Doncs jo aniré a votar... i votaré Jordi Cuixart

Votaré a Cuixart perquè a aquestes alçades del partit (ja en tinc seixanta tres), des dels meus inicis en l’activisme polític amb el PSAN, MUM, Nacionalistes d’Esquerra, l’assalt a l’ERC de l’Hortalà, fins les recents critiques quasi-institucionals d’un reusenc “Molt Honorable” dient-me “Lluís és que ets un hipercrític”, ja n’he vist de molts colors (tot i que estic segur que encara me’n queden per veure uns quants).

Votaré Cuixart, sabeu per què? perquè ja n’estic cansat d’allò del vot ”útil”; cansat de votar a contracor; cansat d’escoltar allò tant repetit de: si no vas a votar i surten “els altres” tu en seràs responsable; cansat de votar-ne “uns” perquè no surtin els “altres” o votar els menys “dolents”.

Votaré Cuixart perquè n’estic fart de partits que tenen de tot menys ideologia. I així succeeix que partits suposadament socialistes com el PSC que es troben còmodes manifestant-se al costat de la dreta, fitxen el portaveu de ciutadans a l’Ajuntament de Tarragona i el posen segon de llista, o partits suposadament d’Esquerres, suposadament Republicans i suposadament de Catalunya, com ERC, que fitxen i posen de quart de llista a un suposat “socialista”, fins fa no res Diputat al Parlament de Catalunya pel PSC, i no sé si encara ara “vassall del rei”, “súbdit del poder judicial” i “carceller”, per acció o per omissió, dels presos polítics, entre ells els d’ERC és clar (sento ser tant hipercrític “Molt Honorable”, però no puc fer-hi més).

I també, com no podia ser d’altra manera, n’hi a per Junts per Catalunya, pactant amb PSC i regalant-li la Diputació de Barcelona, i els Comuns acceptant els vots d’en Valls per arravatar l’Alcaldia a ERC (encara recordo, estant a Madrid en l’acció del Silenci, recriminar a en Jaume Asens la possibilitat de l’acceptació del vot d’en Valls, i la seva resposta que va ser un sarcàstic somriure per sota el nas, com un xiquet que pensa fer una malifeta). ¿I a sobre encara hem de sentir com la cap de llista dels Comuns critica la possibilitat que els altres partits pactin amb uns o amb altres la Presidència de la Generalitat? I, malauradament, encara que he de reconèixer que em dol i molt, també podríem esmentar la CUP i alguns dels seus pactes i dels seus sorprenents empats en les seves votacions suposadament assembleàries. I així podríem continuar i continuar. I tot això també són raons per votar Jordi Cuixart.

Alguns potser em direu: ¿I per la dreta no n’hi ha? ¿No hi ha crítica a la dreta? Doncs no, no n’hi ha. A la dreta no se la critica, a la dreta se la combat i se la guanya. Perquè si no ho fem així, mentrestant, la dreta, la monarquia, el poder judicial i els militars van fent pinya i s’organitzen, i ells sí, ells es posen d’acord, i ells no juguen a guanyar o a perdre, els juguen a “desinfectar”, a judicialitzar, a empresonar, a exiliar i si cal a afusellar. I per això, amb aquest panorama, aquesta vegada ho tinc més clar que mai, aniré a votar i votaré Jordi Cuixart.

I crec que ja és hora d’acabar amb les campanyes electorals consistents en escoltar i escoltar el que diuen o no diuen els partits. Les campanyes electorals haurien de ser períodes on parlessin els ciutadans i els partits escoltessin i es comprometessin o no, a complir amb la voluntat del poble. Només llavors també el poble, els ciutadans, es podrien comprometre o no, a donar-los-hi el vot. I en aquest moment l’única veu que em sembla del poble i que escolta el poble és la d’en Cuixart, l’única, per això el votaré.

El camí serà llarg, ara ja ho sabem tots, i no podem perdre temps fent parades inútils, no hi pot haver descans, ni ens podem desviar agafant dreceres que no van enlloc. No podem estar tota la vida reflexionant, debatent i discutint-nos contínuament sense posar-nos d’acord (potser com excusa per a no tornar a passar a l’acció) i per això votaré Cuixart.

I perquè, com deia l’Ovidi amb el “Tot explota pel cap o per la pota”, si ja no ens alimenten molles i ja volem el pa sencer, hem de deixar de barallar-nos per les engrunes i començar a lluitar i posar-nos a treballar pel país que volem. I avui per avui l’única persona a qui li reconec la tonada i que no desafina és en Jordi Cuixart, per això el votaré.

Ah!!! que m’oblidava!, si, sí, ja ho sé que no es presenta… però el votaré. Perquè crec que és el primer pas en el camí definitiu cap a una república catalana amb justícia social i en el d’un poble que no es baralla per les engrunes i és capaç de gestionar el pa sencer per a tothom.