Política

La fiscalia recorre l’absolució de Tamara Carrasco d’incitació a desordres públics

El ministeri públic creu que els fets provats en la sentència poden ser penalitzats i demana una condemna a l’Audiència

L’Audiència de Barcelona va absoldre l’activista el passat 6 d’octubre

La fiscalia ha presentat un recurs a l’Audiència de Barcelona contra la sentència que va absoldre l’activista Tamara Carrasco del delicte d’incitació a desordres públics.

Segons ha pogut saber l’ACN, el ministeri públic creu que amb els fets provats a la sentència es pot condemnar Carrasco pels articles 559, 557 i 557 bis del Codi Penal, que penalitzen la incitació als desordres públics. La fiscalia demanava a Carrasco set mesos de presó.

El 6 d’octubre passat el jutjat penal número 25 de Barcelona va absoldre Carrasco en no haver-se demostrat que la membre dels CDR enviés una gravació de veu a ningú més que el seu cercle d’amics.

La sentència conclou que la Guàrdia Civil no ha pogut acreditar com va obtenir l’àudio, un fet que considera “poc seriós” en investigacions per delictes tant greus com rebel·lió, terrorisme o sedició.

A més, no hi ha cap prova que demostri que Carrasco va enviar el missatge de veu als CDR que van provocar talls de carreteres els dies següents. La Guàrdia Civil tampoc ha aportat cap mitjà de comunicació on es reproduís el missatge ni cap prova que terceres persones el difonguessin massivament.

Igualment, la magistrada considera que encara que el missatge s’hagués difós massivament, no suposaria cap delicte d’incitació a desordres públics, ja que l’acusada només hi explicava el que s’havia relatat en una reunió prèvia i què s’havia decidit.

La sentència afirma que Carrasco no va organitzar els talls dels CDR, i tampoc veu acreditat que es provoquessin desordres públics en aquells talls.

Tamara Carrasco va ser detinguda l’abril del 2018 i inicialment va ser investigada per l’Audiència Nacional per rebel·lió i terrorisme. El novembre del mateix any el magistrat de l’Audiència Nacional Diego de Egea decidia enviar el cas als jutjats catalans per un delicte de desordres públics. Tot i això, va mantenir sobre Carrasco l’obligació d’estar confinada al seu municipi. Sis mesos més tard, l’Audiència de Barcelona va acordar que fos el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona i no el jutjat d’instrucció número 1 de Gavà qui es fes càrrec de la causa contra Carrasco. A finals de maig del 2019, després de més d’un any, el jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona ordenava l’aixecament del confinament de Carrasco.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Sessió de control al govern en funcions

barcelona

La llei de seguretat obre una crisi entre Macron i el seu ministre de l’Interior

París

L’ANC puntuarà els programes electorals

barcelona

Sánchez defuig la pressa de Podem per a la sedició i l’indult

madrid

Un eurodiputat del JURI plega per una orgia en pandèmia

Brussel·les

Vista a Madrid pels danys ocasionats l’1-O al pavelló de Sant Julià de Ramis

sant julià de ramis

Troben vint-i-dos cossos a la fossa de Salomó

Barcelona

Taula de partits per validar els protocols del 14-F

Barcelona

La vacuna entra a la recta final

Brussel·les