Política

Llenya per a tots, seguidistes inclosos

L'APUNT

Tres dies ha trigat el govern valencià a deixar amb el cul a l'aire els sindicats que li han donat suport en l'aprovació de la llei de la funció pública. Tampoc és que això siga una novetat en l'actuació d'aquest govern, però aquesta vegada ni s'han preocupat per dissimular la punyalada: encara no s'havia refredat la llei aprovada a les Corts que els principals i presumptes guanys pactats han anat a la paperera. I el PP encara els ha obsequiat amb una garrotada suplementària: els han llevat gran part dels alliberats sindicals que els pertoquen segons els acords signats.

El 29 de juny, les Corts van aprovar, a instàncies del govern valencià, la llei per a l'ordenació i la gestió de la funció pública. Des que es va presentar el primer esborrany d'aquesta llei, gran part de la societat civil s'hi va mostrar contrària, ja que, entre altres deficiències, no recollia l'exigència de la capacitació lingüística en valencià —el que es coneix popularment com a requisit lingüístic— per als aspirants a funcionari, un requisit que tenen totes les comunitats autònomes no castellanoparlants des de la dècada de 1980 i que és imprescindible si la nostra administració ha de funcionar en valencià i ha atendre-hi els ciutadans.

Cal dir que abans d'aprovar-se en les Corts, el projecte de llei es va portar a negociació amb els sindicats. I que CCOO i la Intersindical Valenciana van comprometre a incloure-hi el domini del valencià per a l'accés a empleat públic en un acord pres en la Mesa per l'Ensenyament en Valencià, juntament amb organitzacions tan representatives socialment com Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana o la FAPA-València, la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes. Però, en les negociacions entre el PP i els sindicats, només la Intersindical Valenciana es va negar a pactar el projecte si no contenia la capacitació en valencià i altres mesures, mentre que CCOO i UGT hi donaren el vot favorable. Finalment, el passat 29 de juny, la Llei de la funció pública es va aprovar, sense l'obligatorietat de la capacitació lingüística en valencià, amb l'autorització perquè el govern faça nomenaments digitals de personal i amb una administració més sotmesa a la voluntat del partit en el poder.

Els arguments que han donat els sindicats signants de l'acord amb el PP per donar suport a la llei són que s'hi inclouen millores substancials per als empleats públics. La realitat, però, és que això dista molt de ser cert, perquè el Govern valencià ja anunciat que, de moment, no desplegarà la carrera professional. I els fets són que ja ha aplicat sense cap mirament les retallades salarials a tot el funcionariat. I que les presumptes millores pactades, una vegada integrats a l'acord alguns sindicats i aprovada la llei, s'han convertit en pur fum.

Però, a més, i per reblar el clau, el conseller Font de Mora, tres dies després d'aprovar la llei, ha anunciat, unilateralment i sense negociació prèvia, que redueix el nombre d'alliberats sindicals de la funció pública docent no universitària. I això ho ha fet sense contemplacions: a tots els sindicats per igual i en funció de la seua representativitat. És a dir, tant als qui han fet l'oposició i s'han negat a donar suport a una llei que va contra els interessos dels valencians, com als que li han donat un xec en blanc.

Resultat: 25 anys després de la primera llei de la funció pública valenciana, l'article del coneixement de valencià —que, recordem-ho, és la llengua oficial i pròpia: la que hauria de ser la normal en l'administració valenciana— continua igual de devaluat en la nova llei. Per a què ha servit, doncs, aquest trist paper de seguidisme i de submissió de CCOO i UGT al govern del PP? Per a què ha servit signar una llei que queda com a reaccionària i antivalenciana al costat de la que el 1992 –fa ja 18 anys! – l'ex-franquista Manuel Fraga va aprovar exclusivament per incloure el domini del gallec quan governava a la Xunta? No sabien que el Govern Valencià, una vegada aconseguit els seus objectius de presentar a la societat que la llei tenia el suport sindical, faria el que ha fet sempre i no sols contra la llengua?

Tothom sap que amb qui incompleix la paraula no es poden fer tractes. La història general ens ha donat molts exemples i la història particular del PP n'és plena. El Govern valencià no n'és l'excepció i per això no ha tingut cap problema a repetir la història amb els qui els fan el joc contra el valencià i contra una administració valenciana i en benefici dels valencians com a ciutadans i com a opositors. «La història és la mestra de la vida», afirmava Ciceró. Alguns n'haurien de prendre nota, ara que en el pecat ja porten la penitència. La part pitjor és que ens arrosseguen també a tots els altres: sindicats, empleats públics i ciutadans valencians.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Xavier Fonollosa
Alcalde de Martorell (Junts per Martorell)

“Hem fet cent vegades més habitatge protegit que Colau”

Martorell
Lluís Campmajó
Cap de l’oposició per Activa Vidreres

“L’equip de govern no ens dona l’oportunitat d’aportar”

VIDRERES
Rússia

Biden es reuneix amb la família de Navalni a San Francisco

Barcelona
Rússia

La mare de Navalni ja ha pogut veure el cadàver

Barcelona
País Basc

Urkullu convoca les eleccions per al 21 d’abril

Barcelona
Rússia

El govern espanyol desconeixia que el pilot rus residia a l’Estat

Barcelona
estat espanyol

El jutge Pedraz investigarà l’ús de les clavegueres de l’Estat contra Podem

barcelona

Cinc representants d’IdC de la Selva aniran a la trobada estatal

santa coloma de farners
OTAN

Mark Rutte obté el suport dels EUA i el Regne Unit per liderar l’Aliança

Barcelona