L’amnistia no es debatrà pel vet dels lletrats del Congrés
El cos de lletrats objecta que és inconstitucional perquè promou “indults generals” i la mesa ni la qualificarà
El PSOE l’enterraria tant sí com no, però l’independentisme volia que el vot retratés tothom
La llei d’amnistia s’extingeix fins i tot abans de ser debatuda. Sis dies després de la seva entrada al registre del Congrés amb la signatura dels diputats d’ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT i la CUP per avançar en una desjudicialització que el govern de Pedro Sánchez té encallada, els lletrats de la cambra baixa es van erigir en la guàrdia de cos del filtre de constitucionalitat del que es pot debatre i del que no i van dictaminar ahir que “no procedeix la seva admissió a tràmit” per part de la mesa del Congrés, que es reuneix avui. D’acord amb l’argument dels lletrats, i que la mesa farà seva avui, l’amnistia, “com que comporta la concessió d’un indult general que afecta una pluralitat de subjectes condemnats per sentència ferma entraria en una contradicció palmària i evident amb el que es disposa a l’article 62 i) de la Constitució, d’acord amb el qual no té cabuda que la llei autoritzi indults generals”.
La llei d’amnistia del 1977 va ser aprovada amb un suport gairebé total, del qual només se’n va apartar Alianza Popular, però era prèvia a la Constitució del 1978, i és l’anterioritat al text constitucional la raó fonamental invocada pels teòrics que consideren que és inconstitucional.
Codis penals del 73 i d’ara
Els lletrats del Congrés fins i tot gosen recordar als partits que, a diferència del franquista Codi Penal del 1973 (article 112), en el vigent Codi Penal del 1995 (article 130) no es preveu l’amnistia com a causa d’extinció de la responsabilitat criminal.
Quan Montse Bassa (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Ferran Bel (PDeCAT) i Mireia Vehí (CUP) –acompanyats per Marcel Mauri (vicepresident d’Òmnium) i per Susanna Pagès (Amnistia i Llibertat)– van anar dimarts passat al peu dels lleons Daoiz i Velarde i més tard a l’oficina del registre del Congrés per entrar-hi la iniciativa amb un nom ho diu tot –Proposició de llei orgànica d’amnistia i resolució del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol–, el gran temor dels impulsors era no superar ni el filtre previ dels lletrats. La iniciativa estava abocada al fracàs des que el PSOE s’hi va oposar amb vehemència a través de José Luis Ábalos –“la figura de l’indult sí que és una figura legal que entra dins d’aquestes possibilitats, però tampoc es tracta de plantejar un indult general”– i d’Adriana Lastra –“una amnistia no té cabuda dins de la nostra Constitució i per tant hi votarem en contra”–, però l’independentisme volia almenys el triomf polític que el vot retratés tothom. Unides Podem, de fet, no havia definit el vot –i ara ja no li cal– després que el president del grup al Congrés, Jaume Asens, confessés que dubtava entre el vot a favor o l’abstenció.
Amnistia i indult general
En conèixer el vet, una signant de la iniciativa de l’amnistia, Mireia Vehí (CUP), va rebatreles tesis dels lletrats: “L’amnistia i l’indult general no són el mateix.” Vehí sosté que els lletrats fins i tot “van contra el criteri del mateix Tribunal Constitucional a la sentència 101/2012” i que a part de la del 1977 “hi ha hagut tres amnisties més: les amnisties fiscals”. “Cap sorpresa. Fa segles que estem així. Dubto que algú se sorprengui”, va constatar la portaveu de Junts al Congrés, Miriam Nogueras. Que l’amnistia seria una frustració era l’avís d’Asens, que confia més en l’indult –pendent dels informes del Tribunal Suprem però que en última instància és un acte administratiu del Consell de Ministres que després ha de signar el rei– i a reformar el Codi Penal. “Nosaltres no enganyem la gent, per això apostem per les altres dues vies”, va dir Asens.
PSOE, PP i Vox a la mesa
A la mesa del Congrés, l’independentisme no hi té cap seient i només tres dels seus nou membres, Gloria Elizo (vicepresidenta tercera), Gerardo Pisarello (secretari primer) i Javier Sánchez (secretari tercer), estaven disposats a no censurar prèviament el debat sobre l’amnistia. Els altres sis, des dels socialistes Meritxell Batet (presidenta), Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (vicepresident primer) i Sofia Hernanz (secretària segona), fins als populars Ana Pastor (vicepresidenta segona) i Adolfo Suárez Illana (secretari quart) i l’únic membre de Vox, Ignacio Gil Lázaro (vicepresident quart), es disposaven a enterrar tant sí com no i sense debat la llei d’amnistia.
