Operació Sputnik

Des del 2014, quan Rússia va ocupar Crimea i se la va annexionar, les relacions entre aquest país i la Unió Europea (UE) no han fet res més que acumular tensions. A la crisi de la península del mar Negre s’hi ha afegit el conflicte armat a l’est d’Ucraïna, on els separatistes reben suport militar del poderós veí de l’est; les incursions aèries russes al Bàltic, les campanyes de desinformació, els atacs cibernètics, els intents d’interferir en processos electorals de les democràcies occidentals i el cas Navalni, la persecució de l’enemic número u del Kremlin, amb intent d’assassinat inclòs atribuït als serveis secrets.

Tot i les reaccions per contrarestar cada gest de força provinent de l’est –les sancions, per exemple, per l’annexió de Crimea–, la UE es mostra vulnerable davant Rússia per la seva dependència energètica i, ara, possiblement també sanitària amb la vacuna Sputnik V contra la Covid-19.

És curiós, o no tant, que hagi estat sempre Alemanya qui hagi trencat el tabú i s’hagi acostat al que es percep alhora com a rival i soci indefugible en determinats àmbits d’interès compartit. El primer pas el va fer la cancellera Merkel quan, fa unes setmanes, va tornar a defensar el Nord Stream 2, el macroprojecte per transportar gas de Rússia a Alemanya a través del Bàltic, obra d’un consorci format pel gegant estatal rus Gazprom i un centenar d’inversors privats europeus. El projecte desperta els recels entre alguns estats membres, que veuen en els més de 2.400 quilòmetres del gasoducte un nou instrument de domini en mans de Moscou.

Ara, el mateix govern alemany ha fet un altre gest d’acostament a Rússia en anunciar aquesta setmana la intenció de negociar un contracte bilateral amb el fabricant de Sputnik per assegurar-se’n dosis un cop el regulador europeu n’hagi aprovat l’ús. El vaccí, finançat pel fons sobirà rus FIRD i el primer de ser registrat contra la Covid-19, s’injecta ja en més d’una trentena de països mentre, paradoxalment, la seva administració a Rússia avança a un ritme lent. La necessitat imperiosa de recuperar el retard en la vacunació i de tornar la primera economia continental al ple rendiment, empenyen Berlín a moure fitxa, a cinc mesos de les pròximes eleccions generals. L’obertura alemanya, però, no ha agradat a països com ara França, que temen que l’Sputnik es converteixi en una poderosa arma de Rússia per estendre la seva influència sobre la UE. La geoestratègia, com sempre, s’acaba imposant. El mateix nom de la vacuna –Sputnik, el primer satèl·lit enviat a l’òrbita terrestre i símbol de la potència espacial soviètica durant la Guerra Freda– ja és tota una declaració d’intencions. Confirma que les vacunes contra la Covid-19 i els pròxims virus que hagin de venir són l’últim terreny de rivalitat en la cursa per l’hegemonia mundial.