Torra durà Espanya a Estrasburg

No hi haurà restitució del president de la Generalitat Quim Torra, tal com havia previst el decret de substitució signat dimarts pel govern. El Tribunal Constitucional (TC) va descartar ahir suspendre la inhabilitació d’un any i mig per desobediència confirmada pel Tribunal Suprem, tal com va demanar la defensa de Torra en un recurs d’empara la setmana passada. “Aquesta decisió no és cap sorpresa, perquè ja tenim constància continuada del tracte diferenciat i discriminador de la justícia espanyola amb els independentistes catalans”, va observar el president en un comunicat. La defensa del president ho interpreta com una manera de “vulnerar” un cop més els seus drets, però sobretot dels milions de catalans que van participar del procés electoral del 21 de desembre del 2017.

L’alt tribunal sí que va admetre per unanimitat a tràmit el recurs d’empara, que abordarà en els pròxims mesos, una pràctica que acostuma a convertir-se en un calaix on agafar pols per demorar l’enviament de la causa a Europa. Per aquest motiu “es confirma que cal continuar el plet en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets civils dels catalans a Europa”, va justificar Torra.

El vicepresident del Parlament, Josep Costa, avançava uns minuts abans que la defensa del molt honorable no esperarà que el TC resolgui el fons del recurs per acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg.

“Els tribunals espanyols no fan justícia sinó que fan política, tot s’hi val per aturar l’independentisme, els tribunals tenen aquesta prioritat, no apliquen el dret, sinó les instruccions polítiques que tenen de l’establishment”, va censurar Costa, que va recordar que Torra no és el primer dirigent polític a qui l’acció de la justícia impedeix d’exercir el càrrec en aquesta legislatura, després de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull.

També va subratllar que “la minoria del poble català dins l’Estat espanyol no té un sistema judicial que empari ni protegeixi els seus drets” i que “hi ha una llei per al comú dels espanyols i una llei per als independentistes catalans que no és la mateixa, que és més repressiva, autoritària i menys democràtica”.

Es dona la circumstància que el magistrat que feia de ponent de la resolució sobre les mesures cautelars, Antonio Narváez –proposat pel PP–, va afirmar en el marc d’una conferència titulada El problema catalán, el novembre del 2017, que el referèndum de l’1-O va ser un “cop d’estat encobert molt més greu” que el 23-F. “Us podeu imaginar quina confiança tenim en la justícia espanyola”, va ironitzar Costa.

La mateixa consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, deia poc abans que se sabés que el Constitucional denegava la suspensió de la inhabilitació: “Poques coses esperem ja de la justícia espanyola, ja ens ha demostrat reiteradament quin és el tracte que professa cap al moviment independentista.”

L’advocat del president, Gonzalo Boye, va recordar en el moment de presentar el recurs d’empara que el Constitucional sempre havia acceptat suspendre la inhabilitació en tots els precedents de dirigents polítics en actiu. El catedràtic de dret processal i diputat i portaveu de justícia de Junts per Catalunya, Jaume Alonso-Cuevillas, insistia ahir que “en casos així sempre s’havia suspès” la inhabilitació. “I tots sabíem que aquest cop no ho farien; més espanyola que justícia”, va piular.

En canvi, des de Ciutadans, instigador de la persecució judicial per la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats que ha acabat tombant Torra, el diputat al Congrés i exmembre de la mesa del Parlament José María Espejo celebrava que el president “haurà de complir la seva sentència sense privilegis”. “Ningú està per sobre de la llei”, va sentenciar.