Una legislatura abrupta

Tant li fa que sigui al Parlament, al Congrés o a l’Ajuntament de torn de qualsevol racó del país. El tram final d’una legislatura és, per definició, un període en què generalment s’espremen el calendari i els processos reglamentaris per intentar aprovar els afers que convé desencallar abans del parèntesi en l’activitat inherent a unes eleccions, que es pot arribar a allargar durant mesos. En el cas de la cambra catalana, quedarà dissolta formalment, si no hi ha cap sorpresa d’última hora, el 22 de desembre. Fins aleshores, està previst celebrar almenys tres plens: el primer, aquesta mateixa setmana; els altres dos, a repartir entre la primera quinzena de desembre. A banda de la incògnita sobre el que passarà finalment amb la llei de cambres –dins les files del govern hi ha sorolloses diferències sobre la conveniència de portar-la a debat de manera immediata, si cal a través del procediment de lectura única, o bé esperar fins a l’obertura del cicle polític que resulti de les urnes–, ara mateix el Parlament té nou projectes de llei en fase de tramitació. Per tant, un dels interrogants d’aquest final d’etapa és quins arribaran a ser ratificats, en un esprint digne de les millors cròniques ciclistes. S’especula que en podrien ser tres. Una d’aquestes iniciatives, que ja ha superat la fase d’esmenes, és el projecte de llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, qüestió sobre la qual hi ha un ampli consens polític, que podria facilitar, o no, que acabi tirant endavant. A tot això, s’hi ha d’afegir que, abans de dissoldre’s, la cambra haurà de celebrar un debat sobre la corrupció, a petició de Ciutadans. Amb les eleccions previstes per al 14 de febrer, podria ser un primer acte de campanya.

Per a Ciutadans, la legislatura que ja llangueix “ha estat gairebé perduda des del punt de vista de l’acció de govern”, ja que, a parer seu, la prioritat de l’executiu de JxCat i ERC ha estat “continuar atiant la confrontació entre els catalans i entre nosaltres i la resta dels espanyols”. En aquest context, un dels principals retrets que fa la formació és la gestió de la pandèmia i, més concretament, com el govern ha intentat aprofitar la crisi per “sortir de la crisi amb avantatge i marcar paquet (en paraules de l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell)”.

Això seria la creu. Pel que fa a la cara o l’aspecte que més convé ressenyar d’aquest darrer cicle polític, Ciutadans remarca justament la seva tasca com a oposició “destapant les corrupteles del govern, la despesa supèrflua o la falta de transparència”. I, sobre això, recorden que el seu ha estat el grup que ha presentat més iniciatives parlamentàries al llarg de la legislatura.

La repressió, que ha impedit investidures –de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull–, ha retirat actes de diputats i ha condicionat el normal debat parlamentari a l’hora d’abordar qüestions com l’autodeterminació o la reprovació de la monarquia espanyola, ha marcat una legislatura en què els 34 diputats de Junts per Catalunya amb prou feines han pogut coincidir en una sessió plenària. Malgrat les dificultats derivades de la judicialització permanent, la portaveu del grup, Gemma Geis, destaca que s’han aprovat nou projectes de llei i quinze proposicions de llei i s’han debatut 56 decrets llei (dels quals 52 han tingut llum verd). “Han estat tres anys gens fàcils, i aquest últim, la pandèmia”, lamenta Geis, que deplora “l’autocensura per part del Parlament per poder debatre sobre allò que els ciutadans demanen i figura als programes electorals”. “Pots ser independentista o unionista, però que hem viscut una situació d’anormalitat quan part dels diputats elegits i del govern són a la presó és evident”, constata.

La portaveu destaca que des de la irrupció del coronavirus, el seu grup és l’únic que vota de forma telemàtica. “Aquesta és una lluita de JxCat”, explica Geis, que agraeix al personal del Parlament l’habilitació d’un sistema per fer-ho possible. Tanmateix, recorda que encara falta molt de camí per recórrer en aquest àmbit: “Cal actualitzar el Parlament pel que fa a infraestructura tecnològica, a funcionament intern, a administració electrònica. Hem vist moltes mancances. Veiem la necessitat de transformació d’un Parlament en què es combini la solemnitat de la institució amb la seva modernització.”

D’altra banda, el grup troba que l’oposició ha “abusat” dels debats monogràfics, cosa que, a parer de Geis, ha fet que tinguin “menys qualitat i rellevància”. “L’acció de govern necessita un tempo”, argumenta.

En canvi, destaquen positivament la feina feta en les comissions d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, la del cas Castor i la del 155, “tres comissions d’investigació que han estat importants i relliguen amb el compromís polític de JxCat”.

Entre les lleis aprovades sobresurt, és clar, la del pressupost, que va tirar endavant amb els vots de JxCat i ERC i l’abstenció de Catalunya en Comú Podem, i que ha servit per poder ampliar algunes partides en temps de pandèmia que d’altra manera no s’haurien pogut modificar, però JxCat també posa l’accent en els textos legals desencallats que el fragor polític del dia a dia potser ha deixat en un segon terme, però igualment importants, com la de protecció i ordenació del litoral, la llei de l’Agència de Salut Pública o la que combat el malbaratament alimentari.

El PSC tria els pocs consensos en lleis específiques com la del malbaratament alimentari o la salut bucodental com el millor de la legislatura. La portaveu adjunta, Alícia Romero, recorda que les lleis aprovades per unanimitat han estat una excepció però esdevenen “sòlides i duradores”, i indica que “tant de bo” aquesta fos la tònica habitual per acordar lleis i plans sobre les prioritats del país. Els socialistes, però, no salven per aquestes excepcions la legislatura i creuen que “el desgovern” de l’executiu català –“més pendent de les lluites partidistes” – ha desprestigiat les institucions, tant el govern com el president. Per Romero, “el prestigi costa molt de recuperar i caldrà un esforç entre tots”. Posa d’exemples les divergències recents entre consellers sobre teletreball, autònoms o reobertura de la restauració, i tria la renda garantida com la principal víctima del “desgovern”. El PSC manté el suport a les mesures sanitàries però retreu improvisacions, especulacions i manca d’acompanyament econòmic en la Covid-19.

El grup parlamentari de Catalunya en Comú-Podem (CatECP) considera que aquesta ha estat una legislatura de crisi i tensions constants a la Generalitat i que el govern de coalició format per JxCat i ERC no ha funcionat, “ni amb pandèmia ni sense”.

Es comuns retreuen que han reclamat al govern més empatia i ajudes socials, però sense fer demagògia amb les mesures sanitàries i restrictives com asseguren que sí que ha fet el PSC. En aquest sentit, destaquen com a fet positiu que la seva oposició constructiva va permetre “arrossegar” el govern a un acord pressupostari que ha permès destinar 900 milions d’euros més a la sanitat pública, a més de rebaixar un 30% les taxes universitàries i augmentar el pressupost per a escoles bressol, passant de 0 a 70 milions. Per la formació, el que necessita Catalunya és un govern sòlid que aporti acords i solucions.

En la legislatura que havia d’anar de la restitució a la Constitució, ERC recorda que la recuperació de les institucions després del 155 era cabdal i que ningú no es podia imaginar un final amb una pandèmia de coronavirus que ha trastocat el país de dalt a baix. En aquest sentit, la gestió de la pandèmia no ha fet sinó reforçar la convicció d’ERC que cal un estat propi. “Preservar les vides, de vegades arriscant l’economia, ha de permetre aixecar l’economia després. Això no ens fa haver canviat les prioritats, en el sentit de ser més o menys independentistes. En som igual. Es fa palmària la necessitat d’un estat, però és evident també que en el dia d’avui s’han de gestionar moltes coses”, constata el president del grup parlamentari republicà, Sergi Sabrià, que observa més complexitat en l’actual legislatura respecte a l’anterior pel fet que aleshores hi havia un objectiu il·lusionador de construcció, mentre que avui l’independentisme es dedica a la reconstrucció.

Sabrià posa com a exemple de la necessitat d’un estat les ajudes als autònoms. “Acabes posant recursos, pocs, per fer una feina que no és teva, a tot arreu ho estan fent els estats, i l’Estat espanyol els està apujant la quota. Surts a intentar donar un impuls –i no surt bé i hem de demanar disculpes i hem de trobar noves vies– posant una tireta a una ferida que no és teva”, assenyala.

Quant a l’activitat parlamentària, al marge de la repressió, Sabrià lamenta que la fragmentació ha dificultat trobar majories àmplies per desencallar la renovació d’òrgans com ara la CCMA, el Consell de Garanties Estatutàries i el Síndic de Greuges, un repte que els republicans es posen per a la pròxima legislatura.

El grup parlamentari del PP fa una crítica frontal i sense fissures al que ha donat de si aquesta legislatura, fins al punt que el positiu que n’extreuen és que aquesta ja s’acaba. En termes acadèmics, el suspens que atorguen al govern català és inapel·lable. A partir d’aquesta valoració, són majoria els aspectes negatius a destacar d’aquest últim cicle polític, però posats a triar-ne un, el PP es decanta pel “populisme” que, a parer seu, ha guiat tota l’acció de l’executiu. Per posar-ne alguns exemples, citen la qüestió de la llengua a l’escola, “l’ús partidista de la pandèmia”, o qüestions de caràcter més ideològic com ara “els decrets d’habitatge que protegeixen els okupes o la limitació del preu del lloguer, així com els atacs a l’escola concertada”, mesures que els populars ja han expressat la seva voluntat explícita d’impugnar a través de la via judicial.