Una legislatura de 2+2
El preacord entre ERC i la CUP dibuixa un pacte d’estabilitat sotmès a una avaluació contínua i una qüestió de confiança a Aragonès a mitjan 2023, fins on també es donen de marge per a la negociació amb l’Estat
Proposen una taula de direcció estratègica amb partits i entitats per anar pactant el full de ruta, si bé d’entrada prioritzen un referèndum
El preacord aprofundeix en les polítiques socials i, si cal, advoca per avançar-hi per la via de fets consumats
Com si es tractés del contracte d’una estrella del futbol on es determina l’exhauriment o no en funció del rendiment que en el seu equador hi avaluïn les dues parts, el preacord entre les comissions negociadores d’ERC i la CUP a què aquests dies han de donar el vistiplau els seus òrgans interns es presenta com un “pacte d’estabilitat parlamentària que es fonamenta en els principis d’avaluació i reversibilitat”, en què la gran novetat és que a la meitat de la legislatura, abans que s’acabi el primer semestre del 2023, s’hi situa un examen de revàlida en forma de qüestió de confiança al Parlament a què s’hauria de sotmetre Pere Aragonès en el cas, és clar, que acabi sent elegit president. La data coincideix amb el límit fins on totes dues forces es donen de marge per comprovar si la mesa de negociació bilateral amb el govern espanyol serveix per avançar cap a l’amnistia i l’autodeterminació, o bé cal abandonar-la. Més que de quatre anys, doncs, es planteja una legislatura de 2+2.
El document, que deixa oberta la porta que la CUP entri en l’executiu en funció “del nivell d’acord i entesa i la concreció de l’agenda política del Parlament i el govern”, dibuixa una legislatura “d’acumulació de forces i de preparació”, com defensa ERC, però alhora de “confrontació democràtica”, com vol la CUP i al capdavall també Junts, tot i que no figura inicialment en l’acord. Per fer-la possible, els dos grups es comprometen a crear grups de treball temàtics bilaterals –els primers serien per a un acord pressupostari i per analitzar “grans projectes urbanístics i infraestructures”, probablement en al·lusió, per exemple, a BCN World–, a més d’instruments d’avaluació periòdics, en forma d’un comitè permanent mensual de seguiment sobre els acords signats i una comissió setmanal de coordinació entre el govern i el Parlament.
Orientació estratègica
El preacord entra en pocs detalls pel que fa a la represa del full de ruta cap a la independència –que de fet integra el gruix de les negociacions entre ERC i Junts–, però sí que aposta per crear una “taula de direcció estratègica” en què participin partits i entitats independentistes, i que ha de servir tant per anar consensuant les línies estratègiques a seguir com per “preparar les condicions” del nou embat democràtic. La taula, que hauria de treballar “fora dels focus” per mantenir-se al marge de les “disputes del dia a dia”, es concebria com una eina de coordinació “entre tots els espais existents”, entre els quals se cita explícitament l’Assemblea de Càrrecs Electes i el Consell per la República, el gran òrgan de direcció del procés, alternatiu a la institucionalitat autonòmica, pel qual aposta Junts, però que ERC ja ha dit que té en consideració bàsicament només per a accions en l’àmbit internacional.
Sobirans en drets socials
Tot i que la presidència hi és de Junts, ERC i la CUP es comprometen que la mesa del Parlament garanteixi els drets materials, civils i polítics “malgrat les conseqüències que pugui suposar”. “És hora d’avançar en aquests i anar més enllà dels elements merament simbòlics”, es conjuren, per la qual cosa també acorden una reforma del reglament que garanteixi la sobirania de la cambra. A més, en el mateix sentit de “superar el terreny simbòlic i avançar en el dels fets”, tots dos partits es mostren decidits a desplegar “propostes de defensa i blindatge de drets socials i confrontació amb l’Estat”, per implementar-les sobretot en els àmbits en què es tingui un “suport social ampli”, en aspectes com l’habitatge, els drets i llibertats, els drets de ciutadania, els subministraments, l’antifeixisme o l’ecologisme. Per concretar com i on es pot dur a terme aquest “empoderament democràtic”, acorden generar un grup de treball de caràcter juridicopolític, que també vetlli per evitar l’eventual repressió política que se’n pugui derivar i les conseqüències sobre treballadors públics.
Mesa de negociació
ERC manté l’aposta per “explorar al màxim” la negociació amb l’Estat, i obté el compromís de la CUP –que no hi creu, i per tant no formarà part de la taula de diàleg llevat que entri a concretar decididament com s’implementa l’amnistia i l’autodeterminació– de respectar l’intent i no fer-ne batalla política, tot donant-li “un cert marge de temps”. Això sí, es comprometen a rendir comptes dels avenços que s’hi vagin produint, tant en públic –al Parlament o en el marc d’un acord nacional per l’amnistia– com en privat, amb el compromís que els passos es consensuïn dins l’espai de debat estratègic creat amb partits i entitats. Serà aquest espai el que, durant la primera meitat del 2023 i prèvia anàlisi dels treballs de la mesa, haurà de decidir si la negociació ha donat fruits o fins i tot es dona per finalitzada. En aquest últim cas, ERC i la CUP es conjuren per plantejar un nou embat democràtic durant aquesta legislatura “per la via que es consideri més adequada”, però “prioritzant” un “referèndum d’autodeterminació”, en una ambigüitat que no és del tot nova, ja que el programa electoral de la CUP ja feia al·lusió a “un referèndum o fórmula que es faci servir per dirimir democràticament el conflicte”, sense donar més detalls.
Acords programàtics
El gruix del preacord entre ERC i la CUP, en tot cas, el conformen pactes programàtics en tot un seguit d’àrees de marcat caire social. Així, inclou el compromís per implantar un pla pilot per a l’extensió de la renda bàsica universal, l’articulació d’una proposta d’estatut del treball català, la creació d’un espai de treball amb els municipis des d’on es garanteixi, per exemple, el finançament de les escoles bressol o un pla de rescat social que inclou des d’un augment de recursos a l’educació fins a la reactivació del sector cultural, passant per un pla de xoc contra la pobresa o accions contra el racisme i pels drets dels immigrants. En el camp de la salut, advoca per millorar les condicions del personal sanitari o destinar a l’atenció primària un 25% del pressupost de Salut. També es descriuen mesures per fomentar les polítiques d’habitatge i suspendre els desnonaments mentre no es pugui oferir una alternativa pública. En aquests casos, es fixa en tot cas la no intervenció de la Brimo. En l’ordre públic, també es decreta la suspensió de l’ús de pilotes de foam en manifestacions o la retirada de l’acusació particular de la Generalitat contra activistes, llevat que hagin causat lesions acreditades per certificat mèdic.
