Celtibèria ‘futbolítica’

Hi havia una vegada una Espanya on no s’havia de barrejar política i futbol. “La política enterboleix el futbol. (...) Dimarts era a Barcelona i, de les trenta preguntes, vint-i-nou eren sobre l’himne. Si considero que puta Cataluña no ha de ser, imagini la resta”, va dir el president de LaLiga, Javier Tebas, el 20 d’abril del 2018 sobre els xiulets en la final de la copa del Rei. “La irrupció de Vox em sembla molt bé. Espanya necessitava una alternativa del tipus Vox. Si Vox segueix en aquesta línia, votaré Vox”, va dir el mateix Tebas el 20 de gener del 2019 a la Cope. Quan Madrid somniava de nou que el futbol és apolític, la idea de la Superlliga ha tornat a agitar el fantasma secessionista.

“Secessionista” és la paraula inclosa en el comunicat de la Lliga de Futbol Professional (LFP) que presideix Tebas, que va ser cap de les joventuts de Fuerza Nueva a Osca i que ara és votant de Vox. “LaLiga condemna enèrgicament la proposta anunciada de creació d’una competició europea secessionista i elitista”, deia el comunicat tot assumint la terminologia de “condemna” que sempre ha acompanyat els atemptats. Dues hores després, el govern de Pedro Sánchez atacava la Superlliga amb una plantilla de llenguatge processista pròpia de qui combat una iniciativa unilateral en un conflicte polític. “El govern d’Espanya, a través del seu ministre de Cultura i Esports, ha defensat davant dels seus interlocutors que s’ha de retornar al camí del diàleg i de l’acord en els àmbits de decisió i organització als quals aquests mateixos clubs pertanyen per aconseguir una solució pactada que sigui convenient al futbol i a l’esport”, va dir el comunicat de La Moncloa. On la LFP hi veia una idea “secessionista”, La Moncloa apostava per “retornar al camí del diàleg” i respectar els “àmbits de decisió” i arribar a una “solució pactada”, però no es parlava de consulta ni de dret a decidir: era futbol. Conscient del poder vertebrador de l’estat autonòmic que tenen la lliga i la copa (plasmat en partits de local i de visitant), Sánchez ha mobilitzat el ministre José Manuel Rodríguez Uribes. “Si no dialoguem, anem al xoc de trens”, avisava Uribes ressuscitant la metàfora del 2017 català. Florentino Pérez, acostumat a edificar el seu poder sobre un èxit empresarial que té la llotja del Bernabéu com a gran metàfora del capitalismo de amiguetes, no fracassava així des de l’operació reformista del 1986 –també buscant la complicitat catalana– del bracet amb Miquel Roca i Antonio Garrigues.

L’episodi de la Superlliga se suma al sainet al voltant del partit Espanya-Kosova, en què La Moncloa va dictar a TVE el desdeny d’anomenar el rival com a “territori de” o “federació de” per no reconèixer el país. Però la futbolítica local no es cansa de rivalitzar amb el Celtiberia show de Luis Carandell a l’hora de fer riure insistint que no s’ha de barrejar futbol i política.