Política

El radar

Afganistan: final d’una era

La retirada dels EUA certifica el canvi de prioritats en política exterior

Encara que costi de creure, el pròxim 11 de setembre es compliran vint anys dels atacs contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon, un aniversari que el president Biden ha triat com a data simbòlica per culminar la retirada militar de l’Afganistan. Segons el líder demòcrata, els EUA han de posar fi a la seva guerra més llarga perquè ja han acomplert l’objectiu inicial: impedir la consolidació del país asiàtic com un santuari d’Al-Qaida des d’on llançar nous atacs contra interessos nord-americans. Ossama bin Laden, el cervell dels atemptats del 2001, va ser eliminat al Pakistan per un comando especial de l’exèrcit dels EUA, ara farà deu anys. “És hora que els soldats tornin a casa”, va sentenciar el president en l’anunci més important del seu mandat en política exterior.

Al desig de no prolongar una guerra més enllà del que es considera estratègicament justificat –Biden va recordar que entre els militars actualment en servei a l’Afganistan n’hi ha de nascuts després de l’11-S–, pesa també el balanç humà i material de la campanya: més de 2.400 soldats nord-americans morts (i entre 50.000 i 100.000 civils afganesos) i un cost econòmic estimat de dos bilions de dòlars. Tot i el convenciment amb què s’ha pres, la decisió de la Casa Blanca no esvaeix els temors que el replegament dels 2.500 soldats dels EUA encara presents a l’Afganistan –i dels 7.000 de l’OTAN que també emprendran el camí de sortida– sigui aprofitat pels talibans per enterrar les converses de pau amb el govern de Kabul, amb el risc d’una guerra civil i el retorn dels grups terroristes.

La retirada marca el fracàs d’una política exterior dirigida a canviar règims polítics mitjançant la presència de tropes –tal com es va fer amb els talibans–, el que es coneix com l’estratègia de boots on the ground (botes sobre el terreny). El desplegament militar no serveix, entre altres coses perquè el terrorisme gihadista ja no opera en espais geogràfics delimitats. Grups com el que queda d’Al-Qaida i afins o Estat Islàmic “ja no es poden afrontar amb exèrcits tradicionals o guerres clàssiques”, sosté Paolo Garimberti a La Repubblica.

També les prioritats han canviat. “Més que tornar a la guerra amb els talibans, ens hem de concentrar en els reptes que tenim al davant”, ha dit Biden. “El que el president vol és situar els EUA en una posició de força que li permetin afrontar, no només la competència de grans potències com Rússia i la Xina, sinó amenaces transnacionals importants que afecten l’estil de vida nord-americà: les pandèmies i el canvi climàtic, el terrorisme, els atacs cibernètics”, resumeix l’assessor de seguretat nacional Jake Sullivan. Per a això, cal invertir primer en la recuperació econòmica i social dels EUA després de la devastadora pandèmia. “I, sobretot, aturar la guerra inacabable de l’Afganistan.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat diu ara que la data del 2024 per pagar per l’ús de les carreteres “és orientativa”

Barcelona

ERC planteja fer govern i tancar després l’estratègia

barcelona
ÜLO LAANOJA
ORGANITZADOR DE LA VIA BÀLTICA EL 1989 I DIPUTAT AL PRIMER PARLAMENT D’ESTÒNIA

“La pandèmia ha estat un regal per a Madrid”

barcelona

El dret a decidir, a la via penal

barcelona

La unilateralitat, a debat

barcelona

Ayuso instal·la el PSOE i Podem en la convulsió a dos anys de les estatals

madrid
Amèrica Llatina
Les conseqüències de la pandèmia

Colòmbia, en flames

Buenos Aires

Els escocesos emeten el seu veredicte en unes plebiscitàries crucials

Londres
política

Castells imposava el seu criteri, segons tècnics de la Diputació