La mesa del Congrés es posa en evidència amb l’amnistia

El temple de la paraula. El Congrés és definit sovint amb aquesta pompositat –“una part és temple i una altra part és teatre”, va dir el socialista José Bono després de presidir la cambra entre el 2008 i el 2011–, però la definició incorpora ara una contemporània lletra petita: el temple de la paraula només sobre el que els lletrats autoritzen prèviament i és qualificat a la mesa. L’endemà que els lletrats del Congrés servissin l’argumentació de la inconstitucionalitat de la llei d’amnistia que el 16 de març era registrada per ERC, Junts, el PDeCAT i la CUP, ahir a la mesa es va imposar l’aliança del PSOE, el PP i Vox per enterrar-la abans de néixer i que no sigui ni qualificada per ser debatuda en el ple. La mesa es posa en evidència així respecte del que ha fet en el passat, com quan el 2020 va acceptar que Vox elevés al ple una proposició de llei manifestament inconstitucional perquè exigia la il·legalització d’ERC, Junts i Bildu i que es debatés i votés en el ple el setembre del 2020.

Si bé els impulsors de la llei d’amnistia per a presos polítics i exiliats temien que no superarien el filtre de la mesa, els lletrats es van anticipar fent avortar el text perquè hi veuen “una contradicció palmària i evident amb el que es disposa a l’article 62 i) de la Constitució, d’acord amb el qual no té cabuda que la llei autoritzi indults generals”. “La mesa no pot actuar com si fos un TC preventiu, i ho acostuma a fer només en dos temes: els de la monarquia i els del conflicte polític”, constata Gerardo Pisarello, secretari primer de la mesa, que es va quedar sol votant a favor de la tramitació amb els companys Gloria Elizo (vicepresidenta tercera) i Javier Sánchez (secretari tercer). Si Pisarello recorda que els lletrats i la mesa han aixecat la tanca a polèmiques iniciatives de Vox, per Jaume Asens la mesa s’erigeix en “una espècie de censor, una sala de control previ del Tribunal Constitucional”. “Negar debats polítics genera monstres i mina la democràcia”, va denunciar Asens a Catalunya Ràdio.

Si bé el Congrés és el teatre del xoc estratègic de l’independentisme, l’amnistia ha estat una fita unitària, i els promotors reclamen ara a la mesa que reconsideri el vet, tot i sospitar que això no succeirà. “No sortiré cada dimarts a la sala de premsa del Congrés a dir que el PSOE se la juga, perquè ho sap”, va dir Gabriel Rufián (ERC). El portaveu republicà evoca que al Congrés “es debaten salvatjades de la dreta i la mesa li dona l’OK i aquí no passa res”, però quan es tracta del conflicte català la mesa és “un mini-TC, i encara més reaccionari”. Per Míriam Nogueras (Junts), el vet a l’amnistia és una prova més que “la via del diàleg està morta”. Des de la CUP, Mireia Vehí apuntava al PSOE per haver-se alineat “una vegada més amb el PP i Vox, i no per impedir la llei sinó per prohibir el debat”. “No és cert que la Constitució prohibeixi l’amnistia. Prohibeix els indults generals. Si hagués volgut prohibir l’amnistia, ho diria literalment”, diu Vehí. La mesa ha obviat fins i tot la sentència 101/2012 del Tribunal Suprem, que analitza la llei d’amnistia del 1977 –prèvia a la Constitució del 1978– i deixa l’abast de la llei “vigent” en mans dels diputats adduint que “la derogació correspondria, en exclusiva, al Parlament [espanyol]”.

En tenir coneixement de la censura del debat, el vicepresident d’Òmnium, Marcel Mauri, no es donava per vençut i anunciava “l’activació del dret de petició” i “una altra via” per tornar a dur la proposta al Congrés. El primer pas serà una mobilització el 10 d’abril als carrers de Catalunya amb recollida de firmes. “Els de girar full abonen la via repressiva”, rebat Mauri.