Temps de reconstrucció

Un any després del xoc pandèmic, el món té més perspectiva per mirar d’entendre què ens ha passat i, més important encara, què podem esperar dels anys i les dècades a venir. Aquest necessari esforç de diagnosi i prospecció és el que ofereix el Cidob a través del seu documental Bouncing back (‘Recuperant-nos’), que aplega les reflexions de prop d’una desena de reconeguts experts en relacions internacionals. Partim d’una primera constatació, i és que la pandèmia de la Covid-19 sorgeix com un “fenomen realment global”, en paraules de Pol Morillas, director del Cidob i codirector del documental. Una crisi originalment sanitària que aviat “va derivar en rivalitat, ja sigui per aconseguir equipament o la vacuna, i en una faceta més de la lluita pel poder global, per afirmar el propi domini sobre els altres”, explica Federica Mogherini, rectora del Col·legi d’Europa. “El que la pandèmia ha demostrat és que, com en altres aspectes de la globalització, els 7.800 milions habitants [del planeta] ja no viuen en 193 vaixells separats, sinó en 193 cabines diferents dins del mateix vaixell. El problema és que hi ha capitans i tripulació cuidant de cada cabina, i cap cuidant de tot el vaixell”, apunta Kishore Mahbubani, de l’Institut de Recerca de l’Àsia, de Singapur.

Segona constatació. Després del daltabaix provocat per la pandèmia, ens encaminem cap a un món que ja no serà com el que hem conegut, o almenys no del tot. Polarització, fragmentació d’un ordre internacional dominat fins ara pels EUA i Occident i entrada en una fase de transició “perillosa” en què es definiran els nous equilibris de poder. Per contra, tenim la certesa que “la pandèmia ha accelerat la importància de la Xina al món, no només perquè en va ser l’origen, sinó pel seu èxit a l’hora de controlar-la”, afirma Anne Marie Slaughter, de la fàbrica d’idees New America. El centre de gravetat internacional es desplaça a l’Àsia, amb la Xina i els EUA mantenint la pugna per l’hegemonia global.

La urgència ara és la reconstrucció. “Però la gran pregunta és: quina forma adoptarà aquesta recuperació?”, planteja Morillas. La clau passa per la redistribució de la riquesa. “Si els beneficis de la recuperació no es reparteixen de forma més equitativa, entrarem en un període encara més fosc”, alerta Robert Malley, president del Grup Internacional de Crisi, que dibuixa riscos potencials com ara “estats col·lapsats, fluxos de refugiats, inestabilitat, violència, terrorisme...” “Hi ha una base nova per a la cooperació en el món”, que serà especialment fecunda “entre ciutats i regions, empreses, universitats, actors no estatals”, preveu Slaughter. Caldrà, per això, reformar les institucions internacionals i compartir els beneficis del coneixement. “El desenvolupament científic és un canvi fonamental. L’hem d’usar d’una forma més intel·ligent i cooperativa”, demana Javier Solana, president d’Esade Geo.