Guerra entre AstraZeneca i la UE per la vacuna
Brussel·les reclama accés a les dosis que es produeixen al Regne Unit, però la companyia prioritza els britànics
La farmacèutica nega el desviament cap a altres països i l’existència d’un “compromís contractual”
L’empresa va dir que entregaria només un 25% de la comanda
La guerra per les vacunes ja ha començat i enfronta dos vells aliats acabats de divorciar: la Unió Europea i el Regne Unit. Arran d’una retallada en les primeres entregues d’AstraZeneca, Brussel·les reclama a la farmacèutica accés a les dosis que es produeixen en territori britànic. Per ara, l’empresa que fabrica el vaccí d’Oxford prioritza l’encàrrec del govern de Boris Johnson.
“Tan bon punt hi hagi un nombre suficient de vacunacions al Regne Unit, podrem utilitzar el centre de producció per ajudar Europa també”, sostenia ahir el conseller delegat de la firma, Pascal Soriot, en una entrevista a El País, La Repubblica i Welt, en què defensava que primer han de complir els compromisos amb Londres perquè van firmar el contracte de compra tres mesos abans que els europeus.
Mentre a la UE esperen donar el vistiplau a la vacuna d’Oxford demà, al Regne Unit ja fa un mes que l’estan administrant. La ràpida autorització de vacunes dels britànics ha permès que el Regne Unit ja hagi posat la primera dosi a un 10% de ciutadans. A la UE no arriba al 2%.
“Rebutgem que el primer que arribi s’ho quedi tot. Això funcionarà a les carnisseries de barri, aquí no”, protestava ahir l’eurocomissària de Salut, Stella Kyriakides, molesta per la negativa de l’empresa a proveir la UE amb les vacunes produïdes a les fàbriques britàniques. Divendres passat AstraZeneca va comunicar als països de la UE que entregaria només un 25% de les dosis acordades entre febrer i març, segons càlculs de l’executiu europeu. Una reducció que la companyia atribueix als problemes de “rendiment” a la planta de Bèlgica.
A Brussel·les estan indignats pel tractament preferencial als britànics i per les justificacions aportades per AstraZeneca. No es creuen que els problemes que al·lega la companyia en una planta expliquin una retallada “massiva” de les dosis. De fet, ho atribueixen, en part, a la manca d’accés a les fabricades al Regne Unit.
Segons Brussel·les, el contracte amb AstraZeneca els dona dret a rebre dosis de dues plantes britàniques, una de belga i una d’alemanya. “No hauríem firmat un contracte per abastir-nos només amb una planta”, afirmaven ahir fonts comunitàries. Un altre conflicte és pels termes del contracte de compra anticipada de vacunes, per ara confidencial. La firma diu que només es van comprometre “a fer tots els possibles” per lliurar-les a temps, però que no hi havia cap “compromís contractual”. La Comissió Europea (CE) ho nega i diu que hi havia compromisos concrets de producció i entrega.
Un litigi als tribunals pot trigar anys i, per tant, a Brussel·les estan centrats a negociar una sortida immediata al conflicte. En un clima d’enfrontament i després dels dubtes inicials sobre la seva assistència, finalment la companyia es va tornar a reunir amb la CE per discutir els termes del contracte i possibles solucions. Tot i que el to més “constructiu” del conseller delegat va ajudar a rebaixar una mica la tensió, la trobada no va donar resultats concrets i continuaran negociant els pròxims dies. “No reclamem un nombre concret, sinó una quantitat justificable”, diuen fonts comunitàries, recordant que la UE va invertir 336 milions d’euros en la vacuna d’Oxford.
Hotels per als britànics que tornin de països de risc
Boris Johnson va confirmar ahir que el Regne Unit imposarà una quarantena de 10 dies en hotels als viatgers procedents de l’Amèrica del Sud, Portugal i Sud-àfrica, zones afectades per les noves variants de coronavirus, i va declarar “il·legal” abandonar el país per “lleure”. Els vols amb aquests països de risc ja estaven prohibits des de mitjan gener, però els britànics encara poden tornar a casa a través de rutes indirectes. D’altra banda, el primer ministre britànic va afirmar ahir al Parlament que el mes que ve el govern podrà confirmar si les escoles a Anglaterra podran reobrir les portes el pròxim 8 de març.
Es vacunen més blancs que negres i hispans als EUA
La població blanca nord-americana rep, de mitjana, el doble de vacunes que la negra i la llatina, segons una anàlisi de la cadena CNN de dades procedents de catorze estats. L’estudi revela que més del 4% de blancs han rebut una vacuna de Covid-19, una proporció 2,3 vegades més alta que la de negres (1,9%) i hispans (1,8%). La mortalitat entre aquestes dues últimes comunitats ja triplica la de la població blanca. Quant a hospitalitzacions, el nivell d’ingressos en centres és quatre vegades superior també entre negres i llatins, segons indica el Centre pel Control i Prevenció de Malalties.
Sturgeon critica que Johnson vagi avui a Escòcia
Nicola Sturgeon, ministra principal d’Escòcia, s’ha preguntat si la visita que té previst efectuar avui Boris Johnson en aquesta nació és “veritablement essencial”. Per la líder independentista, amb la visita del premier britànic es fa més difícil convèncer la població que respecti les restriccions de viatges.
Sanofi produirà ara dosis de la vacuna de Pfizer
La farmacèutica francesa Sanofi ha anunciat que fabricarà més de 125 milions de dosis de la vacuna de Pfizer per a la Unió Europea (UE) a partir del juliol per ajudar a les necessitats d’aquest producte. La companyia, que no ha aconseguit desenvolupar la seva pròpia vacuna, assegura que hi continuarà treballant.
El toc de queda avançat de França és insuficient
El govern francès va admetre ahir que el toc de queda en vigor des de les 18h a les 6h no ha servit per frenar amb l’eficàcia esperada la circulació del coronavirus i que, per aquest motiu, estudia implantar restriccions més dures, incloent-hi l’ordre d’un nou confinament estricte, que seria el tercer.
