Política

Laia Estrada Cañón

Candidata de la CUP-G a Tarragona

“Generalitat i Estat han fet pinça contra els independentistes”

DESENCÍS · “Veníem d’un moment com l’1 d’octubre i el que hem vist, en tots els sentits, ha estat una reculada” FUTUR · “No volem ser còmplices de repetir una altra legislatura perduda”

Les polítiques per millorar la qualitat de vida de la gent s’han de dur fins a les darreres conseqüències
Hem de posar fi a aquest model que espolia el territori que patim a la demarcació de Tarragona
Què li sembla que la data del 14-F hagi estat imposada?
Vam ser la primera formació que va dir que les eleccions s’havien d’ajornar, que amb les taxes de contagi o d’ocupació de les UCI disparades, aquesta tercera onada, que és la segona descontrolada, no permetia fer-les. Però també vam dir que l’ajornament havia d’anar acompanyat de més mesures, sanitàries i socioeconòmiques. A més, igual que se’ns demanava que prenguéssim la decisió de manera conjunta, nosaltres vam reclamar prendre la resta de decisions també de manera conjunta. Ara, en aquest context en què sembla que s’imposarà la data del 14-F, el que cal és anar a votar.
I com hem arribat fins aquí?
Hi ha hipocresia per part d’ERC i JxCat, ja que s’esquincen les vestidures quan assenyalen el poder judicial espanyol i el PSOE al capdavant d’aquesta imposició, però estem on estem perquè no s’ha gestionat bé aquesta pandèmia. La primera onada va ser responsabilitat del govern de l’Estat; ara, la segona i la tercera, la segona descontrolada, han estat responsabilitat directa del govern de la Generalitat. Per tant, estem on estem per culpa dels aparells de l’Estat però també per la gestió de la Generalitat.
Si cau la participació, hi haurà crisi de legitimitat?
Una baixada de la participació podria obrir la porta a qui volgués impugnar, d’alguna manera, els resultats. Ens semblaria molt greu entrar en aquests discursos i per això s’haurien d’ajornar. Tenim l’exemple de Portugal... Per tant, si s’imposa el 14-F, cal anar a votar, i tant.
I com hi hem d’anar?
Doncs fent molt bé els deures; s’han de posar tants col·legis electorals com siguin necessaris, garantir el vot per franges, posar tantes mesures com sigui necessàries per garantir la salut de la població i que el màxim de gent vagi a votar.
Què ha grinyolat en la coalició entre la CUP i Guanyem perquè ja hagin hagut d’esmenar Sabater?
No s’ha esmenat la candidata... Hi ha hagut una demanda de la militància de matisar la campanya que estem fent.
En quin sentit?
A nosaltres ens agraden uns lideratges molt més corals, ens agrada reforçar el fet que som una organització assembleària i horitzontal, que no som jeràrquics. El fet de donar imatges d’una sola persona pot dur a confusions. I quant al contingut, el que cal matisar, segons la militància, és què vol dir entrar al govern? Evidentment que estem disposades a assumir responsabilitats, sempre ho hem estat, però entrar al govern no és un objectiu a qualsevol preu; en tot cas, seria per anar a desplegar el nostre projecte polític.
Hi ha enquestes de tots els colors, quina és la seva aposta?
Volem un govern d’esquerres i independentista, volem uns resultats que deixin una CUP al màxim d’enfortida possible, obtenir el màxim nombre de diputades per poder desplegar el nostre projecte polític, per incidir al màxim, i més tal com ha anat aquesta legislatura.
Com ha anat?
Ha estat fallida, perduda. Veníem d’un moment tan important com l’1 d’octubre i el que hem vist ha estat una reculada en tots els sentits. Quan parlem d’engegar un nou cicle, estem parlant d’això de reprendre totes les mobilitzacions que es van engegar els anys anteriors a l’1-O, després de la darrera crisi econòmica, amb els indignats i el procés fins a l’1-O. Necessitem reengegar aquestes mobilitzacions per reprendre el nostre moviment d’alliberament nacional.
Però, i si els resultats tornen a fer que els vots cupaires siguin clau per a una majoria independentista? Els donaran?
Depèn de per a què. Per fer el mateix que fins ara? No, la gent ja n’està farta. Hi ha un desencís, una frustració, i la CUP no vol ser còmplice d’allargar el que ha succeït en la darrera legislatura. Per tant, haurem de veure quin és el full de ruta per a un acord.
I quines són les condicions irrenunciables?
S’ha d’obrir un nou cicle per poder arribar on hauríem hagut d’arribar després de l’1-O. I més encara en el marc d’una nova crisi econòmica brutal. Les nostres propostes en matèria social, d’habitatge, de nacionalització dels sectors estratègics formen part del procés d’independència. El règim del 78 no permet marge de millora i ho vam veure en la passada legislatura, quan qualsevol llei que tocava les estructures de les elits era tombada pel TC. Si és per avançar en clau social i en clau independentista, ens podem posar d’acord. Però n’hi ha altres, de línies vermelles.
Com ara?
Aquesta ha estat una legislatura de retrocés i part d’això es veu en el paper de la Generalitat fent pinça amb l’aparell de l’Estat per represaliar la gent que lluita per la independència. Quan nosaltres posem sobre la taula que hi ha prop de 3.000 persones represaliades, assenyalem també la Generalitat i els Mossos. I aquesta és una de les línies vermelles quan ens pregunten a qui donarem suport.
Però què es pot fer per lluitar contra aquesta repressió?
La forma de combatre-la és utilitzar la mateixa repressió per generar un efecte bumerang, és a dir, visibilitzar que és allò que ha provocat la repressió, posar-ho al centre de la protesta, fugir de la victimització perquè no som víctimes de la repressió, som represaliades, i deixar molt clar que no l’acceptem per part de la Generalitat. I no l’acceptem perquè és una traïció al poble català, i en el cas d’ERC i JxCat, als seus propis votants. I cal deixar molt clar que, malgrat aquesta repressió, no deixarem de lluitar i no ens mourem ni una passa. No podem permetre que tingui l’efecte que busquen, el de la desmobilització.
Com a membre d’un col·lectiu que defensa la sanitat pública, com veu el paper de la Generalitat en aquesta pandèmia?
Quan sortim de la primera onada, que va gestionar de manera pèssima l’Estat, tenim una situació més o menys de control de la pandèmia. Però llavors no fan rastrejos, ni els tests que calien, ni controls de la mobilitat, i, per tant, permeten que es gesti aquesta onada. No es van implementar totes les mesures en l’àmbit laboral perquè tothom que ho desitgés pogués fer teletreball, perquè la inspecció del treball fiscalitzés amb quines mesures treballa realment la gent per garantir la protecció; els protocols als hospitals deixen molt a desitjar perquè no evitaven els brots entre el personal perquè no es posava en aïllament els professionals que havien tingut contacte amb positius, com sí que passa a les escoles; les residències haurien d’haver estat sota control públic i mantenir-lo. I cal introduir canvis estructurals al nostre model sanitari, hem d’anar cap a un control públic ja que l’actual model impedeix tenir un control sobre els altres prestadors de la sanitat.
En l’acte de la Fabra i Coats van parlar de recuperar la confrontació amb l’Estat. Com es concreta això? L’objectiu és forçar el referèndum del 2025?
El referèndum del 2025, si es pot fer abans, millor. La data del 2025 és una data màxima, que entenem que és factible, però que no és una finalitat en si mateixa. La data ha de ser el resultat d’haver fet la feina que toca, en clau de mobilització, de confrontació, una feina que faci inevitable aquest referèndum com l’única possibilitat de resoldre aquest conflicte. Hem de fer que aquest referèndum sigui inevitable. I, a més, que es pugui implementar.
I això, com es fa?
En lloc de fer el paper de sotmetiment i acatament constant d’aquesta darrera legislatura, hem de recórrer a la confrontació. I el millor espai on desplegar aquesta confrontació és el de la vida de la gent, és a dir, portar fins a les darreres conseqüències les polítiques d’habitatge, laborals, de nacionalització de sectors estratègics, i posar-ho al servei de millorar la vida de la gent. I fer això per què? Per enfrontar-nos al que ofereix un Estat espanyol profundament irreformable, hereu d’una dictadura franquista, dissenyat per mantenir els privilegis de les elits, amb un projecte de país independent, en el qual el que busquem és millorar les condicions materials de vida de la població. Això és el que veritablement eixampla la base, no continuar donant diners a les empreses de l’Íbex 35, com Ferrovial, o no seguir salvant els mobles als mateixos, com amb el BCN World. Aquesta confrontació es fa portant fins a les darreres conseqüències propostes de país que entren en conflicte amb el marc normatiu jurídic espanyol però també impugnant aquesta lògica de preservar els interessos de les elits.
Aquesta confrontació és de carrer, però també de govern...
Sí, de fet els exemples que li he dit són institucionals, però han d’anar acompanyats de mobilització. Portar-ho fins a les darreres conseqüències ha de ser en el pla institucional. En aquests moments, el Parlament és absolutament buit de sobirania, es tracta de revertir això, d’empoderar-nos, i posar sobre la taula la confrontació en els àmbits que més millorin la qualitat de vida de la població. I al carrer, això ha d’anar acompanyat d’una mobilització, però ara mateix, per dir a la gent que torni a sortir massivament al carrer el que necessita veure és que hi anem de debò. De fet, la gent no ha deixat de ser-hi mai, si hi ha hagut alguna estructura d’estat, ha estat la gent, que no ha fallat mai. El problema és que s’ha fallat en l’àmbit institucional. Quan es diu que el mandat de l’1-O és vigent, aquell reclam d’autodeterminar-nos, evidentment que és vigent; ara, les possibilitats de fer-lo efectiu es van matar el 3 d’octubre quan no es va proclamar la independència, es van enterrar el 10 d’octubre quan es va suspendre la declaració d’independència i, després, hi va haver una farsa i presa de pèl el 27 d’octubre amb una declaració totalment buida.
La CUP ha estat activa denunciant la corrupció, però com s’hi posa fi?
Posant fi a la impunitat. Tan perillosa és la corrupció com la lògica d’impunitat que l’acompanya. Tenim un aparell judicial en què la fiscalia és la primera a perseguir independentistes o les lluites socials però quan es tracta de perseguir la corrupció troba tots els obstacles del món, es dilaten els processos, s’arxiven les causes..., i quan hi ha condemnes, arriben els indults. Tenim una crisi democràtica en què aflora un sistema que està pensat per perpetuar la lògica de connivència entre el poder polític i les elits.
Poden recuperar la diputada per Tarragona, són optimistes?
És molt important donar veu a les nostres comarques. Sembla que el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre siguem l’abocador dels Països Catalans, i el Baix Penedès és la comarca amb més atur de tot Catalunya. Tenim un model, vigent encara, el del desarrollisme franquista, basat en l’espoli del territori, que empeny els joves a marxar, i és important que es pugui impugnar aquest model des del Parlament.
Són els oblidats de Catalunya?
A Ponent també deuen tenir aquesta sensació.
El problema és el centralisme?
Lògicament. Hi ha un centralisme de Barcelona que cal erradicar. La nostra proposta és combatre el desequilibri territorial. I això es veu, per exemple, en propostes com la de la transició energètica: som partidaris, òbviament, d’avançar en les energies renovables, però no a costa d’hipotecar els territoris. Volem avançar cap a un nou model de desenvolupament econòmic per al Camp de Tarragona, que deixi enrere el complex petroquímic, que és perillós per a la nostra salut i per al medi ambient, i que viu rodejat d’una connivència política que impedeix que hi hagi estudis independents per saber quin aire estem respirant.
Han dut BCN World a la fiscalia, però agents econòmics defensen que és clau per crear ocupació i per al reequilibri territorial. Què els diu?
Que venen fum. És un projecte que no s’aguanta per enlloc, en cap cas és d’interès públic. Hi ha una obstinació de la Generalitat per poder consolidar una operació que, des del nostre punt de vista, és fraudulenta. És inacceptable veure com el govern fa el paper de promotor immobiliari per trobar un comprador per als terrenys de la Caixa, uns terrenys que son tòxics perquè no saben què fer-hi.

Deu coses que no sabies...

Laia, per Carod Rovira. La seva mare, quan estava embarassada, va tenir de professor voluntari d’Òmnium Josep-Lluís Carod Rovira, que li va fer llegir ‘Laia’, de Salvador Espriu. I per això es diu així, i no Hipàtia, com estava previst. “Estic agraïda al Carod.”

Flamenc. Ha practicat tot tipus de ball, des del de saló, el ballet, la dansa del ventre, la sardana, la jota, i el flamenc, “el que més m’ha enganxat”.

Calabós. El primer cop que va estar en un calabós era dins el ventre de la seva mare. La mare va ser detinguda a ‘Silencis per la pau’, unes protestes contra l’entrada a l’OTAN, l’any 1982. El segon cop, en una protesta contra la pressió estètica com a violència de gènere, el cas Bershka.

Col·lectius. Ha estat a l’Assemblea de l’Habitatge, va impulsar el col·lectiu feminista Cau de Llunes i el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, ha militat a Endavant i a la CUP.

Estudis. Va estudiar ciències ambientals a la UdG; els va acabar amb un Erasmus a Utrecht i ha fet un màster a la UAB.

Ciutats. Ha viscut a Girona, Utrecht i Barcelona, a banda de Tarragona.

Passió aparcada. Caminar per les muntanyes és una altra de les seves passions, aparcada provisionalment per la feina.

Llibres a dojo. En solitari ha publicat ‘Des de totes les trinxeres, a primera línia de foc’, un recull d’articles seus. També ‘Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública’, amb Xavier Milian. A més, ha participat en diversos projectes col·lectius.

Pares militants. La mare va ser membre de les Joventuts Obreres Cristianes, de CCOO, i ara és a la CGT. El pare va ser dirigent del PSUC i CCOO a Tarragona, va passar al PCC, després a la CGT i ara és a Co.Bas, Comissions de Base.

Processó. El 8-M del 2020 va participar en la primera Processó del Cony Insubmís de Tarragona.

Citada avui als jutjats

Laia Estrada Cañón va néixer a Tarragona l’any 1982, és llicenciada en ciències ambientals i màster en estudis territorials i població. Actualment, és regidora a l’Ajuntament de Tarragona, des d’on va destapar el cas Inipro, que ha suposat la imputació de l’exalcalde socialista Josep Fèlix Ballesteros. Estrada ha estat citada avui, per segon cop, com a investigada pels aldarulls amb motiu del Consell de Ministres celebrat a Barcelona el 21 de desembre del 2018. La candidata de la CUP-G ho té clar: “Faré el mateix que he fet les altres vegades, no comparèixer.” “Soc conscient”, hi afegeix, “que el fet de no comparèixer a la segona citació pot comportar una detenció, que assumeixo”. Estrada defensa que aquesta és una forma de visibilitzar la repressió i que la denúncia es basa en “escrits fantasiosos dels Mossos, que distorsionen la realitat”. Estrada ja ha estat represaliada altres vegades, com ara per les vagues del 3-O i 8-N, en dues causes que es van arxivar i en què tampoc va comparèixer als jutjats, o pel cas Bershka, una protesta per la qual va ser condemnada a tres mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas

madrid

ERC apressa a pactar

Barcelona

Illa insisteix a ser cridat a la investidura i no repetir el “fracàs” d’ERC i JxCat

madrid

La pandèmia i la ultradreta marquen el ple constitutiu

barcelona

Òmnium vol denunciar les “dilacions” del TC

barcelona

Continuen les protestes per reivindicar drets essencials

Barcelona/ Girona
El radar

Sota el focus del TPI

política

Denuncien un càrrec del PP per maltractaments

estats Units

El Senat aprova el pla de rescat de Biden per fer front a l’impacte de la pandèmia