Política

Trapero: ni sediciós ni passiu

L’Audiencia Nacional dicta l’absolució de l’excúpula dels Mossos amb arguments contundents i oposats als del Suprem

La fiscalia ha de decidir si presenta recurs, ja que una dels tres jutges vol castigar el major i Soler

“És un molt rellevant les dues peticions perquè es desconvoqués el referèndum”
“L’ús de la força contra ciutadans indefensos i famílies no podia ser la solució”

L’Audiencia Nacional no només ha absolt el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’excúpula policial, que s’enfrontaven a deu anys de presó acusats de sedició, sinó que també desacredita la investigació feta per la Guàrdia Civil i fa una defensa a ultrança del dret de manifestació —“inclús les reunions il·legals”, sosté—, i per tant, que les actuacions policials sempre han de complir el principi de “proporcionalitat, oportunitat i congruència”, repetit fins a la sacietat pel major i menystingut pels fiscals.

És tot un míssil jurídic del ponent i magistrat progressista Ramón Sáez Valcárcel contra la sentència del Suprem als independentistes catalans, en sostenir que Trapero ni estava conxorxat amb els líders polítics ni va fer actuar amb passivitat la policia catalana per permetre el referèndum de l’1-O com sosté el magistrat Manuel Marchena. Precisament, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà avui sobre el dret de manifestació vulnerat, a parer d’un dels joves d’Encercla el Parlament, que Marchena va condemnar a tres anys presó, amb set manifestants més, tot i que el mateix magistrat Sáez els va absoldre en primera instància. Una situació que es podria reproduir amb el cas dels Mossos.

En la sentència, notificada ahir, l’Audiencia Nacional ha absolt la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, per a qui la fiscalia demanava quatre anys de presó, en considerar que en el dispositiu del 20-S a la seu d’Economia ella no tenia cap poder sobre les unitats d’ordre públic. I de l’exdirector dels Mossos Pere Soler i de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, el tribunal afirma que no van dissenyar ni influir sobre cap dispositiu dels Mossos en accions de policia judicial. Per contra, s’indica que la secretaria d’estat de Seguretat, que depèn del Ministeri de l’Interior “sí” que ho va fer amb la instrucció 4/2017 per aturar l’1-O dirigida als cossos de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

El perill en aquesta sentència és el vot particular de la presidenta del tribunal, Concepción Espejel (de 461 planes contra les 96 de la sentència), que, contra el parer dels seus companys, Ramón Sáez i Francisco Vieira, manifesta que Trapero i Soler sí que estaven d’acord amb els líders polítics catalans i van dissenyar plans policials per permetre el referèndum i la DUI, que el Suprem qualifica de “simple miratge”. El vot particular pot ser l’excusa de la fiscalia per presentar un recurs d’apel·lació contra les absolucions a la sala penal de l’Audiencia Nacional, i en última instància arribaria a la taula del Suprem.

El tribunal fa seves la majoria de tesis de les defenses, exercides pels penalistes Olga Tubau, Cristóbal Martell i Fermín Morales. “La sentència fa justícia. L’objectiu era demostrar la seva innocència, però també la voluntat de poder dissipar qualsevol dubte sobre l’honorabilitat i el rigor professional de la intendenta i el major, així com del cos de Mossos d’Esquadra”, afirma en un comunicat Tubau. “És contundent en el llenguatge però fluix en l’argumentació. Un70% de l’escrit recull els atestats de la Guàrdia Civil”, va declarar Pau Ferrer, de la defensa de Soler, sobre el vot particular.

En la sentència es conclou que “la prudència [de Trapero] davant d’una situació tan extraordinària, tot i que possibilités la celebració del referèndum il·legal i afavorís l’estratègia independentista, no pot ser considerada una cooperació a la sedició o una desobediència als mandats judicials”. El ponent hi rebla: “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar el compliment de l’ordenament jurídic, tot i que sigui legal. En un sistema democràtic avançat com el nostre, l’ordenament jurídic té ressorts suficients per afrontar tots els incompliments legals i judicials, inclús quan provenen de les més altes autoritats d’una comunitat autònoma.” Es refereix que el govern espanyol podria haver decretat l’estat d’alarma, de setge o el 155, que va aplicar després, abans d’enviar la policia a atonyinar la ciutadania.

Baena i Pérez de los Cobos, desacreditats

L’Audiencia Nacional, contra el parer del Suprem, sosté que hi ha “nombrosos contraindicis” sobre la hipòtesi que el major Trapero “tenia un acord” amb els líders del govern. El tribunal és força crític amb el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, cap de la policia judicial i qui ha dirigit les investigacions contra els independentistes catalans. “Les seves dades no corresponen amb la realitat”, sosté el tribunal, que alhora desautoritza el seu sistema, ja que precisa que en les hipòtesis “primer indica la conclusió” i després les proves. L’Enfocats i l’agenda de Jové, precisa, “no acrediten cap connexió, al contrari”, i la tesi que Trapero va ser nomenat major l’abril del 2017 per tenir-lo a favor és desmentida pel socialista i anterior director dels Mossos, Albert Batlle.

El tribunal també es crític amb el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador policial contra l’1-O, i les seves “percepcions” contra Trapero, del qual s’afegeix que “discrepar no és incomplir”. El tribunal, per exemple, retreu als investigadors i a la fiscalia que no es tingui en compte que fins en dues ocasions Trapero va demanar al president Puigdemont la suspensió del referèndum. “És un fet molt rellevant, que alhora refuta la desobediència a les ordres judicials”, indiquen els magistrats, que, contra els fiscals, sí que es creuen el pla de detenció del govern després de declarar la DUI, perquè Trapero ho va explicar en la seva primera declaració el 2018.

El model policial

Un dels arguments innovadors que recull l’Audiencia Nacional —ni citat pel Suprem i rebut amb riures burletes i rancis pels cap policials espanyols i la fiscalia— és “el model de gestió negociat de conflictes” que té el cos de la policia catalana, ordenat pel Parlament i amb una instrucció del 2013 que recull la mediació amb els manifestants abans d’usar la força. Així, en els fets provats, l’Audiencia Nacional recull la tasca dels voluntaris a fer un cordó de seguretat i dels agents de la unitat de mediació dels Mossos el 20-S. El tribunal no nega que els líders independentistes s’aprofitessin d’aquest model policial, del qual es “pot discutir la idoneïtat”, però no concloure que els Mossos van actuar amb passivitat, “una imputació genèrica difícil de justificar”.

20-S i la lletrada “amb suport”

El 20-S, sosté l’Audiencia Nacional, el major Trapero i el cos dels Mossos van donar suport a les diverses comitives judicials, en 42 escorcolls de la Guàrdia Civil arreu de Catalunya i en dies anteriors, com ara a Unipost. I a la seu d’Economia, amb una gran manifestació, pel que fa a la lletrada de l’administració de Justícia convertida en màrtir al Suprem per haver hagut de sortir per un terrat, ara l’Audiencia Nacional sosté que el fet que Trapero ordenés la seva sortida i acompanyament a la Ciutat de la Justícia “és una prova que va donar suport a la comitiva judicial” en els diversos escorcolls per evitar el referèndum d’autodeterminació.

1-O i ponderació

Pel que fa a l’1-O, el tribunal sosté que és “difícil saber les raons de la ruptura de la coordinació policial”, que va provocar casos “estranys” o males actuacions d’agents, als quals Trapero “va fer retirar o investigar”, tot i que “només van ser una desena”. També deixa clar que la magistrada del TSJC va “exhortar” els caps policials “a actuar amb prudència, paciència i contenció”, reproduint el testimoni clau del lletrat de l’administració de Justícia Joaquim Martínez.

El tribunal tampoc es mossega la llengua amb la tergiversació dels fets per part de Pérez de los Cobos quan critica el dispositiu dels Mossos, tot i que ell era el coordinador policial.

En un raonament lúcid, l’Audiencia Nacional afirma: “La iniciativa Escoles Obertes va ser representativa d’aquesta estratègia que no ocultava la seva finalitat: impedir el compliment de les ordres de la fiscalia i de la magistrada. Però, quina era la decisió adequada para afrontar tal situació? Desallotjar violentament el locals? Enviar les unitats d’ordre públic disponibles a retirar avis, pares i nens de l’interior dels col·legis?” I hi afegeix: “Aquí és on novament es van aplicar els principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat” per part dels cossos espanyols, i precisa que la magistrada Armas, el fiscal superior i el coordinador policial “ho sabien i no van exigir una actuació per la força”. I conclou que si l’acció dels Mossos no va ser eficaç, en certs casos i centres, va ser per la “mobilització massiva de la ciutadana”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

12 diputats francesos volen generar un “clima d’opinió” per resoldre el conflicte polític català

barcelona

ERC sobre l’acord dels pressupostos: “Cal continuar treballant en el que es va pactar a la investidura”

Madrid

Borràs, sobre els pressupostos: “No podem donar el ‘sí’ a canvi de res”

Madrid

La JEC autoritza l’homologació de butlletes i sobres electorals descarregables des d’Internet per al 14-F

barcelona

Forn demana relleus a l’independentisme: “Algunes persones s’han d’apartar”

Barcelona

El president de la mesquita de Ripoll afirma que Es-Satty tenia “dues cares”

Barcelona

El PDeCat assoleix un preacord amb el govern espanyol per votar Sí als pressupostos de l’Estat

Madrid

El mapa de referència

Barcelona

Borràs arrasa en les primàries i serà la candidata de JxCat

barcelona