Els cap de llista dels partits amb representació al Parlament
14-F, en clau gironina
propostes
La recuperació postpandèmia i la fita de la República, eixos del bloc independentista
Les eleccions posen a prova el múscul independentista de les comarques gironines, tres anys després de l’efecte Puigdemont en el 21-D
El 14-F, els electors gironins escullen 17 diputats al Parlament
Sense multituds i avançant horari. El tret de sortida per a les eleccions del 14-F a la demarcació va començar ahir al vespre amb actes d’inici de campanya retransmesos per les xarxes socials i presentacions dels cartells electorals, adaptats a les restriccions imposades per la Covid-19, en uns comicis que es presenten com un nou baròmetre per a l’independentisme, especialment entre l’electorat de les comarques gironines.
Els resultats del 14-F a la circumscripció gironina, feu històric del sobiranisme, determinaran si la pandèmia, la seva gestió i les seves conseqüències econòmiques i socials, ha fet canviar les prioritats de la ciutadania i ha desplaçat l’objectiu de la independència de l’eix central de la política catalana, després d’una dècada de ser-ne el marc referencial, amb el gran boom per la Diada del 2012, quan es va fer la primera manifestació multitudinària de l’ANC. En els programes electorals del bloc independentista, Junts, ERC i la CUP, s’aposta per mantenir aquest equilibri de la recuperació del país i de respondre a l’emergència sanitària amb l’objectiu de la República. Els socialistes apel·len a la transversalitat del projecte i a un retorn a la “unitat civil” per presentar-se com l’opció del canvi. Els comuns prioritzen els drets socials.
El 14-F servirà de test a les comarques gironines, territori puigdemontià, per saber si continua vigent l’efecte Puigdemont. En clau gironina, les eleccions catalanes del 21-D del 2017, marcades per l’aplicació del 155 i amb l’objectiu de “restituir” el govern legítim, que ja era a la presó o a l’exili, es van presentar com el retorn a casa de Puigdemont. Junts va obtenir set dels disset diputats en joc amb una participació històrica de gairebé un 82%. Puigdemont va guanyar, fa tres anys i mig, a casa seva amb una llista que encapçalava una persona de confiança del seu entorn i aliena a la política, l’aleshores vicerectora de la UdG, Gemma Geis, que repeteix al capdavant de Junts. ERC va ser la segona força més votada, amb quatre diputats, i, afegint-hi el representant obtingut per la CUP, el bloc independentista sumava dotze diputats, el mateix nombre que va obtenir la candidatura unitària de Junts pel Sí en els comicis del 27-S del 2015. Pel que fa al bloc unionista, Cs va doblar els resultats mentre que el PP va rebre la patacada més gran i va baixar a la meitat el seu nombre de vots, i PSC es va estancar amb un diputat. Tampoc els comuns van tenir representació. Tres anys després, falta veure si hi ha desgast en el múscul independentista gironí i quin efecte tenen els partits sorgits de la postconvergència; si el PDeCAT i el PNC fan forat a les comarques gironines. Però també si l’extrema dreta aconsegueix representació. Salt és l’únic municipi català on Vox té representació: tres regidors.
Els cap de llista dels partits amb representació al Parlament:
“En l’àmbit social, cal protegir i reforçar el sistema sanitari”
La reactivació de l’economia és una de les prioritats “impulsant les petites i mitjanes empreses, el comerç, l’hostaleria i el turisme, clau a les comarques gironines i garantint l’arribada de la fibra òptica i la cobertura 5G”. En l’àmbit social, la candidata de Junts, Gemma Geis, assenyala com a objectiu “protegir i reforçar el sistema sanitari i els seus professionals”. En aquest àmbit,Geis considera que cal augmentar i mantenir una atenció a la gent gran de qualitat i eliminar els mòduls prefabricats als centres educatius. Per als joves, “promoure l’habitatge de lloguer assequible i un pla de xoc actiu per a l’ocupació”. Quant a infraestructures del territori, Junts prioritzarà el desdoblament de l’N-II nord i l’R3. “També exigirem inversions per a l’aeroport Girona-Costa-Brava i la connexió amb el baixador del tren d’alta velocitat (TAV), treballarem per desenvolupar el potencial del port de Palamós com a port internacional i executarem la construcció de la C-32 i la variant d’Olot”, remarca.
“Cal abaixar impostos al sector turístic”
Fixa com a prioritats en infraestructures el desdoblament de l’N-II, la prolongació de la C-31, el baixador del TAV o els accessos a l’estació del TAV a Vilafant. També eliminar els barracons a les escoles, que calcula en més de 300. Pel que fa a salut, solucionar la manca de places a les residències, reforçar l’atenció primària i que amb el nou Trueta es creï un campus de salut de referència. En matèria econòmica, baixada generalitzada d’impostos en el sector turístic, que inclou la reducció de l’IVA, la reducció de l’impost d’estades turístiques d’allotjament o subvencions directes a fons perdut. I fer front a les ocupacions il·legals.
“Volem una escola sense adoctrinament”
Convivència i democràcia és la prioritat de Cs per “reconstruir el que ha destruït el procés”. Per superar la crisi de la Covid preveuen crear “plans d’ajudes reals que mantinguin aixecades les persianes”. Quant a infraestructures, els objectius són executar “els grans temes pendents” entre els quals la variant d’Olot, la C-32, el tren a Puigcerdà o els passos a nivell. D’educació volen eliminar els barracons i apostar per un “model d’escola trilingüe i sense adoctrinament”. Es comprometen a fer arribar 25.000 mossos, efectius “adequats a cada comissaria”. En salut,”cal garantir la qualitat assistencial” del nou Trueta.
“Omplir de municipalisme la Generalitat”
Ha de ser , explica, el mandat del nou Trueta, la recuperació de l’aeroport de Girona, la plataforma intermodal del Far-Vilamalla, la variant d’Olot, impulsar el Thyssen a Sant Feliu de Guíxols, donar una solució respectuosa amb el medi ambient al col·lapse d’entrada a Blanes i Lloret, aportar seguretat a trams com ara el Vidreres-Lloret i el Bescanó-Anglès”. Els objectius són la recuperació econòmica i la fortalesa dels serveis públics. També es marca “omplir de municipalisme la Generalitat”. Així, resoldre el finançament local augmentant les transferències corrents als ajuntaments fins al 5% dels ingressos de la Generalitat.
“Cal millorar la seguretat a les carreteres”
Ampliar la plantilla de tots els CAP i reobrir tant les urgències nocturnes com l’atenció presencial, també als pobles petits és prioritari en salut. Quant a la transició ecològica, fan una aposta pel ferrocarril i rebutgen l’ampliació de l’N-II, la C-32 o l’eix Figueres-Olot. “Les carreteres cal millorar-les en seguretat, però no ampliar-les”, assenyala. Així, volen impulsar un pla de mobilitat ferroviària de proximitat. Proposen la connexió en tren-tram de Girona amb la costa amb un projecte de l’anella ferroviària de les Gavarres, el desdoblament de la línia Vic-Puigcerdà i la millora de rodalies entre Blanes i Portbou.
“La dependència del turisme és perjudicial; cal un nou model”
Per la CUP, cal un pla de xoc social per fer front a l’atur conseqüència de la pandèmia que ha afectat especialment el sector del turisme: “S’ha fet evident que la dependència del turisme és perjudicial per a les comarques gironines; necessitem un canvi de model productiu”, recalca el cap de llista gironí, Dani Cornellà. També es marquen com a prioritat la protecció del territori: “El model dels últims governs de la Generalitat ha estat basat en l’asfalt i el totxo.” Cornellà planteja una alternativa al model d’energia que “s’està imposant amb macroprojectes eòlics concentrats a les mans dels de sempre”. Considera urgent replantejar el model públic de salut a les comarques gironines, amb “menys serveis” que altres àrees sanitàries de Barcelona, amb poblacions similars i lligades a hospitals com ara el Clínic i el Vall d’Hebrón, i que és “conseqüència dels governs centralistes de la Generalitat”. Millorar la xarxa actual de transport públic i un parc d’habitatge públic són també objectius per a la CUP.
“Compromís econòmic per no deixar ningú enrere”
La cap de llista d’Esquerra per la circumscripció de Girona, Teresa Jordà, reivindica el “compromís republicà” històric de la formació “des de fa 90 anys”. En aquest sentit, l’objectiu és l’amnistia i l’autodeterminació. “Volem una República catalana per desplegar les polítiques socials i econòmiques basades en el bé comú, la igualtat d’oportunitats i la justícia social”. Apel·la als valors republicans, que es tradueixen en “més despesa en educació, serveis socials i treball i salut pública”. De la crisi de la Covid-19, assenyala la inversió que està fent el govern: “Estem abocant tots els recursos que tenim disponibles per ajudar els sectors més afectats.” Referma “el compromís econòmic per no deixar ningú enrere”. La transició energètica és un altre dels reptes: “Cal treballar per un model de consum, econòmic i de mobilitat d’acord amb el marc d’emergència climàtica.” Considera que com a “servidors públics” han “d’escoltar i parlar amb la gent”: “El territori l’has de veure per conèixer-lo i sentir-lo”, assenyala.
Prioritats del PDeCAT i el PNC
Des del PDeCAT, el cap de llista, Jaume Dulsat, té com a prioritat incrementar la inversió en infraestructures. Entre algunes de les actuacions, aposten per perllongar la C-32 fins a Lloret i revisar punts negres. La millora de la xarxa ferroviària, estendre la fibra òptica o frenar les ocupacions il·legals són altres punts del programa, que també aposta per una resposta ferma a la crisi econòmica.
El cap de llista del PNC, Carles Ribas, apel·la a un tracte just en els pressupostos i les polítiques públiques per a la demarcació. Davant la crisi, el partit donarà suport a les pimes. Denuncia la falta de vertebració del territori amb la C-32 fins a Lloret, la variant d’Olot o la GI-555 al tram de Mallorquines a Hostalric. La qüestió sanitària ha de ser prioritària millorant i potenciant l’hospital de referència.
