Alejandro Fernández
Candidat del PP a la Generalitat
“La imatge del PP recupera credibilitat”
objectiu “Jo vull una Catalunya de convivència” pactes “Aposto per un canvi i per això els nostres adversaris són els independentistes i l’extrema esquerra”
“Ni l’espanyol ni el català estan en risc”
“Som a la campanya per explicar el nostre projecte”
-
Alejandro Fernández, candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat, amb el port Vell de Barcelona al fons, en una sessió fotogràfica per a aquesta entrevista JUANMA RAMOS. -
Alejandro Fernández, responent les preguntes d’El Punt Avui, dimarts passat JUANMA RAMOS. -
El petit Alejandro Fernández, quan encara no havia arribat al primer any d’edat, a la falda de la seva mare FAM.
Un cop la justícia ha decidit i el govern hi posa les garanties, el meu desig és que es vagi a votar
El meu pare no havia sentit que es parlés d’una forma tan massiva de ‘ñordos’ i botiflers
Que molta gent estigui canviant d’opinió per sumar-se al PP és bona notícia
Nosaltres no tenim cap govern amb Vox, una altra cosa és que has de tirar votacions endavant
La llibertat d’expressió és compatible amb la neutralitat de les institucions
Alejandro Fernández assumeix per primer cop el repte d’encapçalar una candidatura del Partit Popular a les eleccions al Parlament de Catalunya i ho fa amb la intenció de millorar el trist paper que va fer la formació en les eleccions del 2017.
El fill d’Isolina, la comunista
Hi ha un crit de guerra a les manifestacions universitàries, en llengua castellana, perquè és amb aquest idioma que es va fer la rima, que diu: “El hijo del obrero a la universidad para que no sea como su papá.” El candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat, Alejandro Fernández, és uns dels molts fills de la classe obrera que han fet cas d’aquesta proclama, si bé en el seu cas el fet de cursar estudis superiors no va ser una decisió presa fruit de cap idea rupturista, i encara menys per trencar amb el seu passat i apartar-se del seu progenitor, almenys en el terreny ideològic. El senyor Ángel Fernández, pare del candidat, traspassat l’any passat, es va guanyar la vida conduint camions d’una empresa de construcció de Tarragona, de la qual va arribar a ser cap d’obra. Obrer però fervorós seguidor de Manuel Fraga Iribarne, exministre de Franco i aleshores el líder d’Aliança Popular. Segons sembla, la ideologia del pare va pesar molt més que la de la mare, Isolina Álvarez, una comunista que era seguidora del PCE de Gerardo Iglesias i Julio Anguita. “Els meus pares parlaven de política, però no hi havia discussions acalorades”, recorda Alejandro, que és fill d’una parella que va emigrar des d’Astúries a Tarragona quan el pare va tenir una bona oferta de feina. La seva mare va treballar de jove i va deixar la feina en tenir els fills.
L’empremta ideològica del pare dels Fernández va ser forta perquè el candidat del Partit Popular comparteix ideologia amb la seva germana bessona, Eloina, amb qui va també va compartir el repte de convèncer els seus pares que els deixessin anar a estudiar a Barcelona una carrera universitària. La família no nedava en l’abundància i enviar dos fills a la Universitat Autònoma era un sacrifici important. Els pares d’Alejandro sabien, però, que marxant a la UAB el seu fill complia un somni d’infantesa, i els somnis en la mesura del possible s’ha d’intentar fer-los realitat. Hi ha nens que somien ser astronautes, d’altres ciclistes, i n’hi ha alguns, com és el cas d’Alejandro Fernández, que des de petits han volgut ser polítics. Sí, Alejandro Fernández és un polític de vocació, que defensa una professió altament desprestigiada, i que, gràcies a la seva militància al PP, ha exercit en tots els àmbits, el municipal a Tarragona, l’autonòmic al Parlament i també el Congrés dels Diputats. De tots ells es queda amb el Parlament i el seu somni de ser president de la Generalitat. Atenció, que aquest home fa els somnis realitat.
10 coses que no sabies...
La Peral. Petit municipi d’Astúries, del consell de Somiedo, on va néixer el pare del candidat, un ‘vaqueiro de alzada’, un grup ètnic i cultural asturià que parla una variant del bable.
Dolia. Municipi asturià on va néixer la mare d’Alejandro Fernández, que té molt bon record del país dels seus pares.
El Catllar. El candidat popular va néixer el 1974 a Tarragona però els primers anys de la seva vida, entre el 1976 i el 1981, els va viure al Catllar.
Castellserà. Fernández és un home de records feliços i per aquest municipi de l’Urgell, on vivia un familiar molt proper, només té que bones paraules. És un enamorat del paisatge de les Terres de Ponent.
Lloret. Els anys cafres d’aquest home d’ordre cal buscar-los a la Costa Brava. A Lloret hi tenia una casa una germana de la seva mare i ell hi va anar de petit i hi va tornar de gran a recórrer tota la costa, en una experiència que recomana i que defineix com a “estimulant”
Cerdanyola. Com a bon estudiant a la UAB de fora de Barcelona, Fernández va trobar allotjament en aquest municipi del Vallès, on va viure quatre anys, en pisos d’estudiants que semblaven “pisos francs”
Barcelona. L’Alejandro universitari va descobrir la capital catalana quasi a través de la seva nit, en què freqüentava els concerts de la Zeleste i els cineclubs.
Madrid. La fitxa del diputat al Congrés Alejandro Fernández diu que li va tocar treballar a la capital de l’Estat duran la desena legislatura, entre el 2011 i el 2015.
Tarragona. Alejandro Fernández va ser alcalde accidental de la capital del Tarragonès uns dies l’estiu del 2016; aleshores ell era el primer tinent d’alcalde.
Sant Pere i Sant Pau. El racó preferit de Fernández, el barri de tota la vida.
