Política

França prohibeix els vídeos que comprometin la policia

El Parlament francès aprova una llei que sancionarà la publicació “malintencionada” d’imatges de les intervencions dels agents

El text facilitarà l’ús de drons per gravar les manifestacions

El Parlament francès va donar llum verd ahir a una legislació que suscita crítiques des de les redaccions dels mitjans de comunicació fins al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. L’Assemblée Nationale va aprovar l’article més polèmic del projecte de llei de seguretat global. Batejat amb un nom amb reminiscències orwellianes. Aquest text preveu una bateria de mesures en matèria de seguretat, entre les quals hi ha la prohibició de difondre imatges de policies que no estiguin difuminades que perjudiquin els agents. Aquestes pràctiques seran sancionades amb penes d’un any de presó i multes d’un màxim de 45.000 euros.

Els diputats francesos van començar a debatre dimarts –coincidint amb el segon aniversari de l’inici del moviment dels armilles grogues– aquest polèmic projecte de llei del govern d’Emmanuel Macron. I ahir a la tarda aprovaven el seu apartat més polèmic: l’article 24.

Aquest prohibirà la difusió “a través de qualsevol mitjà i qualsevol suport” de les imatges no difuminades de policies o gendarmes “amb l’objectiu de perjudicar la seva integritat física o psíquica”.

Sindicats conservadors

Elaborada per satisfer les reclamacions dels sindicats de les forces de seguretat (d’orientació conservadora), aquesta mesura preveu impedir que aquests vídeos siguin “compartits a les xarxes socials”, va assegurar el ponent del text, el diputat macronista Jean-Michel Fauvergue, que va defensar que “els periodistes podran fer la seva feina”. El ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, va insistir que la seva “difusió” representarà “un element material” que podrà ser perseguit judicialment.

Autocensura

Els opositors al text critiquen que aquest afavorirà l’autocensura dels periodistes, que tendiran a “difuminar” de manera sistemàtica les imatges de les intervencions policials. També dificultarà els vídeos de denúncia per part dels manifestants, que van resultar clau per mostrar els abusos policials contra els armilles grogues.

“A partir del moment en què es podrà cometre un delicte enregistrant imatges, [...] qualsevol policia podrà intervenir per impedir que siguin gravades”, va advertir en la sessió a l’hemicicle Jean-Luc Mélenchon (diputat ecosocialista).

A més d’obrir la porta a sancionar les gravacions de les accions policials, la nova llei també generalitzarà l’ús de drons i càmeres de vídeo pels policies per enregistrar les manifestacions i altres intervencions, donarà un major poder a les empreses de seguretat privades i promourà l’ús de la videovigilància als carrers.

LA XIFRA

1
any
de presó i fins a 45.000 euros de multa s’imposarà a qui difongui imatges no difuminades de la policia.

Presó per l’ocupació de la universitat

El Senat francès va aprovar ahir la llei de programació de la recerca. Impulsada amb l’objectiu d’organitzar la investigació universitària, aquesta legislació va ser aprovada amb un article que ha generat crítiques per les possibles vulneracions al dret a manifestar-se. L’executiu macronista va aprofitar aquest text per introduir una prohibició de les ocupacions de les universitats en el cas que “alterin la tranquil·litat o el bon funcionament de l’establiment”. Aquesta acció clàssica de les mobilitzacions universitàries podrà ser castigada ara amb penes d’un màxim de tres anys de presó. “Es tracta d’una voluntat inacceptable de silenciar els estudiants”, va criticar la presidenta del sindicat estudiantil Unef, Mélanie Luce. En canvi, la ministra de l’Ensenyament Superior, Frédérique Vidale, va defensar que es tracta d’un article “simbòlic” i que aquest serà retocat pel Consell Constitucional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Casado admet el dèficit inversor estatal a Catalunya

barcelona
DAMIÀ CALVET
CANDIDAT A LES PRIMÀRIES PER SER EL PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“Puc aportar fortalesa i estabilitat al govern”

Barcelona
LAURA BORRÀS
CANDIDATA A LES PRIMÀRIES PER SER LA PRESIDENCIABLE DE JUNTS PER CATALUNYA

“No tenir motxilles em permet ser de consens”

Barcelona

Escòcia avança cap al segon referèndum d’independència

Londres

Indignació a França per una pallissa policial a un negre

París

Assassinen el director del programa nuclear de l’Iran

TEHERAN

Trump abandonarà la Casa Blanca quan es validi el resultat de les eleccions

washington
La UE promou l’accés global a la vacuna anti-Covid

La UE promou l’accés global a la vacuna anti-Covid

BARCELONA
POLÍTICA

Nou local del PDeCAT