El jutjat de vigilància penitenciària anul·la el tercer grau als presos de Lledoners

El jutjat de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha retirat el tercer grau penitenciari als set presos independentistes de Lledoners, després que ho demanés la fiscalia. Inicialment no va suspendre cautelarment la semillibertat, com demanava el ministeri públic, però ara, analitzant el fons de la qüestió sí que l’ha anul·lat, i els presos tornaran al segon grau, l’ordinari, pel qual només podran sortir si tenen permisos puntuals. El magistrat considera “prematur” el tercer grau tenint en compte que no han complert, cap d’ells, ni una tercera part de la pena i no han assumit els seus actes com a delictius.

Segons les set interlocutòries, gairebé idèntiques les unes de les altres, la fiscalia té raó quan constata la “incompatibilitat entre el tercer grau i el compliment de les finalitats de la pena”. El magistrat recorda que la pena ha d’anar orientada a la reinserció social, però no és l’únic objectiu, ja que la condemna també ha de servir per pagar el deute amb la societat i prevenir futurs delictes.

Basant-se també en la interlocutòria del Tribunal Suprem del desembre passat, que va tombar el tercer grau concedit al juliol, el magistrat conclou que la progressió de grau aprovada per la Conselleria de Justícia és “precipitada” si es té en compte la proporció de pena complerta. “El tercer grau en fases tant inicials de compliment de la pena es tradueix, de fet, en una manera d’alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu compliment efectiu”, afegeix. Així, considera que la Generalitat no pot obviar la resolució del Suprem.

Tal com al·legava la fiscalia, el magistrat també considera que els interns no han assumit els seus actes com a delictius, sinó que els contextualitzen, minimitzen o justifiquen, i n’assumeixen la responsabilitat política o moral, però no pas penal. Així, consideren que els actes i tractaments als quals assisteixen a la presó, com diàlegs socràtics, sessions amb psicòleg, classes, tallers i altres, “no han tingut el resultat satisfactori necessari”. Aquesta participació i el bon comportament a presó, juntament amb un entorn social i familiar favorable “no poden ser sobrevalorats”. De fet, diu que totes les circumstàncies favorables als presos ja existien quan van cometre els fets i, per tant, ara no poden ser factors determinants per aconseguir el tercer grau.

El magistrat també recorda que els actes dels condemnats no van ser puntuals, sinó progressius i prolongats en el temps per aconseguir la independència de Catalunya.

Per últim, al magistrat li crida l’atenció que la progressió al tercer grau hagi estat simultània en tots els interns. De fet, considera que la concessió de les sortides diàries de l’article 100.2 en segon grau inicial i les dues concessions de tercer grau posteriors poden semblar un “buidatge de la pena”. No obstant, admet que la inhabilitació per a càrrecs públics “dificulta una eventual reincidència, però no l’elimina”.