El cas Marín fa trontollar la Diputació
Dionís Guiteras posa damunt la taula la possibilitat de presentar una moció de censura
Elsa Artadi proposa als republicans revertir els acords locals que es van signar amb el PSC
Recorden el cas de corrupció que afecta Borràs
ERC i Junts exploren fórmules de pacte per a la Diputació
La declaració com a investigada de l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, en el marc d’una trama de desviament de subvencions públiques al Consell Esportiu de la segona ciutat de Catalunya ha tornat a posar en l’ull de l’huracà polític la presidència de la Diputació de Barcelona, que exerceix la també presidenta del PSC amb el suport de Junts per Catalunya. El paisatge que va facilitar aquell polèmic acord amb una de les forces del 155 ha canviat sensiblement: d’una banda, falten dos mesos per a les eleccions al Parlament, i, de l’altra, JxCat i el Partit Demòcrata han partit peres, però per arrabassar la presidència a Marín fa falta un pacte que vagi més enllà de les formacions independentistes.
En aquest context, l’escàndol que esquitxa Marín ha servit de detonant perquè ERC busqui suports per a una moció de censura. “Cap ciutadà d’aquest país entendria que es mantingués un pacte de govern amb aquestes sospites tan greus”, defensa el responsable republicà a la Diputació, Dionís Guiteras. L’alcalde de Moià ja ha començat una ronda de contactes per sondejar les possibilitats d’èxit de l’operació. Guiteras va ser el candidat que ERC va presentar per presidir la Diputació, on el seu grup té el mateix nombre de representants que els socialistes que lidera Marín.
Tanmateix, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va qualificar de “precipitada” i “agosarada” la iniciativa d’ERC. La portaveu del govern va instar Marín a donar explicacions davant del jutge i del ple de l’Hospitalet de Llobregat. “Abans d’anunciar una mesura com una moció de censura, has de veure quines majories tens”, va advertir.
L’estratègia proposada per ERC, de la moció de censura, la va replicar formalment JxCat a través d’Elsa Artadi. La presidenta del grup de JxCat a l’Ajuntament de Barcelona va explicar que dilluns el seu partit oferirà a ERC seure en una taula de negociació per “revertir els acords d’àmbit local”, prioritzant els pactes en clau independentista. Artadi va deixar clar que parlava de la Diputació de Barcelona, però també d’altres casos com ara “Sant Cugat, Tàrrega i Figueres”, va dir amb relació a municipis on ERC mana amb el suport dels regidors del PSC, i també a la inversa. “Revertir tots els acords que hem fet uns i altres”, va dir.
Prioritat per a Junts
“Aquest serà un tema prioritari en l’executiva de dilluns vinent”, va avançar Artadi, que va detallar que el seu objectiu és “buscar estratègies compartides amb l’independentisme”. La cap de llista del partit del president Carles Puigdemont, Laura Borràs, sempre s’ha manifestat en contra de l’acord a la Diputació i aposta per revertir també els pactes de l’independentisme amb partits del 155 als ajuntaments. En sintonia, el president Quim Torra es va afegir ahir a la pressió per descavalcar Marín: “He estat i estic en contra del pacte a la Diputació i dels pactes amb el PSC en ajuntaments com Sant Cugat, Figueres i Calella. Considero un error permetre la investidura de Pedro Sánchez i aprovar els pressupostos del PSOE. L’independentisme no pot pactar amb el repressor”, va etzibar a Twitter.
Al seu torn, el PDeCAT, que juga amb tres diputats (l’alcalde de Subirats, Pere Pons; el de Talamanca, Josep Tarín, i el regidor de Vic Josep Arimany), està satisfet amb el pacte i avisa Guiteras que, si està interessat a revertir-lo, ha de parlar directament amb els partits i no a través dels mitjans de comunicació.
Al marge dels estira-i-arronses de l’espai de JxCat, Guiteras necessitaria el concurs dels comuns (cinc vots), i el diputat d’En Comú Podem al Parlament David Cid va descartar ahir donar suport a la moció si JxCat forma part del pacte. A més, Cid troba incongruent que ERC vulgui fer fora la presidenta socialista per un escàndol de corrupció i alhora busqui un acord amb JxCat, que té la seva cap de llista per al 14-F investigada per un presumpte fraccionament de contractes quan presidia la Institució de les Lletres Catalanes.
Cid va retreure als republicans que plantegin un canvi a la Diputació per fer un govern que “no és d’esquerres ni honest”. En tot cas, els d’Ada Colau recorden que, si es confirmessin les investigacions sobre Marín, hauria de dimitir.
L’alcaldessa de l’Hospitalet, que l’1-O es va enfrontar amb la policia espanyola per les càrregues contra els votants, va obtenir la presidència de la Diputació el juliol de l’any passat en segona volta, amb 23 vots (16 del PSC i 7 de JxCat). Guiteras, el segon candidat més votat, va quedar amb 17, els 16 d’ERC més el de Lluïsa Melgares, de Tot per Terrassa –la formació de l’alcalde Jordi Ballart–. Per la seva banda, Ciutadans hi té quatre seients i els populars, dos.
Més enllà de la repercussió que el cas Marín pugui tenir en la configuració dels governs de les administracions locals, també hi ha una derivada que afecta de ple la política nacional, encara més en el clima electoral en què ja viu immers el país.
Ciutadans ‘versus’ Iceta
En aquest sentit, la principal força de l’oposició al Parlament, Ciutadans, va reclamar al primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que actuï. “Sempre respectem la presumpció d’innocència, però és necessari regenerar les institucions. El PSC ha d’actuar. No entenem el silenci d’Iceta en aquesta nova investigació que afecta ajuntaments del PSC”, va escriure a Twitter Carlos Carrizosa, que va rememorar la llista de la corrupció municipal socialista esmentant els casos de Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.
Fins avui, Miquel Iceta ha preferit guardar silenci. El partit va reaccionar dijous recorrent al manual d’estil més clàssic: va oferir la “màxima col·laboració” amb la justícia per aclarir els fets al més aviat possible i va demanar respecte per la presumpció d’innocència de tots els implicats. “Reiterem l’absoluta confiança en l’alcaldessa”, va piular.
LES FRASES
Els pactes de la discòrdia en el món municipal
Figueres
La republicana Agnès Lladó va accedir al govern de la capital de l’Alt Empordà amb els vots del PSC, Guanyem Figures i Canviem Figueres, que van signar un acord de nom redundant: Acord de Republicanisme de Progrés i per la Transformació.
Vilafranca del Penedès
Pere Regull (JxCat) va accedir a l’alcaldia de la capital del vi amb el suport dels cinc regidors del PSC i prescindint dels cinc regidors d’ERC.
Sant Cugat del Vallès
Un pacte a tres bandes (CUP, PSC i ERC) va donar l’alcaldia a la republicana Mireia Ingla. S’apartava així Carmela Fortuny, de Junts, que representava una continuïtat en el govern de 32 anys.
Tàrrega
La capital de l’Urgell té una alcaldessa d’ERC, Maria Alba Pijuan, gràcies a un altre pacte d’esquerres (PSC i ERC), que va deixar sense vara la candidata de Junts, Rosa Maria Perelló.
Consell de l’Anoia
El Consell Comarcal està governat per un acord entre Junts i el PSC després de 12 anys de pactes amb ERC.
Llançà
Francesc Guisset (PSC) és l’actual alcalde, i a mig mandat serà substituït per Núria Escarpanter, de Junts, en virtut d’un pacte de govern.
El Masnou
ERC ha donat entrada aquest novembre al PSC al govern del Masnou.
