Política

Mor Lluís Lloret, que va ser alcalde de Bàscara durant trenta-dos anys

Va ocupar l’alcaldia ininterrompudament entre el 1983 i el 2015

El seu llegat queda marcat pels diferents casos judicials que el van acompanyar

Lluís Lloret Quer, exalcalde Bàscara, va morir ahir a l’edat de 70 anys. Va ser un dels alcaldes històrics de la demarcació de Girona, amb vuit mandats i 32 anys ininterromputs en el govern municipal. L’enterrament serà avui, a les cinc de la tarda, a la parròquia de Bàscara.

Lloret va entrar en la política de Bàscara com a regidor el 1979 i ja el 1983 com a alcalde; en els tres primers mandats com a independent, a partir del 1995 amb la sigla de CiU i en els últims comicis com a cap de la candidatura de Junts.

El domini de Lloret a Bàscara va ser tal que en diversos comicis va ser l’únic candidat que es va presentar, fins que va haver de cedir l’alcaldia en les eleccions del 2015, per una diferència de 23 vots, a la candidatura d’ERC, amb Narcís Saurina al capdavant, que des de llavors el substitueix a l’alcaldia. Lloret havia seguit ocupant el seu escó al consistori des de l’oposició, també en l’actual mandat, en què la seva llista ja només tenia dos regidors.

Historial judicial

El seu pas pel municipi quedarà marcat pels projectes que va impulsar al poble, però també per les querelles judicials que l’han acompanyat al llarg dels seus mandats. En paral·lel a la seva dedicació a l’alcaldia, va actuar d’arquitecte municipal a Vidreres entre el 2001 i el 2012. El primer cas judicial al qual va haver de fer front va ser precisament a partir del 2013, quan un informe de l’Oficina Antifrau va posar de manifest irregularitats i incompatibilitats a Vidreres perquè Lloret va estar cobrant mentre facturaven projectes a través del seu despatx. 

El cas més important al qual va haver de fer front, però, el va atrapar quan jo no era alcalde: el juny del 2019 l’Audiència de Girona va condemnar Lloret a tres anys i nou mesos de presó, una multa diària de 6 euros durant nou mesos i nou dies, i setze mesos d’inhabilitació per a càrrecs públics per un delicte d’estafa i falsedat en certificació.

La justícia retreia a Lloret i els seus assessors haver fet creure a l’empresari Pere Costa que podria edificar i desenvolupar activitats al polígon industrial d’Orriols, quan el planejament urbanístic no ho permetia. Es va condemnar Lloret a retornar la quantitat de 6.260.091 euros a l’empresari.

La condemna posava una llosa sobre les finances municipals ja que l’Ajuntament s’havia de fer càrrec del pagament en cas d’insolvència. La sentència encara estava pendent dels recursos interposats, ja que Lloret sempre havia negat cap mala actuació.

LA XIFRA

42
anys
va ser Lluís Lloret a l’Ajuntament de Bàscara, com a regidor o com a alcalde; en l’actualitat, era a l’oposició.

LA DATA

1983-2015
Lloret
va ocupar l’alcaldia de Bàscara ininterrompudament des del 1983 fins a les municipals del 2015.

Protagonista dels debats de l’AP-7, el TAV i l’N-II

La ubicació de Bàscara al bell mig del corredor d’infraestructures ha fet que l’exalcalde hagi estat protagonista de molts debats vitals per a la demarcació, com ara el pas del TAV, de l’autopista AP-7 i de l’N-II, que passen tots tres pel municipi. El 2013, Lloret va fer costat als veïns del poble que van tallar durant 79 dies ininterrompudament l’N-II, cosa que es va saldar amb el desviament dels vehicles pesants cap a l’AP-7 i la prohibició de circular per l’N-II i pel mig de Bàscara. Tot i la presència diària de Lloret en aquells talls i en el pols amb l’administració, aquella mobilització veïnal va marcar un punt d’inflexió que es va traduir dos anys més tard, el 2015, en la derrota a les eleccions municipals. Entre els projectes que va impulsar al seu municipi, Lloret possiblement serà més recordat pels que no s’han fet, l’endeutament que va deixar al municipi, la zona industrial d’Orriols (bloquejada i que el va portar a judici) o el fallit hipòdrom. “És la nostra singularitat, l’únic que hi ha obert tot l’any a Catalunya”, deia encara Lloret la vigília de les eleccions del 2015 en relació amb l’hipòdrom del parc de la Resclosa, un conjunt d’unes 15 o 20 hectàrees per dinamitzar l’economia municipal i que no s’ha concretat mai.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Més d’un centenar de persones protesten davant la seu d’ERC per exigir una entesa independentista

Barcelona

Johnson, sobre la demanda d’un referèndum a Escòcia: “La prioritat és sortir de la covid i reconstruir millor junts”

Brussel·les

El PSC reivindica Illa com l’alternativa per evitar eleccions

Barcelona

ERC i comuns engeguen la negociació amb cinc eixos programàtics

barcelona

El TSJ canari tomba el toc de queda i el tancament perimetral que volia el govern autonòmic

Santa Cruz De Tenerife

Sánchez assegura que esgotarà la legislatura: “Queden 32 mesos per a les generals”

Madrid

La fiscalia de Madrid presenta una querella contra Rocío Monasterio per falsedat documental

Madrid

Lluís Llach nega que el Consell per la República vulgui tutelar Aragonès: “Em sembla espantós”

barcelona

La CUP emplaça l’independentisme “a mirar cap a Escòcia” i a no centrar-se en la taula de diàleg

barcelona