Política

CLARE DALY

EURODIPUTADA PONENT DE L’INFORME DEL PARLAMENT EUROPEU SOBRE ELS DRETS FONAMENTALS A LA UE

“És molt revelador de com es tracta l’afer català al PE”

“Em plantejo emprendre accions legals per l’eliminació de la referència a les sentències dels polítics catalans en l’informe de drets”

“Si a Catalunya i Espanya ja s’estan fent passes per mantenir un diàleg, per què no pot passar a l’eurocambra?”

L’eurodiputada irlandesa independent Clare Daly ha estat aquesta setmana passada al centre d’una batalla política al Parlament Europeu (PE) pel cas català. Com a ponent de l’informe 2019 sobre drets fonamentals a la Unió Europea de la cambra, Daly va escriure un peu de pàgina en què, entre altres coses, mencionava l’existència de “sentències judicials que superen els deu anys de presó per haver permès plebiscits democràtics”, amb referència als presos catalans. Una nota explanatòria que, habitualment, és irrellevant, perquè no forma part de l’informe final votat per la cambra, però que va enfurismar el PP, el PSOE i Ciutadans, que van exigir eliminar-la totalment. Visiblement indignada, Daly va denunciar “censura” en el debat parlamentari de l’informe i pensa presentar batalla per la seva opinió.

Per què va mencionar els presos polítics catalans?
Sentim molt a parlar sobre les vulneracions de drets fonamentals a Hongria i Polònia, però mai sentim res d’Espanya i França. Era un intent per corregir aquest desequilibri.
Alguns l’acusen d’haver amagat la nota. Què hi diu?
La nota explanatòria s’escriu abans que comencin les negociacions de l’informe. Estava penjada en el web del comitè des de l’11 de febrer i es va repartir entre tots els grups polítics del Parlament Europeu.
Per què ara el PP, Ciutadans i el PSOE s’han queixat de la seva defensa dels drets dels ciutadans catalans?
Quan ja s’havia acordat l’informe en comitè, la ponent a l’ombra d’Els Verds/ALE [Diana Riba, ERC] va fer una piulada en què celebrava el vot i insinuava que era una reivindicació del cas català, quan s’estava referint a la nota. Una de les altres ponents a l’ombra es va tornar boja.
Qui era?
L’eurodiputada de Ciutadans, Maite Pagazaurtundúa, que es va posar histèrica. Allò no era racional. Sense dir-me’n res, es va dirigir al secretariat de la comissió de Llibertats Civils i va amenaçar de canviar el vot si no s’eliminava de l’informe la referència als presos. A més, em va acusar d’haver-la introduït en l’últim moment. Clarament, no s’havia llegit la meva nota explanatòria que va rebre al febrer. Però, fins i tot si la va llegir, aquesta nota no es vota amb l’informe.
I no li van dir res?
No. Es va dirigir directament al president de la comissió de Llibertats Civils [Juan Fernando López Aguilar, PSOE] i va posar en còpia només els ponents a l’ombra dels populars i els socialistes, que, al seu torn, i un cop més sense dir-me’n res, es van afegir a la petició. Mai havia vist una actitud tan maleducada i poc professional.
Què va fer López Aguilar?
Em va trucar l’endemà per comunicar-me la seva decisió. Em va dir que li sabia greu, que no tenia cap altra opció perquè ho demanava una majoria de grups. No em van donar dret a rèplica ni a canviar-ho.
López Aguilar assegura que les normes del PE li permeten suprimir una nota explanatòria si és contrària a l’informe i una majoria de grups ho demana. És així?
L’encaix de la nota explicativa en l’informe és interpretable. La frase no contradiu la moció. De fet, la complementa, perquè un dels elements que l’informe condemna és la interferència judicial per silenciar l’oposició. El cas català n’és un bon exemple. Que no agradi a cap grup polític no és un motiu per carregar-se la meva opinió.
Hi pensa presentar recurs?
Me n’he queixat al president de l’eurocambra, David Sassoli. No he rebut resposta encara, però, en funció del que digui, em plantejo emprendre accions legals. És un precedent perillós per a la independència dels ponents i per als drets dels grups polítics petits que s’elimini la seva opinió quan a la majoria no li agrada.
Com contextualitza l’incident?
És molt revelador de com es tracta l’afer català a l’eurocambra que ni tan sols puguin tolerar una referència que no menciona explícitament Catalunya. I no tan sols és el que es fa, sinó com es fa: amb agressivitat i histèria.
Com explica l’eficàcia d’aquests partits per silenciar l’afer català a l’eurocambra?
Espanya és una gran economia i són molt influents. La Unió Europea continuarà mirant cap a una altra banda mentre en siguin part. Tanmateix, és força increïble que una cosa tan important se silenciï tant. Si a Catalunya i Espanya ja s’estan fent passes per mantenir un diàleg, per què no pot passar aquí?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona