Política

El candidat de Morales arrasa

Luis Arce obté més del 50% de los vots en les presidencials bolivianes i guanya en primera volta

Mesa reconeix la derrota i el govern sorgit del cop que va derrocar l’expresident felicita el vencedor

El Moviment al Socialisme (MAS) torna al poder a Bolívia. Luis Arce, l’home triat per l’expresident Evo Morales com a candidat a president del seu partit, va guanyar amb comoditat en les eleccions de diumenge. Els sondejos a peu d’urna van donar a Arce el 52% dels vots, a 21 punts de distància de l’expresident Carlos Mesa i suficients per imposar-se en primera volta. El resultat preliminar, que haurà de ser ratificat els pròxims dies pel Tribunal Electoral, ha estat tan irresistible com inesperat, fins i tot per al MAS.

La presidenta interina, Jeanine Áñez, va felicitar el guanyador minuts després de la difusió dels sondejos. Mesa, mentrestant, va reconèixer ahir que la diferència era tan àmplia que resultava irremuntable. “Ens toca, com correspon als qui creiem en la democràcia, reconèixer que hi ha hagut un guanyador en aquestes eleccions. És un resultat que considerem que no es modificarà quan es coneguin els resultats oficials”, va dir Mesa.

El triomf de Luis Arce, ministre d’Hisenda durant onze dels catorze anys de govern del MAS, suposa la normalització institucional de Bolívia. Fa un any, un cop cívico-militar va precipitar la renúncia de Morales, que no va poder accedir a la reelecció enmig de denúncies de frau. Va assumir llavors la presidència per mandat constitucional Jeanine Áñez, una senadora opositora que va impulsar centenars de causes judicials contra l’anterior administració i va promoure una agenda contrària als interessos indígenes, que són la base del MAS.

L’estratègia ha resultat fallida. Arce va rebre diumenge el suport clar del nucli tradicional del partit i va sumar les classes mitjanes populars que Morales havia perdut pels seus intents de reelecció. Els sondejos preelectorals no van ser capaços de captar aquest “vot ocult” a les zones rurals andines i als barris de ciutats com La Paz i Cochabamba i no van donar a Arce més del 40% dels vots.

Aquesta vegada no hi va haver incidents ni grans manifestacions violentes, com a l’octubre del 2019. Si bé el recompte oficial s’allargarà almenys fins a la nit d’avui, la dimensió de la distància en els sondejos ha estat la clau de la pau social. Un resultat ajustat podria haver activat les amenaces de caos que van sorgir des de tots els bàndols els dies previs a les eleccions. El govern interí fins i tot va desplegar l’exèrcit a la capital i va prometre reprimir amb duresa qualsevol indici de protesta.

No va caldre. Mesa va admetre la derrota, la presidenta Áñez va dir que “Arce ha guanyat les eleccions” i Arce va prometre que governarà per unir els bolivians. Acompanyat per l’equip de campanya, va assajar fins i tot una inèdita autocrítica: va prometre “reconduir el procés de canvi aprenent i superant errors”.

La unitat no serà fàcil. Els resultats han mostrat una vegada més la divisió entre la Bolívia andina i indígena, representada a les regions occidentals de La Paz, Oruro, Potosí o Cochabama, i l’orient “camba”, el pla agrícola de Santa Cruz de la Sierra. L’orient sempre ha estat un bastió “anti-MAS” i ha tornat a ser-ho en aquestes eleccions, amb el triomf en aquesta regió de Luis Fernando Camacho. Aquest dirigent, representant de l’extrema dreta boliviana, va liderar l’octubre de l’any passat les revoltes contra Morales. Si bé ha sumat poc més de 10 punts en l’elecció general, com a home fort de Santa Cruz continuarà marcant el pas al govern central.

En qualsevol cas, els resultats d’aquest diumenge han posat en qüestió la legitimitat de les denúncies de frau de les eleccions de l’any passat, impulsades per l’Organització d’Estats Americans (OEA), però qüestionades per altres estudis independents. Arce ha tret ara almenys cinc punts més que Morales fa un any, quan l’expresident va aconseguir el 47%, dels vots, 7 punts més dels necessaris per guanyar en primera volta després d’una apagada informàtica carregada de sospites. La diferència a favor d’Arce serà clau en els equilibris del nou govern.

Morales viu com a refugiat polític a l’Argentina i planeja ara el seu retorn. A La Paz es trobarà amb un president electe que és el seu delfí però que també l’ha superat a les urnes.

LES XIFRES

52
per cent
dels vots hauria obtingut Luis Arce, 21 punts més que el seu principal oponent, Carlos Mesa.
5
punts
més que els que va obtenir fa un any Evo Morales ha obtingut en les eleccions de diumenge el seu delfí.

Un economista socialista

Luis Arce va néixer a La Paz, capital administrativa de Bolívia, fa 57 anys. A Bolívia és un personatge conegut: va ser ministre d’Economia d’Evo Morales durant onze anys, període en el qual la pobresa extrema va baixar del 38% al 18% i el país va créixer un 5% de mitjana anual. Arce es va beneficiar del boom de les matèries primeres que el va acompanyar des de l’inici de la seva gestió, el 2006, i la seva figura porta bons records als bolivians més pobres. Quan el boom es va acabar, Arce va mantenir el creixement amb més despesa pública i més dèficit.

L’administració sortint lliurarà el poder amb un dèficit superior a 13 punts del PIB, fruit sobretot de les despeses extraordinàries per afrontar la pandèmia. Arce va deixar el seu càrrec dos anys per tractar-se d’un càncer de ronyó que ja ha superat i ara ha tornat com a candidat de Morales. No pertany al cercle històric del MAS, però a la universitat ja havia militat al Partit Socialista



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’hegemonia del PNB trontolla

Barcelona
Orient Mitjà

Israel respondrà a l’Iran tot i la crida a la contenció dels EUA

Beirut
Gorka Knörr
Polític basc

“Seria un greu error reeditar el pacte de govern PNB-PSE”

Barcelona
Índia

La democràcia més gran, en perill

Tòquio
Carles Ibáñez
Cap de l’oposició de l’Ajuntament de les Preses (+ Aprop les Preses)

“Les coses han de ser clares, en la variant, i arribar al consens”

Les Preses

El Consell Comarcal el Baix Empordà condemna els fets de Bellcaire

la bisbal d’empordà
guerra a gaza

Israel prepara l’evacuació de Rafah per començar la invasió

barcelona
POLÍTICA

Suport a Campmajó i al ‘segon exili’ de Tsunami, a Girona

GIRONA
política

El ple de Girona aprova incrementar el preu de les zones blava i verda

girona