acusar el PDeCAT d’intentar paralitzar i suspendre el nou partit.