Adeu d’Iglesias al Congrés amb el xoc d’ignorar la llei

Paco Camas García. A ell li ho deu tot Pablo Iglesias després del gir de guió –deixar de ser vicepresident segon espanyol després de 14 mesos per ser candidat de Podem a Madrid contra Isabel Díaz Ayuso–, presentat com una imitació de la sèrie de ficció política Baron Noir i que ha estat a punt de ser un ridícul. És Camas, investigador de Metroscopia, qui va fer l’avís a Twitter i va evidenciar que Iglesias ignora que Madrid –a diferència de Catalunya– té una llei electoral pròpia que veta ser candidat a ministre, i que ha de plegar de seguida.

Assumint el xoc de no conèixer la llei electoral de la regió que vol presidir, Iglesias es va acomiadar ahir al Congrés. “Vull que les últimes paraules al Congrés sent vicepresident tornin a ser un homenatge a les generacions d’espanyols i espanyoles que van lluitar contra el feixisme, per la llibertat i per la justícia social. Perquè van ser, som. Perquè som, seran”, va dir.La intenció d’Iglesias era retenir l’escó i el càrrec fins al 14 d’abril i firmar un adeu al poder estatal amb una simbòlica picada d’ullet al republicanisme, però una piulada de Paco Camas a Twitter a les 13.14 hores del 23 de març va fer saltar totes les alarmes i va despullar el punt feble de la jugada. “Segons la llei electoral de la Comunitat de Madrid (articles 3 i 4) perquè Pablo Iglesias sigui elegible com a candidat hauria de deixar la vicepresidència el 30 de març, a tot estirar. Serà inelegible si el dia de la presentació de la candidatura (entre el 26 i el 31 de març) segueix en el càrrec”, va destapar l’investigador de Metroscopia i professor a l’Institut d’Estudis Borsaris (IEB) tot adjuntant els articles al·ludits. Ni Iglesias ni el seu equip coneixien la llei i l’exemple de Salvador Illa a l’hora de saltar a la cursa per la Generalitat –en el seu cas es guiava per la Loreg estatal, perquè després de quatre dècades d’autogovern no hi ha una llei electoral catalana pròpia– va portar a interioritzar que el vicepresident podia saltar en l’últim minut i ser vicepresident fins a les hores prèvies a l’inici de la campanya del 4 de maig. “Ningú tenia controlat això de la llei i segurament algú no ha fet bé la feina, però en fi...”, es resignava ahir l’entorn d’Iglesias. La renúncia a l’escó és ara imminent i dimarts el vicepresident acudirà al seu últim Consell de Ministres després de catorze mesos en el govern. El repte de Pedro Sánchez és ara encaixar els serrells d’una remodelació de govern que ha de fer la setmana que ve, i amb què no comptava, que situarà Ione Belarra com a ministra de Drets Socials i Agenda 2030 i elevarà la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a vicepresidenta tercera tot retenint la cartera. Per sobre d’ella, això sí, hi haurà Nadia Calviño, que serà la flamant vicepresidenta segona per no quedar per sota jeràrquicament d’una ministra amb tant de pes econòmic com és Díaz, que ja sap que serà la candidata de Podem i rival de Sánchez en les pròximes eleccions. L’equip del candidat socialista Ángel Gabilondo, al seu torn, va reclutar ahir com a número tres la presidenta del Senat, Pilar Llop, que viu la paradoxa de necessitar obtenir l’acta autonòmica per continuar sent presidenta del Senat perquè ho és per designació autonòmica. La sorpresa d’ahir va ser el reclutament també en la llista del PSOE de l’actual presidenta del Consell Superior d’Esports, Irene Lozano, una dona de perfil netament espanyolista que va ser secretària d’estat d’Espanya Global –antiga Marca Espanya– a les ordres de Josep Borrell i que abans va ser diputada d’UPyD amb Rosa Díez.