Imaginació i més diners al món local pel 14-F
Més despesa municipal per l’augment del nombre de locals, la neteja i el material, que el govern retornarà
Sortegen més suplents de meses per evitar que no es constitueixin
Hotels, edificis històrics i pavellons esdevindran locals electorals
Es comprovaran els protocols de seguretat amb simulacres
Doblant els costos, multiplicant les hores de feina i recorrent a la imaginació, els governs locals han fet un sobreesforç els darrers mesos per garantir al màxim la seguretat per als membres de les meses i els votants en les eleccions del 14 de febrer, un cop anunciada divendres la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no se celebrin el 30 de maig.
Conscients que el risc zero no existeix, tècnics i regidors municipals, en coordinació amb els responsables de Salut, Acció Exterior, i Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, i del pla territorial de protecció civil de Catalunya (Procicat), han modificat el mapa de col·legis electorals del país per garantir al màxim el compliment dels protocols : distància entre meses, espais grans i ventilats, circuits d’entrada i sortida, cues al carrer i no a l’interior, desinfecció constant i material de protecció per als membres de les meses, entre d’altres.
Cada municipi, segons els locals disponibles, el volum d’habitants i les seves peculiaritats, ha buscat solucions diferents, com es recull en alguns exemples en les pàgines següents. Hotels que han tancat per la pandèmia, pavellons, poliesportius i edificis històrics i patrimonials o d’entitats privades es convertiran aquell dia en col·legis electorals. El 21 de desembre del 2017 hi havia 2.680 locals electorals i fins ara n’hi ha compatibilitzats 2.764, i el principal creixement es produeix a les ciutats –un 40% a Barcelona–. Als municipis de menys de 20.000 habitants, que són el 80% del país, s’ha optat sobretot pels canvis d’ubicació, amb locals més amplis i evitant al màxim escoles, instituts i altres espais amb afluència diària de població de risc. En bona mesura, per encabir-hi l’augment del nombre de meses electorals, que passa de les 8.247 del 2017 a les 9.117 que hi haurà el 14-F. Per a molts votants, això significarà canviar el seu local de referència i els ajuntaments destinen part dels seus esforços econòmics a informar-los amb cartells i campanyes de bustiada.
Aplicació als mòbils
El govern està acabant de treballar en una aplicació de telèfon mòbil que els ciutadans es podran descarregar per conèixer en temps real l’afluència de gent que hi ha en cada col·legi i poder escollir quin és el millor moment per anar a votar. Durant els propers dies, també es farà una auditoria de seguretat i els consistoris hauran d’omplir formularis amb diversos indicadors per comprovar el nivell de seguretat. El protocol es completarà amb simulacres de tots els dispositius en un local electoral.
Els protocols sanitaris establerts per la pandèmia han provocat tots aquests canvis, que tenen un cost que s’afegeix al ja reglat en concepte d’indemnitzacions i a partir d’un càlcul en funció del volum de meses electorals. Els consistoris paguen d’entrada la retribució als membres de les meses –65 euros, amb un complement d’entre 10 i 25 euros per als presidents per la tasca del lliurament del recompte–; el condicionament dels locals; l’empaquetat i distribució dels impresos, les paperetes i els sobres; el material d’escriptori per a les meses electorals; la seguretat addicional; les gratificacions del personal col·laborador, i la retribució dels representants de l’administració per a l’obtenció de dades i transmissió de resultats –entre 129 i 186 euros–. Unes despeses que, amb l’increment del nombre de col·legis electorals, també s’han multiplicat. A més, el decret 1489/2020 del 22 de desembre de normes complementàries per a la realització de les eleccions al Parlament de Catalunya del 2021, també estipula les indemnitzacions als ajuntaments pel compliment de les mesures preventives del Procicat. Reben una bestreta de 120 euros per mesa i/o local electoral derivada de les despeses de neteja i desinfecció, senyalització –cartells informatius, indicacions a terra, etc.– i adequació dels locals; una de 130 euros per mesa pel subministrament de material de protecció als votants i als membres de les meses –gel hidroalcohòlic, mascaretes de recanvi, etc.–, i una de 175 euros per col·legi, a la qual s’afegiran entre 100 i 500 euros segons el volum de meses, per als 4.000 responsables de seguretat sanitària, col·laboradors i responsables Covid dels ajuntaments. Aquestes persones faran formació prèvia per ajudar els membres de les meses a posar-se i a treure’s els equips de protecció individual (EPI). Molts consistoris s’han fet càrrec de l’adquisició de la bata resistent als líquids, la pantalla facial i els guants homologats, material reservat per a l’última franja de vot recomanada, destinada a persones en quarantena i contactes estrets.
Tot el dispositiu electoral suposa uns 35 milions, tot i que no està tancat. Als consistoris els pertocaven 4,1 milions de bestretes, però la setmana passada ja es va anunciar que s’ampliava en 360.000 euros més. La resta es desglossa en 6,2 milions per a contractació d’obres, serveis i subministraments; 11,6 milions per a subvencions als partits polítics, i 1,75 milions en dietes als jutges de primera instància, als jutges de pau, als secretaris d’ajuntaments i al personal de l’administració. I per implementar les mesures anti-Covid s’ha incrementat en 8 milions, 4,5 milions dels quals estan destinats a la compra de material de protecció.
Tot i que el Procicat no estipula que les autoritats controlin les cues per comprovar-ne la correcta ubicació, molts ajuntaments hi destinen dispositius especials. A Sabadell, per exemple, implantaran la figura del gestor de cues i contractaran específicament 168 persones amb aquesta finalitat, mentre que a Terrassa confien aquesta tasca a la Creu Roja, aprofitant que ja tenen experiència en cribratges massius.
La por entre els membres de les meses –82.053– per un possible contagi s’ha recollit en un grup organitzat a les xarxes amb més de 4.300 membres, que han formalitzat una queixa al síndic de greuges. Però s’espera que hi hagi moltes més al·legacions del que és habitual a les juntes electorals per deslliurar-se’n. Per evitar que per falta de personal –nou persones entre el president, els dos vocals i els suplents– no es puguin constituir les meses el 14-F i impedir que les juntes electorals hagin de recórrer a qualsevol persona de la franja de votació recomanada als col·lectius de risc que en aquell moment sigui al local, alguns consistoris van ampliar el sorteig a dues persones més de reserva. A Terrassa, vist com anava el nombre d’al·legacions i baixes, ja es van repartir 233 notificacions a persones que estaven en aquesta reserva i que no sortien a les llistes públiques dels sortejos de mesa.
Una feinada transversal d’organització que el director general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, Ismael Peña-López, definia en una piulada: “Si no us fieu de ningú, fieu-vos almenys dels alcaldes. Estan fent meravelles. Pregunteu-los què han fet. I flipareu.”
Un exèrcit de voluntaris per garantir la seguretat dels votants
jordi panyella
Els responsables de seguretat controlaran l’ús de mascaretes i les distàncies
No és fàcil organitzar unes eleccions en una ciutat com Barcelona, amb un cens que supera el milió de votants. No és fàcil preparar col·legis electorals, i tot el que la infraestructura d’uns comicis comporta, encara que la democràcia ja estigui rodada –“consolidada”, en diuen alguns–, i encara més si, als problemes de logística habituals, s’hi afegeix ara la necessitat de garantir uns espais segurs per evitar el contagi de la Covid-19.
D’entrada, les condicions especials en què es duran a terme les eleccions del 14 de febrer obligaran a mobilitzar a Barcelona centenars de persones que faran la funció insòlita de responsables de la seguretat higiènica dels col·legis electorals. Per a aquest propòsit, l’Ajuntament va fer una convocatòria pública per buscar entre els seus treballadors aquelles persones que de manera voluntària volen treballar el dia de les eleccions per exercir dues funcions: en primer lloc, es necessita la figura del responsable de seguretat del col·legi i, en segon lloc, la presència de diversos assistents del responsable.
La normativa que ha fet l’Ajuntament preveu que als col·legis més petits, de dues o tres meses, hi hagi només el responsable, i que els assistents s’incorporin als col·legis electorals amb més meses, fins a un total de cinc assistents en aquells punts de votació on hi hagi entre quinze i disset meses.
Tot i que el nom del càrrec sembla una mica grandiloqüent, al col·legi electoral hi continuarà manant el president i serà davant d’aquesta figura que el responsable de seguretat s’haurà de presentar i acreditar per posar-se a les seves ordres. El responsable i els seus ajudants participaran aleshores en l’adequació del local electoral perquè compleixi els protocols de seguretat dictats i, durant tota la jornada electoral, es dedicaran a controlar que els votants respecten les mesures bàsiques anti-Covid.
Això vol dir que els electors de Barcelona ciutat no s’han d’estranyar si el dia de les eleccions, mentre facin cua en espera del moment de ficar el vot a l’urna, se’ls acosta una persona per indicar-los el lloc on s’han de posar, per demanar-los que es posin bé la mascareta i per garantir la neteja de mans o que els votants no es toquin entre si.
Una de les singularitats d’aquestes eleccions seran els col·legis electorals. En aquesta ocasió, serà molt recomanable mirar bé l’adreça del col·legi electoral i no anar-hi d’esma com es fa habitualment, perquè en molts casos s’han canviat d’ubicació per buscar espais més grans. D’aquesta manera, s’han habilitat com a punts de votació espais singulars com ara els mercats de Sant Antoni, de la Sagrada Família, de la Concepció, del Ninot, d’Hostafrancs, de Sants i de l’Abaceria. Tots constituiran un col·legi electoral independent, menys el de Sant Antoni, que n’assumirà quatre.
L’Ajuntament de Barcelona també ha mobilitzat la seva infraestructura esportiva i ha posat a disposició de les eleccions els 23 pavellons municipals de què disposa. Són espais grans on és fàcil garantir la distància de seguretat, que és el principal objectiu buscat.
A Barcelona, obriran les portes 365 col·legis electorals, 94 més. El cens electoral és d’1.099.268 votants, amb una reducció de 23.721. No s’ha estudiat si aquest descens està relacionat amb l’increment de la mortalitat marcat per l’any de la Covid-19. Aquestes xifres suposen una mitjana de 570 votants per col·legi electoral, 210 menys.
Menys punts de vot en escoles i més pavellons posats a disposició
Quatre canvis d’emplaçament i un cas d’unificació de dues meses. Aquestes són les principals variacions que es trobaran els electors de la capital de demarcació gironina i que l’Ajuntament ja ha fet públiques al web municipal , on cada ciutadà ja pot consultar quin és el punt de votació que li toca. L’Ajuntament justifica el canvi d’alguns punts de votació als barris perquè els espais tradicionals de votació no complien les mesures de seguretat imposades. En aquests casos s’han buscat espais més grans, amb més accessos i que es puguin ventilar bé, i les instal·lacions que responen més a aquestes exigències són edificis com els pavellons de Fontajau, Vila-roja, Montfalgars, Palau 1 o l’Auditori Palau de Congressos, on es reubicaran meses d’aquests barris. A banda, l’Ajuntament de Girona explica que està previst incrementar la neteja que es farà durant tot el dia de la votació, amb material de protecció, com gel, guants, EPI (que s’haurà d’utilitzar en el tram horari de votació Covid). A cada local electoral hi haurà un responsable de seguretat sanitària. Les cues s’hauran de fer al carrer, de manera que entraran les persones de manera regulada i ordenada guiades pel personal que gestionarà les cues a l’exterior.
Al nord de la demarcació, a Figueres, també s’ha mogut la logística del 14-F en la mateixa línia, buscant espais més grans en els casos en què els habituals no complien els protocols fixats pel Procicat. A la capital de l’Alt Empordà les 36 meses electorals s’han agrupat en 10 col·legis electorals, quan en comicis anteriors n’hi havia 22.
Els hotels Amaika i Volga, tancats per la pandèmia, les noves seus
Amb els hotels tancats per la pandèmia, un dels municipis més turístics del Maresme ha donat nous usos als establiments hotelers, com a mínim per un dia. El 14 de febrer les portes i els vestíbuls dels hotels Amaika i Volga tornaran a obrir per acollir les cinc meses electorals que tindran cadascun d’aquests nous col·legis. L’alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, explica que es va buscar aquesta alternativa tan bon punt es va recomanar als municipis buscar altres espais que no fossin els centres educatius per garantir el retorn a les aules amb garanties l’endemà mateix dels comicis.
Així, els votants que fins ara exercien el seu dret a vot a l’escola Pia i a la biblioteca hauran de fer cua a l’exterior de l’hotel Amaika, i els que anaven a l’escola Freta ho faran a les instal·lacions del Volga. Només els qui tenen com a seu electoral la fàbrica Llobet i Guri mantindran el seu lloc de votació, on hi haurà les nou meses restants. “Els vestíbuls són amplis i tenen grans finestrals per garantir la ventilació”, explicava l’alcaldessa, que insistia que l’afluència de persones fent cua serà a l’exterior. Seguint els protocols de la Junta Electoral Central, hi haurà dos responsables de Covid per cada seu electoral, per orientar els ciutadans i per garantir que es compleixen les mesures de prevenció i distància. L’Ajuntament s’encarregarà de vetllar perquè hi hagi aquest personal, així com intensificarà la desinfecció i la neteja dels espais tant dies abans com mentre se celebri la votació. Pel que fa al nombre d’apoderats i interventors, seguint les instruccions de la JEC, també es restringirà l’accés a dos interventors per partit i un apoderat per cada cinc taules. L’alcaldessa comenta que es va optar per escollir els dos edificis hotelers més propers a les escoles on els ciutadans estan acostumats a anar a votar i es va descartar la possibilitat de concentrar-ho tot a l’únic pavelló que hi ha al municipi. L’entesa amb el sector hoteler hi és des del primer moment de la crisi sanitària, quan es van utilitzar hotels per acollir malalts de Covid i descongestionar així l’hospital. Encara avui, tal com explica l’alcaldessa, l’hotel Summer es manté per a usos sanitaris i per poder fer l’aïllament de malalts contagiats de coronavirus que no estan greus.
Canvi de col·legi per al 40% del cens
Rosa M. Bravo
El 40% dels votants de l’Hospitalet, 67.585 electors en total, hauran d’estar atents al col·legi on han de votar perquè serà diferent de l’habitual. Les mesures de seguretat han obligat a tancar 9 centres que no permetien mantenir les distàncies ni els fluxos de circulació i obrir-ne 19 de nous, per la qual cosa s’incrementa en 10 el nombre d’espais per votar, fins a arribar a un total de 59. S’habilitaran espais inèdits, com La Farga, on s’instal·laran 13 meses, i quatre poliesportius, que se sumen al del Centre. També apareixen com a novetat el centre Torre Barrina i la sala superior del mercat de la Florida, entre altres. A tots els districtes hi haurà col·legis electorals nous.
“L’Ajuntament farà un esforç comunicatiu perquè els canvis arribin als electors”, explica el primer tinent d’alcaldia, Fran Belver, que precisa que el consistori enviarà cartes a tots els electors afectats pels canvis i penjarà cartells a les comunitats de veïns. El dispositiu municipal pel 14-F preveu 300 persones, entre les quals hi ha una coordinadora de Covid, que estarà en contacte amb els centres d’atenció primària durant la jornada. El consistori ha comprat material extra de protecció per si el de Salut queda curt, i calcula que aquestes eleccions els costaran un 30% més que de costum.
Molta protecció i cap excusat de ser a la mesa
Un brot de Covid-19 detectat després de Nadal va obligar a fer quarantena a la meitat dels 500 veïns de Paüls. “En un poble petit, el virus s’escampa ràpidament, però la part bona és que es pot controlar abans”, indica Pere Sanmartí, el secretari municipal de l’Ajuntament. Per evitar que les votacions del 14-F puguin ser un focus de descontrol del virus, l’Ajuntament ha pres mesures. S’incentiva el vot per correu per evitar desplaçaments, “sobretot que la gent gran s’ho pugui estalviar”, diu el secretari, i s’ha canviat el local de votació. “Es votarà al casal en lloc de l’escola perquè és més gran i permet una ventilació millor”, diu. A més, la higienització també podrà ser més profunda, sense dependre de l’entrada dels alumnes l’endemà. Malgrat que “no sol haver-hi aglomeracions per votar”, s’ha previst un circuit d’entrada i sortida al casal per evitar el contacte social. L’Ajuntament ha comprat lots de mascaretes FFP2, guants, pantalles facials i bates de protecció per als tres membres de la mesa electoral. Cap dels escollits ha presentat al·legacions per evitar ser a la mesa.
Organitzats per garantir la seguretat dels votants
Vilaller, a l’Alta Ribagorça, és el poble amb menys habitants de la comarca menys poblada de Catalunya. El 14-F estan convocades a les urnes unes 400 persones, però part dels empadronats al poble viuen fora i és possible que hagin optat pel vot per correu. Tot i això, l’alcaldessa del municipi, Maria José Erta, assegura que han començat a preparar-se per a la jornada electoral. Ella mateixa s’ha ofert voluntària per ser la responsable del protocol de Covid-19 durant la votació. Assegura que ho ha fet “per no posar en perill a ningú més”. La seva tasca consistirà en vetllar perquè es compleixin totes les mesures sanitàries establertes.
El municipi té un sol col·legi electoral, on votaran els veïns del poble i els de l’entitat municipal descentralitzada de Senet. La situació sanitària ha propiciat el canvi d’ubicació del centre de votació, que en convocatòries anteriors era a la sala de plens. Aquest cop els veïns de Vilaller votaran al local social, que té un aforament de 485 persones, amb entrada i sortida diferenciades, i a més és ampli i fàcilment ventilable.
En aquest local es constituirà una sola mesa. Hi haurà dos vocals i un president. L’alcaldessa manté que, tot i que una de les persones que han sortit escollides en el sorteig electoral forma part del col·lectiu de risc i pensa recórrer-hi, no hi haurà cap problema per constituir la mesa el 14-F. La previsió és que la gent acudeixi a votar de manera esglaonada i que no es produeixin cues.
Maria José Erta assegura que els preocupa la situació sanitària, tot i que actualment a Vilaller no hi ha cap persona infectada i fins ara només n’hi han hagut tres durant tota la pandèmia. “No podem abaixar la guàrdia perquè volem prioritzar la salut de les persones”, explica. No descarta que pugui créixer l’abstenció en un poble on la participació és sovint elevada, però garanteix que hi haurà una desinfecció del local el dia abans de les eleccions i que durant tota la jornada es faran neteges dels espais més freqüentats.
L’única mesa, a l’espai cobert més ampli del poble
No es pot dir que a Sant Jaume de Llierca hi hagi desinterès per les eleccions o pels assumptes que els afecten més directament: en els anteriors comicis al Parlament, hi va haver una participació del 85,4%, sis punts superior a la mitjana de Catalunya. I és precisament aquí on hi ha hagut la mobilització social més important dels darrers anys a la Garrotxa, en contra de la planta de triatge d’escombraries que el Consell Comarcal i la Generalitat volen construir-hi. No obstant, amb vista al 14-F, l’entusiasme en aquest poble d’encara no 900 habitants resulta més aviat escàs, segons hem pogut comprovar. En això no difereix del que està passant a la resta del país, resumit en sensació d’incertesa i por. En el seu cas, potser ben justificada, si tenim en compte que els estralls de la pandèmia darrerament estan sent especialment durs en aquesta comarca.
Els tres membres que hauran d’estar a l’única mesa electoral hi estan resignats, comenten a la casa de la vila. En canvi –hi afegeixen–, un veí a qui li ha tocat ser reserva va estar a punt de no signar el justificant de rebut de la convocatòria quan un empleat municipal l’hi va dur a casa. “Entenc que hi hagi reticències, és lògic”, deia la setmana passada l’alcalde, Jordi Cargol.
Seguint les normes oficials i, sobretot, el sentit comú, l’Ajuntament ha decidit canviar l’espai habitual del col·legi electoral (la sala de plens del consistori) pel centre cívic. Tot i que la sala municipal és prou gran, l’espai polivalent que hi ha al centre cívic, de prop de 300 metres quadrats, dona més joc per prendre tota mena de precaucions. “És el lloc cobert més gran de què disposem”, diu Cargol. Fins ara el consistori porta gastats uns 30.000 euros en despeses extra provocades per la pandèmia i compta haver de posar més diners per equipar convenientment la sala i la gent de la mesa per evitar fins on sigui possible els contagis. Com que les dimensions ho permeten i hi ha diferents accessos, els votants podran mantenir una bona distància entre ells, fins i tot a l’interior, i serà possible establir un circuit que eviti als votants creuar-se. D’altra banda, els lavabos es reservaran en exclusiva per als membres de la mesa. “Farem tot el que sigui a les nostres mans, però hem d’assumir que el risc zero no existeix”, vol deixar clar l’alcalde, a parer del qual s’haurien de permetre solucions més imaginatives, com ara traslladar l’urna a diferents punts del municipi per evitar que els veïns es desplacin.
Centralitzat en un únic espai
Al pavelló polivalent de Cassà de la Selva es distribuiran les entrades i sortides seguint el sistema de les terminals dels aeroports
L’Ajuntament de Cassà de la Selva, quan va rebre al desembre les indicacions del Procicat, va decidir concentrar les nou meses en un únic espai, més gran, de fàcil accés i aparcament. L’oposició també hi va estar d’acord i es va optar pel Pavelló Polivalent, situat al polígon industrial. L’alcalde, Robert Mundet, explica que ja han fet la distribució d’entrades i sortides “seguint el sistema de les terminals dels aeroports”. Dins el pavelló, indicaran amb cartells les taules que corresponen als cinc col·legis electorals. Per l’alcalde, concentrar-ho en un únic espai “és més segur i també més còmode” a l’hora de gestionar els possibles problemes. Altres municipis també han optat per aquesta solució. És el cas de l’Escala, a l’Alt Empordà, on els tres col·legis electorals habituals es reagruparan en un de sol, al pavelló. En els comicis anteriors les 10 meses del municipi es repartien entre l’institut El Padró, la Llar de Jubilats i el CER (Centre Esportiu i Recreatiu). De fet, fonts de l’Ajuntament expliquen que el reagrupament d’aquests col·legis –en espais relativament petits– ja s’havia arribat a plantejar abans de la pandèmia i ara es farà amb més raó. A Palamós, al Baix Empordà, tot i les crítiques de l’oposició, han prevalgut criteris de seguretat i centralitzen les meses a la Nau dels 50 Metres per atendre aspectes com la desinfecció i distribuir la població.
Busos llançadora per anar als nous col·legis electorals
L’Ajuntament de Tarragona habilitarà fins a 42 col·legis electorals amb vista al 14-F, de què 14 són nous, per reduir aglomeracions i esponjar la massa de votants. La reestructuració farà també que alguns dels espais habituals s’hagin desestimat aquest cop en considerar que no garantien totes les condicions de seguretat que fixa el Procicat: accessos amplis per poder fer cues diverses, diferenciació entre l’entrada i la sortida de les sales de votació i ventilació suficient. L’Ajuntament ja ha habilitat un web específic perquè l’electorat pugui consultar el cens i la mesa on li toca anar, amb el mapa corresponent. En total, hi haurà 159 meses electorals a la ciutat, que mobilitzaran, doncs, comptant uns 9 membres per cadascuna, suplents inclosos, unes 1.400 persones, a què cal afegir els apoderats dels partits, interventors i funcionaris que hauran de participar in situ en el procés electoral.
Per facilitar la seva mobilitat i la dels votants, en especial per anar i tornar dels col·legis nous, l’Empresa Municipal de Transports Públics (EMT) habilitarà un servei especial d’autobusos llançadora gratuïts durant tota la jornada. Els busos, així, circularan fins al palau d’esports de Campclar i els pavellons del Serrallo, Sant Pere i Sant Pau i el Club Gimnàstic. Fins i tot, un cop finalitzat l’horari de pas, un bus romandrà en aquests espais per recollir els membres de les meses, si ho requereixen.
L’Ajuntament, que destinarà un responsable de seguretat a cada col·legi per vetllar que es compleixin les mesures, ja ha convocat tots els ciutadans triats per a les meses a una reunió telemàtica informativa per instruir-los, i s’ha compromès a fer-los tests d’antígens a tots, amb un cost d’uns 40.000 euros. Igualment, facilitarà l’adquisició dels equips de protecció individual fixats pel govern i farà la neteja i desinfecció dels locals abans, durant i l’endemà dels comicis.
