Política

L’exlletrat major del Parlament admet que el TC ha endurit els criteris d’admissió d’iniciatives

Antoni Bayona declara al judici contra Nuet que la Mesa no podia inadmetre a tràmit les conclusions de la comissió d’estudi del procés constituent

El lletrat major del Parlament durant la legislatura del 2015 al 2017, Antoni Bayona, ha assegurat aquest dijous en el judici contra Joan Josep Nuet al Tribunal Suprem que la doctrina del Tribunal Constitucional va canviar durant aquell temps respecte els criteris de la Mesa per tramitar iniciatives parlamentàries. Així, ha dit que anteriorment la doctrina constitucional era “molt permissiva” en general sobre la capacitat d’admissió a tràmit de les iniciatives. No obstant, Bayona ha recordat que en aquells moments el TC havia advertit directament a la Mesa. El 2019 una sentència del TC sobre una iniciativa del Parlament va aclarir els termes, fent els criteris més restrictius.

També ha declarat el secretari segon de la Mesa del Parlament durant la XI legislatura i actual diputat del PSC, David Pérez, que ha insistit en diverses ocasions que no recorda quin va ser el sentit del vot de Nuet en l’admissió a tràmit o en l’aprovació al ple de cap de les resolucions i ha demanat remetre’s a les actes. Amb tot, sí que ha subratllat que l’acusat en determinades ocasions votava en el mateix sentit que PSC i Cs, i que en altres votava de la mateixa manera que els independentistes. “No hi havia un comportament tancat sempre amb una determinada majoria”, ha resumit.

En el cas concret de la llei de referèndum, s’ha queixat que no es parlés a la Mesa immediatament després que s’entrés a registre per poder avaluar-la i ha afegit que un cop feta la lectura va veure que era “clarament i flagrantment inconstitucional”. Pérez ha remarcat que davant aquestes situacions la seva postura consistia a esgrimir els avisos del TC a les reunions de la Mesa per intentar que les resolucions no s’aprovessin. Primer demanava informe als serveis jurídics, després votava en contra de l’admissió a tràmit, feia un informe explicant el seu posicionament, demanava reconsideració de la Mesa i, un cop es desestimava, votava contra la iniciativa. Pérez ha admès que a vegades els lletrats “tenien dubtes” sobre si alguna de les resolucions contravenien cap sentència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Aragonès “celebra” que Puigdemont posi “ara” en valor una taula entre governs

barcelona

Entitats ecologistes insten el PSC, ERC i Junts a renunciar als macroprojectes turístics

barcelona
política

Barcelona donarà suport a la creació d’un estat palestí

barcelona
política

Puigdemont proposa la cancel·lació del deute amb l’Estat

barcelona
Estat espanyol

Hazte Oír presenta una altra querella contra Begoña Gómez

Barcelona
política

Illa descarta fer “un Collboni” i ser investit amb els vots del PP

barcelona
política

El PSC es dispara en l’enquesta del CEO i ERC i Junts es disputen el segon lloc

barcelona
GIRONA

La CUP proposa més habitatge públic per ajudar els joves a emancipar-se

GIRONA
guerra a Europa

La corrupció torna a sacsejar el govern ucraïnès

barcelona