Política

Casado diu “fins aquí” a Abascal

El líder del PP s’aferma combatent Vox en flairar l’opa i votant no a la moció de censura, com ERC, JxCat i la CUP

Abascal surt tocat i arraconat, i rumia el càstig sense fer caure Madrid

Sánchez es reforça enmig del caïnisme dretà

Álvarez de Toledo vota no pel deure i després diu que volia abstenir-se

Al segon dia, Pablo Casado es va donar per al·ludit. El seu equip revela que vivia interpel·lat i que va flairar el napalm de l’opa hostil des del primer matí, però va decidir torejar la moció de censura de Vox amb un silenci tan espès que omplia de neguit els diputats del PP, que van dormir sense saber si l’endemà al Congrés premerien el botó del no o de l’abstenció. “No he contestat fins ara a les seves provocacions per respecte als seus votants. La moció no la dispara contra el govern, sinó contra el partit que li ha donat feina 15 anys, però el tret li ha sortit per la culata. Accepto l’órdago. Fins aquí hem arribat”, va etzibar el líder del PP al de Vox, Santiago Abascal, en un combat inèdit. Amb 52 vots de Vox i prou davant 298 vots en contra que van del PP a la CUP, el pitjor marcador d’una moció de censura des del 1978, Pedro Sánchez es reforça i mira ja al pressupost. “Reforçadíssim, en surt el govern i també el bloc de la investidura”, avisa La Moncloa.

L’espectacle caïnita sembla una tradició tan pròpia històricament de l’esquerra que ahir tant el president Sánchez com el seu vicepresident segon, Pablo Iglesias, ministres i diputats de tots els partits progressistes es fregaven els ulls pel virulent cisma amb què Casado i Abascal van obsequiar el Congrés. “El que es vota aquí és si vostè està capacitat per ser president de la quarta economia de l’euro. La resposta ja era clara i ha quedat més evident: no”, va ser el tret de Casado per obrir les hostilitats i posar fi a la intriga.

Un cop descobert l’artifici que la moció no va ser mai una censura a Sánchez, sinó una opa de Vox a Casado per suplantar el PP com el partit alfa de la dreta espanyola, es va imposar un gir de guió i ja res no va ser el mateix.

“Ja era càrrec i jo, a l’escola”

Casado té 39 anys i Abascal en té 44; però, tot i els cinc anys de distància i els quilòmetres que separen Laudio i Madrid, han compartit itinerari vital a Noves Generacions i sota el padrinatge de José María Aznar i Esperanza Aguirre. En el present són rivals i socis alhora a Madrid i a Andalusia, on el PP i Cs governen gràcies a Vox, i tots dos mantenien una relació més que cordial. Fins ahir. “Vostè ja tenia un càrrec públic quan jo era a l’escola”, li va dir Casado sense dissimular el ressentiment cap a qui del PP basc va saltar el 2010 a l’Agència de Protecció de Dades de Madrid i, des del 2012, a la Fundació per al Mecenatge tot cobrant 82.491 euros bruts anuals de qui ara denigra com a chiringuitos abans de fundar Vox.

“No vull ser com vostè”

Abascal va evidenciar que esperava un duel, però no els ganxos directes a la mandíbul·la de les seves contradiccions personals. “Sembla que és l’únic espanyol valent, però em toca dir-li alguna cosa del PP. No és que siguem covards ni que no ens atrevim. És que no som com vostè perquè no volem ser com vostè. Així de senzill”, li va etzibar Casado tot desfermant una ovació d’autoestima dels diputats del PP.

“«Monosabio» d’Iglesias”

Escollint com a remat un símil taurí del gust del receptor, Casado va afilar l’estocada: “Sánchez sortirà d’aquest cós a espatlles de Vox i amb els seus ovacionant-lo. Vaja capote que li ha llançat. Volia tallar les dues orelles al PP i ha acabat de monosabio de Pablo Iglesias”. Per desxifrar l’abast de la mofa cal recordar que monosabio és sinònim d’ajudant del picador, però el seu origen ve d’un espectacle recreatiu del Madrid del segle XIX amb simis ensinistrats i vestits amb bruses com les dels mossos de cavalls i que s’anomenaven monos sabios.

Dels toros, el líder del PP va saltar a les pòlisses: “Vox és l’assegurança de vida de Sánchez perquè continuï d’inquilí de La Moncloa. Ja se sap que la política fa estranys companys, en el seu cas de matalàs.”

Desconcert ultradretà

La versió desenfadada de Casado contra Abascal amb atacs personals va desorientar els 52 diputats de Vox fins a marejar-los, i el líder ultradretà ja no va ser el mateix a partir d’aleshores. “Un discurs brillant”, va lloar Iglesias de tot cor a Casado, a qui li va fer una confessió: “Jo sé que tu no ets un ultra.” Abascal, tot i saber que persegueix suplantar el PP, no va poder ocultar la ferida pel contraatac. “Ha donat tristesa i desesperança a molts espanyols per molt de temps. Puc entendre el seu vot, però no els seus atacs personals.” El líder de Vox va ensenyar la munició avisant que, si fos com Casado, avui mateix caurien els governs d’Isabel Díaz Ayuso a Madrid i de Juanma Moreno a Andalusia, però va dir que no ho faria. “Quins aplaudiments que li fan, senyor Casado. L’orquestra del Titanic tocant en ple enfonsament”, el va voler ridiculitzar. El no al PP va ser unànime, però la díscola Cayetana Álvarez de Toledo va fer un vídeo vespertí en què opinava que ella havia acatat l’ordre però que el PP s’hauria d’haver abstingut.

Vox, en català al Congrés

Vox, però, va rebre un sotrac i aviat va suspendre la negociació del pressupost andalús amb el PP i rumia càstigs en municipis emblemàtics, com ara el de Majadahonda, per visualitzar que la bufetada del PP no surt gratis. El portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, fins i tot va pregonar des del Twitter una cita carregada de bilis de l’Apocalipsi (3:15-16): “Jo conec les teves obres, que ni ets fred ni calent. Tant de bo fossis fred o calent! Així, com que ets tebi, i no ets fred ni calent, et vomitaré de la meva boca.” Espinosa de los Monteros va sorprendre tothom quan, al futur candidat català a la Generalitat, Ignasi Garriga, li va dedicar unes paraules en català des de la tribuna del Congrés: “Moltes gràcies, Ignasi, per acceptar el repte de contribuir a fer una Catalunya millor.”

Iglesias es guardava la rèplica ahir –“fuese, y no hubo nada”, li va etzibar a Abascal citant Cervantes– però Sánchez no es va poder estar de rematar el ple: “Senyor Abascal, vostè no és ni Blas de Lezo a Cartagena ni Hernán Cortés, és qui al juliol veu Espanya en risc de desaparició, i el que fa és anar al banc, firmar una hipoteca a 30 anys i comprar un xalet que no declara al Congrés.” “I els seus sequaços amarguen la vida a dos ministres i els seus fills perquè no els agrada que visquin en un xalet”, li va fer notar. El govern de Pedro Sánchez, investit per un sol vot, rep un baló d’oxigen i el valuós recordatori que no hi ha cap alternativa en vigílies d’aprovar dimarts el pressupost del 2021.

El retorn d’Aina Vidal

Abascal va xocar també amb tres veus femenines de Podem –Aina Vidal, Sofía Castañón i Roser Maestro– que el van descol·locar fins a l’extrem que els va enviar un atac masclista: “Només surten dones per representar una caricatura masclista perquè els ho ha ordenat el mascle alfa? Vostès són dones, però no representen les dones.” “Avui a l’hemicicle es respira odi. Igual que l’amor i el respecte poden ser un projecte de país, l’odi també. L’odi, la desconfiança i l’egoisme són el projecte de país de Vox”, va ser el clam emocionat d’Aina Vidal. I ho va fer la dona que el 7 de gener va commoure la cambra amb el seu esforç inhumà per acudir a l’escó i votar la investidura quan el càncer ja la desafiava. Vidal va ser ovacionada ahir per tots els diputats tret dels de Vox, aliens a l’empatia.

LES FRASES

Dispara la moció al partit que li ha donat feina 15 anys. Vox és una assegurança de vida per a Sánchez
Pablo Casado
president del pp
Gaudeix del xalet i els seus sequaços amarguen la vida a dos ministres i els fills per tenir el seu xalet
Pedro Sánchez
president espanyol
Espanya: Aida Lafuente, María Teresa León, Maruja Mallo, Neus Català, Carmen Alcalde...
Sofía Castañón
portaveu d’unides podem
Quins aplaudiments que li fan, senyor Casado. L’orquestra del ‘Titanic’ tocant en ple enfonsament
Santiago Abascal
president de vox
Senyora Arrimadas, jo sé que pensa que Rivera es va equivocar anant a Colón
Pablo Iglesias
vicepresident espanyol
Un discurs brillant, Pablo Casado, de la dreta intel·ligent. No ets un ultra. Però arriba massa tard, governes amb Vox
No és que siguem covards ni que no ens atrevim. No som com vostè perquè no volem ser com vostè. Així de senzill
Ha donat tristesa i desesperança a molts espanyols per molt de temps. Puc entendre el seu vot, però no els seus atacs personals
Avui a l’hemicicle es respira odi. Igual que l’amor i el respecte poden ser un projecte de país, l’odi també
Aina Vidal
portaveu d’en comú podem
Abascal no és ni Blas de Lezo ni Hernán Cortés, és qui al juliol veu Espanya en risc de desaparició, compra el xalet i no el declara

Aparcada la llei d’elecció del CGPJ com a gest al PP

A l’hora d’afrontar la moció de censura de Vox, els socis de coalició, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, van pactar que el primer dia la veu cantant fos únicament del president i que el segon dia el torn fos del vicepresident segon. Però quan Pablo Casado va formalitzar el combat a Vox i el vot del PP en contra, Sánchez va decidir guardar-se un últim torn de paraula per fer un anunci com a gest amb els populars: la proposició de llei del PSOE i Podem per canviar el mètode d’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) s’aparca i el PP és invitat a una renegociació.

El poder judicial viu una anomalia des del desembre del 2018, perquè el mandat de Carlos Lesmes –president tant del CGPJ, que és l’òrgan de govern dels jutges, com del Tribunal Suprem– està caducat des d’aleshores i la cúpula judicial conservadora s’eternitza tot incomplint el mandat de la Constitució. El PP té un poder de bloqueig gràcies als seus 89 escons al Congrés, així que, si Casado es tanca en banda, el PSOE i Podem no poden renovar el CGPJ. La drecera del PSOE i Podem va ser una proposició de llei firmada al Congrés pels partits –i no un projecte de llei del Consell de Ministres, que exigiria el dictamen del Consell d’Estat, entre altres requisits– per rebaixar la majoria de les tres cinquenes parts a la majoria absoluta.

Després que el PP sumés els seus vots als del PSOE, Cs, Podem, ERC, JxCat, la CUP, el PNB i EH Bildu, Sánchez va voler ser generós amb Casado: “Li anuncio que aturarem el rellotge de la reforma per poder arribar a un acord amb vostès”. A més del CGPJ, hi ha també pendent de renovar el TC i RTVE. El PP, però, exigeix la retirada de la reforma i no la seva pausa, si de debò vol negociar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona