Desnonaments amb limitacions
L’executiu català fa un decret llei per ampliar, “pel que fa al temps i als col·lectius”, la protecció dels afectats pels desnonaments per mirar de frenar-los
Demana al govern espanyol que l’estat d’alarma n’inclogui la suspensió o que els donin les competències per fer-ho
Les entitats socials ho veuen amb bons ulls i la PAH considera que el text queda curt amb relació a les ocupacions
El govern vol interrompre els desnonaments fins al 9 de maig
Capella defensa que el nou decret dona “seguretat jurídica”
Nou decret llei i declaració d’intencions del govern de la Generalitat amb l’objectiu d’esperonar l’executiu espanyol perquè posi fil a l’agulla per frenar la xacra dels desnonaments que sacseja el país i que s’ha agreujat arran de la pandèmia. El govern va aprovar una nova normativa per protegir els col·lectius més vulnerables del risc de desnonament fins al 9 de maig que haurà de ratificar el Parlament, conscient que té les mans lligades pel nou estat d’alarma aprovat, que a la pràctica no els dona competències per suspendre’n l’execució i deixa en mans dels jutges la interpretació que en puguin fer. El primer estat d’alarma sí que fixava aquesta aturada dels desnonaments, però un cop es va aixecar se n’ha disparat el nombre i el govern català considera que “cal actuar d’urgència” més enllà de la data del 31 de gener que marca el decret llei 30/2020 estatal, perquè és un contrasentit “demanar a la gent que no surti de casa i que alhora s’estiguin produint desnonaments”, com va explicar al matí la portaveu del govern, Meritxell Budó, i a la tarda va corroborar la consellera de Justícia, Ester Capella.
De fet, el decret modifica i aplica el que marcava la llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i que es va ampliar amb el decret llei 17/2019, que obligava els grans tenidors a oferir una proposta de lloguer social abans d’interposar cap demanda judicial d’execució hipotecària o per un impagament del lloguer. A la pràctica, però, molts jutges han considerat que la falta d’un oferiment no pot impedir l’admissió a tràmit d’una demanda judicial de desnonament. Malgrat que l’objectiu d’aquest decret és que els desnonaments quedin “explícitament suspesos”, Budó també va admetre que fan el que la llei els “permet” fer i, per fer-ne efectiu el compliment, va demanar que dins de l’estat d’alarma es defineixi la suspensió de desnonaments com es va fer en la primera onada de la pandèmia o que se’ls donin les competències per fer-ho.
La consellera de Justícia, després de reunir-se amb representants dels col·legis de l’advocacia de Catalunya, va ser taxativa a la tarda assegurant que el nou decret llei està redactat de manera que no hi hagi possibles interpretacions contràries a l’esperit de la llei del 2015 com havia succeït fins ara amb imatges de desnonaments d’una mare i tres filles menors a Ciutat Meridiana, ja que els grans propietaris hauran d’“acreditar” que s’ha fet l’oferta de lloguer social. Capella considera que la modificació introduïa “seguretat jurídica”, una valoració coincident amb la que va fer el diputat de la junta directiva del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Jesús Sánchez, que hi va afegir que no vulnera la Constitució ni les competències de l’Estat en la matèria. La consellera de Justícia també va reclamar una interpretació de la norma per part dels tribunals en la línia de garantir que la ciutadania tingui “un sostre on viure, un habitatge digne”, que és un mandat internacional i de drets humans.
Budó va explicar que el decret de la Generalitat “omple els buits” que deixa la normativa espanyola i protegeix més col·lectius, ja que considera persones vulnerables i que no poden ser objecte de desnonament aquelles que ocupen el pis on viuen des d’abans del juny del 2019 sense títol habilitant, a més d’ampliar la suspensió dels processos de desnonament a tots els que ja van acreditar situació de vulnerabilitat i compliment dels requisits de lloguer social abans de la pandèmia. Tampoc es podrà executar un desnonament en el cas d’extinció del contracte de lloguer amb un gran tenidor ni en el cas de persones que tinguin dificultats per pagar les quotes hipotecàries. No s’hi inclouen les persones que ocupen il·legalment un habitatge sense reunir els criteris de vulnerabilitat social que estipula la llei 24/2015 per “protegir de manera explícita” els petits propietaris que tinguin oberts processos de desnonament per ocupacions de col·lectius no vulnerables.
Pendents de la concreció
“Els polítics sempre van darrere de la pressió al carrer. És una barbàrie el que està passant”, lamentava el portaveu de la PAH, Santi Mas de Xaxas, el mateix dia que a la ciutat de Barcelona s’intentava aturar un desnonament que afectava tres famílies sense ingressos. Això passava al carrer mentre el consell executiu aprovava el decret per protegir els col·lectius més vulnerables amb vista a possibles desnonaments mentre duri l’estat d’alarma o les restriccions de mobilitat per la pandèmia.
La PAH assenyala que caldrà veure com es concreta el decret llei tenint en compte que les competències sobre l’habitatge són estatals. “No ens serveixen de res aquests cops d’efecte si no es pot garantir un sostre a la gent més necessitada”, assegurava el portaveu de l’entitat, que des de l’inici de la pandèmia lluita perquè el govern espanyol decreti una moratòria “urgent” per aturar els desnonaments que es garanteixi en la futura llei de l’habitatge. El document aprovat no permet els desnonaments en el cas de persones vulnerables fins que els grans tenidors no ofereixin un lloguer social obligatori. La PAH aplaudeix la mesura, encara que només afecti les entitats financeres i els grans tenidors, amb més de quinze pisos, però considera que queda “curta” pel que fa a les ocupacions. De manera excepcional s’aturen els desnonaments en el cas de persones que han ocupat un pis d’un gran tenidor entre el juliol del 2019 i l’inici de l’actual estat d’alarma (25 d’octubre) i que compleixen els requisits de vulnerabilitat i disposen de l’informe social corresponent. A diferència dels que ocupaven el pis abans del 31 de juny, no és obligatori oferir-los un lloguer social.
El decret també especifica que, si els Mossos d’Esquadra o les policies locals reben una denúncia en què se sol·liciten mesures cautelars relatives a desocupacions d’habitatges de persones en risc d’exclusió residencial, hauran de demanar un informe urgent als serveis socials competents i comunicar el procediment al ministeri fiscal.
Les entitats socials veuen amb bons ulls la mesura i confien que es concreti amb la publicació en el diari oficial. “És un gest polític important i ara cal un lideratge per portar-lo a la pràctica i treballar de manera activa”, assenyalava des de la Taula del Tercer Sector Martí Batllori, que entén que en plena emergència social i sanitària es faci “un primer pas” per evitar que la gent quedi al carrer. La prioritat, tot i la limitació de competències en matèria d’habitatge, és, segons Batllori, coordinar tots els agents implicats en els processos de desnonament perquè no s’arribin a executar.
LES FRASES
Barcelona demana aturar quinze desnonaments avui
L’Ajuntament de Barcelona va demanar ahir que els desnonaments previstos després del decret anunciat pel govern no s’acabin produint. La unitat antidesnonaments del consistori tenia constància de quinze ordres d’execució de desallotjament de famílies vulnerables previstes per avui, que acabarien afectant 29 adults i 15 menors d’edat. Fonts municipals esperen que avui no es facin efectius aquests desnonaments i demanaven que els Mossos d’Esquadra no hi acudeixin amb dispositius “desmesurats”. “La unitat continuarà treballant per suspendre aquests desnonaments previstos, tal com ha fet en els últims anys, fent mediació amb els propietaris i buscant solucions per a les famílies”, assenyalaven les mateixes fonts. L’Ajuntament també assegurava que està estudiant el decret llei del govern i que encara no en coneix tots els detalls.
Segons dades municipals, s’han aconseguit aturar prop del 90% dels desnonaments previstos des de la represa dels processos al setembre, ja sigui prèviament a l’execució o a la mateixa porta amb el suport dels veïns. Entre el 14 de setembre, en què es van reprendre els desnonaments, i el 23 d’octubre, l’Ajuntament de Barcelona ha tingut coneixement de 443 ordres judicials de desnonament de persones vulnerables amb intent de desallotjament que van afectar 463 menors d’edat i 748 adults. En 222 dels casos, els grans tenidors són els que els van promoure.
