Política

Un recurs contra l’ajornament del 14-F duria a un escenari incert

Els experts veuen les eleccions en un terreny desconegut si s’impugna l’ajornament

Consideren competent el TSJC, però discrepen entre fixar una nova data i mantenir els candidats o començar de nou

També les eleccions del 14-F podrien entrar en una via jurídica totalment desconeguda si avui el govern català decideix ajornar els comicis per raons sanitàries i algun dels partits opta per recórrer contra la decisió. En aquesta incertesa de la via jurídica ni tan sols es descarta la intervenció de diferents organismes aprofitant els buits de la llei. La llei orgànica del règim electoral general (Loreg), que regeix a Catalunya a falta d’una llei pròpia, no preveu cap ajornament. És l’argument menys polític i més ferm jurídicament que fa servir el PSC per defensar el 14-F i que referma el catedràtic de ciència política Joan Botella. Tot i considerar que no pot ser l’únic criteri a tenir en compte pel tribunal, el constitucionalista Xavier Arbós també admet que “enlloc està previst que es puguin suspendre”. Si es va poder fer al País Basc i Galícia va ser, en part, perquè ningú va recórrer contra la decisió. I perquè hi havia un confinament domiciliari imposat per l’estat d’alarma, hi afegeix Botella.

“En no haver-hi res regulat, ningú està habilitat per suspendre unes eleccions ni tenim jurisprudència com hauríem pogut tenir en cas que s’hagués recorregut contra l’ajornament al País Basc o Galícia”, avisa Arbós.

Tots dos estan d’acord que el contenciós administratiu s’hauria de presentar al TSJC, tot i que ningú s’atreveix a descartar una maniobra imprevista per recórrer a la Junta Electoral Central (JEC). Argumenten la potestat del TSJC en tractar-se d’un decret governamental mentre que la JEC, recorda Botella, té competència en el desenvolupament del procés electoral, però no en “el seu fonament”, que és la convocatòria.

El recurs al TSJC podria demanar una suspensió cautelar del decret que, si s’accepta, suposaria invalidar-lo i mantenir la data del 14-F. “Al preàmbul del decret s’haurien de justificar molt bé” les raons de la decisió perquè caldria demostrar que no hi ha alternativa, avisen.

Tot advertint que fa una pura i simple especulació, Arbós indica que el tribunal podria rebutjar la decisió en considerar que el govern no ha fet tot el possible per garantir la jornada amb seguretat, per exemple allargant més d’un dia la votació o adoptant mesures extraordinàries de protecció. O considerar, per altra banda, que no ha quedat acreditat que les eleccions suposin un risc superior a, per exemple, mantenir oberts els restaurants o permetre exàmens presencials a les universitats.

Arbós defensa que el decret governamental hauria de fixar obligatòriament una nova data. Si s’ajornen indefinidament estaríem davant d’una suspensió de facto de la convocatòria, un fet que creu que afegiria inseguretat jurídica a la restricció del dret fonamental de participació. “El més adient davant l’absència de normativa seria formular-ho tot no com unes noves eleccions, sinó com una data nova de les eleccions del dia 14-F”, indica Arbós. És l’argument que sostindria el govern, segons avançava ahir la consellera de la Presidència, basant-se en l’empara de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat. Això hauria de suposar, segons Arbós, que es poguessin mantenir les candidatures que ja han estat admeses per a la data inicial, però en canvi és partidari de permetre l’ampliació del cens per a les persones que faran 18 anys durant el període de transició fins a la nova data. L’objectiu seria evitar el màxim de restriccions tant als electors com als candidats.

Botella no està d’acord a fixar una nova data perquè creu que avui no es pot saber si aleshores la situació sanitària haurà millorat, però tampoc a mantenir candidatures i tràmits ja fets perquè, a més de garantir el vot dels nous majors d’edat, també se’ls ha de garantir el dret de ser candidats, sosté.

LES FRASES

És escandalós i d’una irresponsabilitat màxima que Illa intenti imposar el 14-F per interessos electoralistes
Roger Torrent
president del parlament
Entre salut o democràcia, salut i democràcia. No hi ha cap raó sanitària per privar ningú d’un dret essencial com el vot
Josep Costa
vicepresident del parlament
Anar a votar amb les UCI desbordades i col·lapsades em sembla difícil d’imaginar
Ada Colau
alcaldessa de barcelona
Si volem garantir la salut pública i la vida, i que tothom pugui votar, és evident que el 14-F no es pot fer
Carles Riera
número dos de la cup

Salut preveu que en aquelles dates s’estarà en la “cresta” de l’onada

ò. palau

Les últimes projeccions sobre l’evolució de la pandèmia, que ahir al migdia Salut va presentar en una reunió telemàtica als partits perquè avui prenguin la decisió definitiva, conclouen, en qualsevol cas, que el 14 de febrer s’estarà encara en “la cresta de la tercera onada epidèmica”, segons resumien després fonts del departament. En l’escenari més positiu, que ara mateix és el que veuen més factible, el pic de contagis arribaria al voltant del 25 de gener, i després començarien a davallar per efectes de les mesures decretades el 7 de gener. Això no treu, però, que s’arribaria a mitjan febrer encara amb uns 3.000 nous casos al dia i uns 620 pacients ingressats, per sobre del màxim de la segona onada. En un segon escenari més desfavorable, però que no es descarta, l’Rt es podria accelerar per efectes encara no detectats de les festes i els contagis que poguessin arribar d’altres territoris, i el 14-F s’estaria en uns 4.000 casos diaris nous i uns 750 pacients a les UCI, un fet que ja podria afectar altres atencions considerades urgents de la xarxa sanitària. “Si es pot evitar mobilitzar 5 milions de persones, evitem-ho, però es tracta d’un dret fonamental i hem de ser molt respectuosos, entren en consideració altres elements de judici”, concloïen ahir des de Salut, mentre admetien, això sí, que no hi ha estudis fets, ni aquí ni enlloc, sobre la possible afectació que podria tenir que les eleccions es mantinguessin en plena pandèmia. Les mateixes fonts aclarien que l’acord expressat pels partits és que l’excepcionalitat “no ve tant donada pels indicadors, sinó pel context de mesures socials” que hi hagi dictades per frenar l’epidèmia, unes mesures ara molt restrictives que ahir es van allargar fins al 24 de gener.

Els partits, mentrestant, van refermar ahir les posicions, i la líder dels comuns, Jéssica Albiach, va fer un pas més en enviar una carta a la resta per proposar-los consensuar un pla de tres punts: allargar les restriccions actuals, accelerar el procés de vacunació i ajornar les eleccions fins, “com a molt tard”, el maig. En canvi, Josep Costa, de JxCat, reclamava en una piulada fer possible compaginar “salut i democràcia”, i garantir que tothom pugui votar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas

madrid

ERC apressa a pactar

Barcelona

Illa insisteix a ser cridat a la investidura i no repetir el “fracàs” d’ERC i JxCat

madrid

La pandèmia i la ultradreta marquen el ple constitutiu

barcelona

Òmnium vol denunciar les “dilacions” del TC

barcelona

Continuen les protestes per reivindicar drets essencials

Barcelona/ Girona
El radar

Sota el focus del TPI

política

Denuncien un càrrec del PP per maltractaments

estats Units

El Senat aprova el pla de rescat de Biden per fer front a l’impacte de la pandèmia