Monedes sota sospita
El jutge que investiga un presumpte desviament de fons públics a Waterloo posa les criptomonedes en el focus judicial i mediàtic
El bitcoin és la moneda més coneguda però n’hi ha moltes més i amb tipus de canvi i finalitats molt diferents
Si el govern a l’exili volgués crear una divisa virtual pròpia no seria delicte; qualsevol comunitat ho pot fer
Al costat dels 10.000 soldats russos, les criptomonedes són les grans protagonistes del nou capítol del procés. El jutge que investiga un presumpte desviament de fons públics per pagar les despeses de Carles Puigdemont a Waterloo sospita que s’estaria fent servir aquest sistema de pagament per finançar il·legalment la República a l’exili. El magistrat també assenyala que l’equip de l’expresident volia crear un sistema propi de monedes virtuals per “garantir estabilitat financera i evitar el control de l’Estat en els moviments de capital”, cosa que per si sola no seria cap delicte perquè qualsevol entitat o col·lectiu pot, avui en dia, crear la seva pròpia moneda virtual. En els escrits del jutge i els informes de la Guàrdia Civil, doncs, es barregen conceptes diferents, perquè hi ha criptomonedes molt diverses i també ho són els valors i l’ús que se’n fa.
El bitcoin, que va néixer el 2009, no és només la primera criptomoneda sinó la més utilitzada i coneguda. Mou avui gairebé 250.000 milions d’euros. És també important perquè va ser l’origen de la tecnologia blockchain, una plataforma digital descentralitzada formada per una cadena de blocs dissenyada per evitar que la informació que s’hi introdueix pugui ser esborrada o modificada. Tot queda registrat i no hi ha una única empresa o organisme que tingui el poder absolut sobre la informació. Per això és una tecnologia perfecta per fer transaccions financeres –és molt segura– però genera suspicàcies en l’establishment, ja que demostra que podem fer pagaments electrònics sense que hi hagi la banca pel mig i sense que els diners hagin estat emesos per cap autoritat monetària.
Paradoxes del sistema
Com recorda Víctor García Font, professor dels estudis d’informàtica, multimèdia i comunicació de la UOC, les criptomonedes són una forma de fer pagaments digitals en què el control del sistema no el tenen necessàriament els bancs centrals sinó la comunitat que fa servir la criptomoneda. “No hi ha ningú que ho gestioni i tothom ho fa alhora”, resumeix. L’essència del bitcoin i altres monedes vinculades al naixement del blockchain –com Ethereum– és aquesta, però amb el temps han aparegut paradoxes. Tant el Banc Central Europeu com la Reserva Federal nord-americana i el Banc del Japó s’han posat les piles i han anunciat que en uns cinc anys tindran l’equivalent de les seves divises en criptomoneda, fet que significa que sí que estaran regulades per una autoritat central i tindran un tipus de canvi fix (en canvi, el valor dels bitcoins fluctua en funció de l’oferta i la demanda).
“Els diferents tipus de criptomoneda coexistiran, tindrem una cartera virtual on podran ser-hi totes: els bitcoin, les monedes virtuals creades per entitats com el Barça, per posar un exemple, i les monedes oficials com l’euro o el dòlar, que també passaran a ser criptomonedes en breu, i totes es podran fer servir per pagar i rebre diners”, pronostica Jaume Catarineu, CEO d’Ubiquat. Amb seu a Igualada, aquesta empresa està especialitzada en la implantació de criptomonedes i ha ajudat diversos ajuntaments i entitats a desenvolupar la seva moneda virtual, com ara els Vilawatts de Viladecans. Impulsats per l’Ajuntament de la població, equivalen a un euro però el seu valor és molt més gran, ja que incentiven –amb descomptes o premis– les pràctiques dels vilatans que afavoreixin la compra de proximitat, la transició energètica o la participació ciutadana. La previsió és que l’any que ve hi hagi més de 500.000 Vilawatts reactivant l’economia local i impulsant valors socials.
Coneixements i voluntat
Per a qui es pregunti si és fàcil crear una moneda virtual, ho és. Segons Aleix Ripol, membre de la junta de l’Associació Blockchain Catalunya, “qualsevol persona o col·lectiu pot crear una nova criptomoneda perquè totes tenen el codi obert i lliure, de manera que calen uns mínims coneixements de programació i una comunitat amb voluntat de fer-la servir”. És aquí on hi ha la clau: perquè tingui valor i sentit (a no ser que per llei no hi hagi alternativa), els usuaris han de voler utilitzar-la, ja sigui perquè els és més còmode i fàcil, perquè els dona un rendiment econòmic, perquè s’alineen amb l’objectiu que persegueix o per l’expectativa de valor futur. En aquest sentit i preguntat per l’hipotètic projecte d’una criptomoneda catalana pròpia, el professor de la UOC Víctor García Font reflexiona: “Si un grup de gent d’una regió treu una moneda nova, quin mecanisme utilitzaran per fer que la moneda tingui algun valor i que els ciutadans l’utilitzin? Aquí el problema no és tècnic sinó d’incentius econòmics per utilitzar-la.”
Per Jaume Catarineu, és possible que si hi ha molta gent entregada a la causa independentista una estratègia pugui ser, efectivament, crear una criptomoneda pròpia i, per exemple, pagar amb aquesta moneda la feina feta en benefici de la construcció de la República, prometent una conversió a euros quan el projecte sigui una realitat. El CEO d’Ubiquat posa com a exemple start-ups que ja es financen així, amb l’emissió d’una criptomoneda que dona un retorn quan el projecte empresarial ja funciona. Ripol, coorganitzador de la trobada més gran sobre bitcoin i blockchain que es fa a Barcelona, és més escèptic: “S’ha intentat crear algunes criptomonedes vinculades a una identitat nacional i el resultat no ha estat gens bo, un exemple és Pesetacoin, creada per un grup de gent vinculat a la comunitat hispana i avui amb un volum de transaccions diari de només 12,20 dòlars.”
Registre de les cases de canvi
Pel que fa al possible ús de les criptomonedes per desviar fons, els experts admeten que la plataforma pot servir per fer operacions sense estar tan controlades com quan hi ha comptes bancaris o targetes de crèdit pel mig, però recorden que les cases de canvi virtuals, on es fan la majoria de compravendes de monedes virtuals, han d’informar diàriament Hisenda dels moviments registrats. “Els webs que canvien criptomonedes per diners convencionals han de tenir un registre de les transaccions que poden consultar les autoritats en cas de sospita de delicte”, certifica Ripol.
El que és cert és que els comptes creats en plataformes com les de Bitcoin són anònims (no van vinculats a una identitat com passa amb els comptes bancaris sinó que simplement tenen un codi alfanumèric), de manera que és el mitjà escollit, per exemple, per molts hackers que demanen diners a canvi de retornar dades o desbloquejar comptes. Pel professor Garcia Font,“el veritable problema no està en el blanqueig de capital perquè també un quadre de Picasso es pot fer servir per legalitzar diner negre, sinó que a la majoria de països els fa molta por perdre el control dels diners i passar-lo als ciutadans i per això posen impediments i fins i tot prohibeixen les criptomonedes”.
