Política

Indult ‘versus’ sedició

Juristes validen que el govern espanyol activi mesures legals perquè els presos polítics catalans surtin de la presó el més aviat possible

El Consell de Ministres no pot concedir-los el perdó mentre el Suprem no li presenti el seu informe, tot i que no és vinculant

Es reduiran les penes pel delicte contra l’ordre públic, però no les de malversació

“El Suprem, com el TC, es mou per criteris d’oportunitat, i no pot ser”, sosté el magistrat De Rivera

En vista de la confirmació, ahir, que el Tribunal Suprem (TS) exigeix que els presos polítics catalans compleixin les elevades condemnes que va imposar-los, pels delictes de sedició i malversació de fons, tancats més anys a la presó i no en semillibertat, les accions iniciades pel govern espanyol del PSOE i Unides Podem per capgirar-ho prenen més urgència. L’indult i la reforma del delicte de sedició (impulsada pel diputat Jaume Asens) són les dues vies que ja s’han engegat i de les quals s’espera que donin resultats a principis de l’any que ve, que es complementin i serveixin també per als exiliats. L’amnistia, el més desitjat pels presos polítics, és ben lluny de tenir l’exigit consens polític.

“Tot el que es faci perquè puguin sortir el més aviat possible de la presó, millor”, manifesta el magistrat Xavier Gonzàlez de Rivera, titular del jutjat social 3 de Barcelona i portaveu d’Àgora Judicial, associació de jutges i jutgesses que obertament ha declarat que el que va passar la tardor del 2017 a Catalunya “no s’ajusta als requisits del delicte de sedició ni al de rebel·lió”. L’Associació Catalana de Iuslaboralistes (ACI), que aglutina professionals del dret del treball i que presideix Gonzàlez de Rivera, va signar a favor de l’indult de l’exconsellera de Treball Dolors Bassa, a petició de la UGT, impulsora de la sol·licitud d’aquesta mesura de gràcia que concedeix el Consell de Ministres.

La llei precisa que l’indult es donarà per raons de justícia, d’equitat o utilitat pública, pot exonerar el càstig de forma total o parcial, i només perdona les penes de presó, i si s’hi vol incloure inhabilitació a càrrec públic s’ha d’explicitar. “L’indult és un perdó que no fa enrere el que es diu en la sentència ni el delicte comès. És un criteri de política criminal, quan la demana el tribunal sentenciador, o de política general, com en aquest cas”, matisa Gonzàlez de Rivera. El magistrat també exposa que contra la concessió dels indults per part del govern espanyol, en tant que resolució administrativa, es pot recórrer a la sala contenciosa del Suprem, la qual –recorda– va tombar un cas perquè “no estava fonamentat”: “És a dir, pot intervenir en la forma, no en el fons.”

El penalista barceloní Francesc Jufresa, el primer de sol·licitar l’indult per a tots els nou presos polítics catalans, el gener passat, espera que s’aprovi a finals d’any. “Soc optimista i crec que la tramitació està força avançada. Amb els indults el govern espanyol solucionarà el problema català i facilitarà el retorn dels exiliats”, manifesta l’advocat, que es defineix com a catalanista però no independentista. Va presentar la petició d’indults perquè va considerar que hi va haver greus irregularitats en el procés penal contra el govern i els activistes socials. “El Suprem no era el competent per jutjar-los”; “El magistrat Manuel Marchena s’hauria d’haver apartat de la causa” quan un diputat del PP va dir que controlaven el Suprem per la porta del darrere, i –afegeix– el jutge Pablo Llarena hauria d’haver acceptat l’extradició de l’expresident Carles Puigdemont encara que només fos pel delicte de malversació com acceptava el tribunal alemany de Schleswig-Holstein.

“En aquest cas, el Tribunal Suprem no ha estat imparcial”, sosté Jufresa, afirmació que referma el magistrat Gonzàlez de Rivera: “El Suprem, com el TC, ha actuat per criteris d’oportunitat, i no pot ser.” Per això, ara es tem que els set magistrats del Suprem marquin el ritme en la resolució dels indults, tot adormint el màxim temps possible l’entrega al govern del seu informe preceptiu, però no vinculant, sobre la concessió d’indults als presos polítics. Les juntes de tractament dels tres penals catalans on compleixen les penes van entregar al Suprem els seus informes, sense passar pel Departament de Justícia, a finals de l’octubre passat. El precedent: el Suprem ha trigat quatre mesos en resoldre, ahir, sobre la seva classificació en tercer grau.

“La mesura de l’indult és una resposta individual, no col·lectiva; perdona un delicte comès”, manifesta Joaquim Bages, professor de dret penal de la UB i assessor de Castellarnau Advocats, que afegeix que la tramitació habitual d’un indult triga entre dos i tres anys a resoldre’s. En aquest cas, reflexiona, són considerats “delinqüents per convicció d’ideals polítics” i, sumat al fet que són persones reinserides socialment, el seu compliment de la pena “requeriria un debat ètic i filosòfic”, a banda de la política criminal. Per Bages, l’amnistia dels polítics, amb la qual es deixaria de perseguir uns fets, és “inviable” perquè ara al Congrés dels Diputats no hi ha les majories necessàries i perquè ho considera “tècnicament més difícil” atès que seria interpretar que “l’actual govern no és democràtic”, i és “més fàcil tècnicament l’indult, ja que és una eina política”.

Pel que fa a la reforma del delicte de sedició –amb una rebaixa de penes que impulsa el govern espanyol, tot i que encara no n’ha presentat ni l’avantprojecte–, tots tres juristes consultats la validen, i en ser més favorable es podria aplicar de forma retroactiva als condemnats, restant-los anys de presó, i facilitaria el retorn dels polítics que són a l’exili. Precisament, el Grupo de Estudios de Política Criminal (GEPC) , format per jutges, fiscals i catedràtics de dret penal de l’Estat que impulsen investigacions i propostes de política criminal “a partir de supòsits progressistes”, discutirà i aprovarà, aquest mes, una proposta de reforma d’aquest delicte, dirigit contra “els qui s’alcin tumultuàriament per la força o fora de les vies legals contra l’aplicació de les lleis i les resolucions judicials”, segons recull l’article 544 del Codi Penal.

“Les penes del delicte de sedició no són proporcionals, ja que s’equiparen a un delicte d’homicidi, que va dels 10 als 15 anys”, declara el professor Bages, que aposta per rebaixar les penes. Alerta, però, que quedaria pendent el delicte de malversació de fons per a quatre dels nou presos polítics. Per això, amb la reforma, Bages hi veu “una situació gradual”, en què els polítics puguin assolir el tercer grau, i no una llibertat de cop. Recentment, el fiscal del Suprem Javier Zaragoza refusava la reforma del delicte de sedició argumentant que és una resposta “a uns individus determinats”. El jutge Gonzàlez de Rivera no nega aquesta realitat, però hi replica que “tècnicament és correcte actualitzar el delicte de sedició al segle XXI” i sosté que el govern “té la majoria parlamentària necessària” per tirar-la endavant. Els pressupostos n’han estat una prova.

27
d’octubre passat
, els tres penals catalans on són els presos polítics envien els informes sobre la seva evolució i el compliment de la condemna al Tribunal Suprem perquè confeccioni el seu informe preceptiu i no vinculant sobre els seus indults. El TS no té cap termini per presentar-lo al govern espanyol, que espera impacient.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Eurocambra penja la bandera LGTBI en plena polèmica per la llei d’Hongria

Brussel·les

Puigdemont reclama als líders europeus que “prenguin nota” de l’informe del Consell d’Europa sobre els presos de l’1-O

Brussel·les

Orbán replica a la CE que la llei que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles “no té cap element discriminatori”

Brussel·les

El ple de Barcelona rebutja una proposta del PP en contra dels indults als líders independentistes

barcelona

El CGPJ “deplora” les recomanacions del Consell d’Europa sobre els presos polítics

madrid

Aragonès i Sánchez es reuniran a la Moncloa dimarts que ve 29 de juny

madrid

Aragonès demana que “l’alegria” pels indults es converteixi en “energia” per reclamar l’amnistia i el referèndum

barcelona

El govern espanyol creu que Vox i el PP no estan legitimats per recórrer els indults al Suprem

madrid

Els presos polítics, en llibertat

barcelona