Solé afirma al TSJC que l’1-O va vetllar per “l’ordre públic” a Agramunt
El conseller d’Acció Exterior es desmarca de la “logística” del referèndum al seu municipi
El fiscal demana que se’l condemni a un any i mig d’inhabilitació per exercir càrrec públic
El conseller d’Acció Exterior, Bernat Solé (ERC), va negar haver fet qualsevol acció com a alcalde d’Agramunt per a l’organització del referèndum d’autodeterminació de Catalunya, l’1 d’octubre del 2017, ahir en el judici al TSJC, acusat per desobediència al TC. Al Palau de Justícia, va ser acompanyat d’altres membres del govern i del món municipal i independentista. “La meva actuació l’1-O s’ajusta al que corresponia fer a qualsevol alcalde: preservar la seguretat i l’ordre públic i la integritat dels equipaments”, va declarar el republicà al tribunal. El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va demanar que se’l condemni a pagar una multa de 24.000 euros i a un any i mig d’inhabilitació per exercir càrrec públic, “sense incloure-hi la feina de mestre”, va matisar a petició de la defensa. L’advocat del conseller, Simeó Miquel, en va sol·licitar l’absolució perquè el fiscal “no ha concretat cap acció desobedient”.
El fiscal va exhibir com a prova de l’acusació dues cròniques de la revista municipal Sió, feta per voluntaris, en la qual recullen el suport polític de Solé a la votació i una certa implicació en la “logística” de l’1-O. El director de la revista, Joan Puig, va declarar que la paraula logística no era del tot adequada i que el que volia dir era que “l’alcalde es va preocupar del que passava”, com ara pel fet que es volia amagar una urna per si venia la Guàrdia Civil, i els va proposar tancar una hora abans el centre. Pel que fa a aquest punt, Solé va indicar que no sap on es van amagar les urnes i que es va limitar a “suggerir” que no es guardessin al fals sostre de l’escola perquè no es danyés.
El fiscal va afirmar que concorrien els tres supòsits que l’alt tribunal català ha expressat diversos cops perquè es doni el delicte de desobediència, com ara la notificació –que en aquest cas va rebre el 12 de setembre, com la majoria d’alcaldes– de la delegació del govern espanyol sobre la providència del TC, del 7 de setembre, que suspenia els decrets de la Generalitat del referèndum i instava a “impedir o paralitzar” qualsevol acció que l’afavorís. El fiscal va fer referència a la recent sentència del TSJC, que condemna quatre membres de la mesa del Parlament per desobediència al TC. L’advocat defensor també hi va fer referència i va demanar l’absolució com el tribunal va fer amb l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. El magistrat Carlos Ramos, que és el ponent en el cas Solé, així com en el de la mesa, ahir va prendre poques notes.
El conseller Solé no va fer ús de l’última paraula i al carrer va ser més explícit: “És una causa general. M’han jutjat a mi, però és com jutjar tots els alcaldes de Catalunya”, i va advocar per resoldre el conflicte territorial en el marc de la política i no als tribunals.
Presó pels llaços a la Ciutadella
El fiscal del servei de delictes d’odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, demana dos anys i nou mesos de presó per a un veí de Barcelona a qui acusa d’haver colpejat a la cara i haver insultat una veïna d’origen rus que tornava de comprar amb els seus fills i va retirar els llaços grocs d’una barana del parc de la Ciutadella, el 25 d’agost de 2018. I demana l’arxivament de la causa contra la dona, ja que sosté que les “erosions” que tenia l’home eren en “legítima defensa”. Cs va fer difusió d’aquest cas i fins i tot va convocar una protesta. Pel fiscal, l’home va cometre un delicte contra els drets fonamentals i un de lesions, amb l’agreujant de discriminació per nacionalitat, i vol que la indemnitzi amb 3.400 euros per danys físics i morals.
