Junts obre nova etapa al Congrés sense Borràs ni Alonso-Cuevillas
Nogueras assumeix tots els galons com a portaveu
Pilar Calvo i Josep Pagès s’hi incorporen com a diputats
La singladura de Laura Borràs com a portaveu al Congrés arriba al final. Després de ser candidata de Junts per Catalunya a la Generalitat el 14-F, Borràs agafarà divendres l’acta de diputada al Parlament i això implica haver de deixar prèviament l’acta al Congrés. El mateix tràmit haurà de fer Jaume Alonso-Cuevillas. Amb l’adeu a la Carrera de San Jerónimo de dos dels seus quatre diputats, Junts obre ara una nova etapa en què Míriam Nogueras assumirà tots els galons com a portaveu –com ja va fer fiscalitzant Pedro Sánchez en la sessió de control del 17 de febrer– i en què hi haurà dues incorporacions: la periodista Pilar Calvo i el síndic electoral de l’1-O i professor de dret constitucional a la UAB Josep Pagès.
Nogueras, que retindrà al seu costat la ja diputada Mariona Illamola, serà la veu principal d’un grup que ara tindrà un 75% de dones. Si bé el cinquè de la llista de Junts per Barcelona era Francesc de Dalmases, ell repeteix al Parlament i són el sisè i el setè els que van al Congrés.
Sánchez i visitar Felip VI
Borràs s’emporta com a bagatge polític els duels amb Sánchez en sessions de control i en els plens de la pandèmia però també haver estat l’única líder independentista que visitava Felip VI a La Zarzuela abans de la investidura. “No era una visita de cortesia. Jo anava a parlar al rei de l’“¡a por ellos!”, i ho feia per ells, pels presos polítics”, va relatar el 6 de juny del 2019, en què li va entregar una carta de Jordi Sànchez i un missatge de Carles Puigdemont. “Em va dir «digues-li que m’agradava més de príncep de Girona que de rei», i jo li ho he dit, i ell ha rigut i ha dit que també li agradava més el Puigdemont alcalde de Girona que el president”, va revelar Borràs aquell dia. Cuevillas ha destacat com a portaveu a la comissió de Justícia i plega sense veure la reforma del codi penal que el ministre Juan Carlos Campo va prometre obrir abans d’acabar el 2020 per reescriure-hi els delictes de sedició i de rebel·lió i que es demora sine die.Exercint ja de portaveu de Junts, Nogueras s’ha estavellat aquests dies contra el vet de la mesa del Congrés, que dimarts va aplicar-li la censura prèvia a una bateria de preguntes per escrit sobre Joan Carles I que ella havia registrat el 26 de febrer arran de l’última regularització fiscal de 4,4 milions tot exigint-li la reformulació de redactats com ara el de si “té coneixement el govern que la fiscalia no vulgui actuar d’ofici contra el rei emèrit?” o bé si “existeix alguna raó motivada per la qual l’Agència Tributària no hagi obert expedient al rei emèrit Joan Carles I?”. Amb l’afany d’esquivar la censura de la mesa aquest dimarts, Nogueras no es va donar per vençuda i hi va tornar el divendres 5 de març registrant qüestions com ara: “Creu el govern que és propi d’una democràcia consolidada negar-se a portar a terme una comissió d’investigació parlamentària per investigar la fortuna opaca de Joan Carles de Borbó pastada en el seu període com a cap de l’Estat?”. La portaveu de Junts fins i tot ha optat per l’el·lipsi com a últim recurs per no ser censurada quan pregunta: “Quina opinió li mereix al govern que algú que actualment rep diners públics, encara que sigui de manera indirecta mitjançant el pagament per part de Patrimonio Nacional d’un equip de protecció i d’ajudants de cambra, hagi defraudat a Hisenda i es vegi obligat a fer una regularització fiscal?”
