Llarena insisteix de nou i vol portar les euroordres al TJUE
El magistrat del Suprem dona tres dies a les parts perquè es defineixin
L’eurocambra corregeix l’informe del suplicatori contra Ponsatí, a qui s’acusava erròniament de malversació
El magistrat Pablo Llarena no defalleix en la seva intenció de portar davant la justícia espanyola quatre dels polítics catalans exiliats, tot i que fins ara els seus intents han estat fallits. Sobretot després que el Comitè d’Afers Jurídics de la Unió Europea hagi proposat la retirada de la protecció parlamentària dels eurodiputats Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí. I en el paquet hi torna a incloure l’exconseller Lluís Puig. Després de la negativa de Bèlgica a entregar Puig, Llarena vol ara que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) estableixi criteris estables per al compliment de les ordres europees de detenció i extradició dels líders independentistes exiliats a Bèlgica. El jutge belga va denegar l’euroordre no només per una qüestió de competència sinó també pel dret a la presumpció d’innocència. Ara el magistrat del Tribunal Suprem utilitzarà per primera vegada el camí dels tribunals comunitaris amb un objectiu clar: que no torni a passar com amb Puig i tombi l’ordre d’extradició si finalment Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la immunitat. I amb aquesta finalitat ha donat un termini de tres dies a la fiscalia i a la resta de les parts sobre si cal recórrer a la justícia comunitària i reactivar les euroordres. En una providència, notificada ahir, Llarena explica que l’autoritat judicial d’execució belga li va comunicar oficialment l’1 de febrer del 2021 la seva decisió, de caràcter ferm, de denegar el lliurament de l’exconseller Lluís Puig. En aquest marc, considera que la interpretació del dret de la Unió i de les normes establertes en la decisió marc relativa a l’ordre de detenció europea i als procediments de lliurament entre estats membres duta a terme per l’autoritat d’execució belga, que ha denegat el lliurament de Puig, “discrepa de la que sosté aquest Tribunal Suprem, i que la interpretació definitiva de la norma no només afecta les decisions de lliurament que s’hagin de prendre en un futur i la seva eficàcia processal, sinó que condiciona la subsistència d’unes mesures que impacten directament i permanentment en el dret a la llibertat dels afectats, no només pel que fa a la seva llibertat de moviments en l’actual país d’execució, sinó en tots aquells altres estats de la Unió on avui opera la seva ordre de detenció i que puguin restringir la llibertat en un futur”. El jutge recorda que en aquesta causa, en les peces de situació personal dels processats a l’exili, s’han emès diverses ordres de detenció europees. Així mateix, indica que la fixació d’un termini de tres dies és conseqüència del coneixement que tenen les parts sobre la qüestió, a causa del fet que la llarga tramitació de les euroordres n’ha facilitat el coneixement, ja que totes les decisions són plenament conegudes per haver estat puntualment notificades a les parts, tant en aquest procediment, malgrat la seva situació de rebel·lia, com de l’estat d’execució.
Pífia en el suplicatori
Malgrat la sensibilitat política del cas, l’informe del Parlament Europeu sobre el suplicatori contra l’eurodiputada de JxCat Clara Ponsatí contenia un error sobre els delictes pels quals se l’acusa en la causa de l’1-O. La proposta d’aixecament de la immunitat que va aprovar el Comitè d’Afers Jurídics assegurava que el Tribunal Suprem la reclamava també per malversació, quan només ho fa per sedició.
“És barroer”, denunciava ahir Ponsatí, indignada amb la manca de rigor en un procediment parlamentari en què es juga entrar a presó. L’exconsellera d’Educació recrimina tant al ponent de l’informe, l’ultraconservador Angel Dzhambazki, com als membres del Comitè d’Afers Jurídics que van aprovar el text que no s’hagin “pres la molèstia” de mirar si el seu cas és diferent del de Carles Puigdemont i Toni Comín. “Què estava fent, el ponent? Un copia-enganxa d’altres informes?”, es preguntava ahir l’expresident.
A part de la deixadesa, Ponsatí assegura que l’error sobre els delictes és fruit de la fusió dels tres casos en mans del mateix ponent. Una de les queixes inicials de JxCat en la tramitació dels suplicatoris ignorades pel Comitè d’Afers Jurídics.
Poc després, l’eurocambra va haver de rectificar i va corregir l’informe. Segons fonts parlamentàries, ja s’ha informat sobre el canvi al ponent, coordinadors i vicepresidents del Comitè d’Afers Jurídics que va elaborar i votar la proposta d’aixecament de la immunitat. Aquestes fonts aclareixen que el ple de l’eurocambra votarà la versió corregida de l’informe.
Investigació de Sassoli
“Hem fet un procés exemplar”, presumia a principis de setmana l’eurodiputat de Ciutadans al capdavant del Comitè d’Afers Jurídics, Adrián Vázquez. Tanmateix, la pífia amb el suplicatori de Ponsatí se suma a la controvèrsia per la filtració de l’informe que demanava l’aixecament de la immunitat a Puigdemont. A petició del mateix Vázquez, el president del Parlament Europeu, David Sassoli, obrirà una investigació interna per intentar esclarir qui va filtrar al diari ABC el document, que en aquell moment encara s’estava discutint al Comitè d’Afers Jurídics i era confidencial. El socialista italià ha encarregat al secretari general de la cambra, Klaus Welle, que indagui aquesta vulneració de la confidencialitat del procés.
