El Tribunal de Comptes escanya Mas, Puigdemont i Junqueras
L’òrgan reclama a polítics i a una quarantena d’alts càrrecs de la Generalitat despeses per l’acció exterior del 2011 al 2017
És un cas separat dels 5 milions abonats pel 9-N i els 4 milions per l’1-O
Per tercer cop i sense respir, el Tribunal de Comptes espanyol escanya i qüestiona el govern de la Generalitat –i també els seus funcionaris– per la seva gestió. Primer va fiscalitzar la despesa en la consulta del 9-N del 2014; el gener del 2020, la del referèndum de l’1-O, i ara per l’acció exterior de set anys, en ple impuls del debat sobre el dret a decidir del poble català. En concret, el Tribunal de Comptes ha citat per als propers 29 i 30 de juny els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva, i diversos exalts càrrecs del govern, fins a una quarantena, per despeses sota sospita en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. Polítics de Junts i ERC, i funcionaris hauran de comparèixer davant de la secció d’enjudiciament després de les denúncies de la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les entitats Advocats Catalans per la Constitució i Societat Civil Catalana.
Si per la consulta del 9-N el Tribunal de Comptes va fixar la responsabilitat comptable dels polítics en cinc milions d’euros, abonats en donacions per la ciutadania a través de la Caixa de Solidaritat (i que haurien de tornar a les arques de la Generalitat), la de l’1-O es va fixar en 4,1 milions, també pagats per la Caixa de Solidaritat. Ara, està per determinar la quantitat de diners públics que suposadament es consideren mal usats en política exterior.
La instrucció de la causa sobre l’acció exterior –acordada el març del 2019 a instàncies del Congrés i el Senat– ja ha finalitzat i està previst que al juny es faci, si els recursos no prosperen, l’acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar.
45 viatges sota sospita
En l’informe obert el 2019, s’indica que el total d’obligacions reconegudes per la Generalitat del 2011 al 2017 en acció exterior és d’“almenys” uns 416,8 milions d’euros; la despesa total de les delegacions en el període esmentat va superar el 27 milions d’euros, i la despesa executada pel Diplocat va pujar a 15,8 milions. S’hi concreta que hi ha 45 viatges internacionals del president i consellers, amb un import total de 479.633 euros, principalment efectuats per a la promoció del procés sobiranista, i se sosté que “no és justificat l’ús d’aquests fons públics per a aquesta finalitat.”
A més, s’hi afegeix que s’havien trobat “irregularitats” i “deficiències en la planificació, pressupost, gestió i execució dels recursos destinats a l’acció exterior”. I s’assegura: “S’ha constatat l’existència de despeses per a les quals no existeixen els justificants corresponents o no s’ha acreditat la prestació realitzada, així com la realització d’activitats fora de les finalitats establertes en la llei o alienes a les competències de l’administració catalana”, especialment fent referència a l’impuls de la declaració d’independència de Catalunya, especialment els anys 2016 i 2017, dels quals s’indica que “no hi ha memòries”.
Un cop acabada la instrucció dels fets que es recullen en els dictàmens de l’Advocacia de l’Estat i la fiscalia, s’ha dictat una providència per citar els presumptes responsables comptables. Alguns dels citats, com la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal, o els alts càrrecs Albert Royo i Amadeu Altafaj, són a un pas de ser jutjats a l’Audiència de Barcelona per l’1-O, acusats dels delictes de malversació de fons i prevaricació, que impliquen penes de presó.
LA DATA
LA XIFRA
I el cas del magistrat De Alfonso i Antifrau?
M.P
Tot control de la despesa pública ha de ser una prioritat en totes les administracions, i del color que siguin. El control de la despesa pública que realitza el Tribunal de Comptes espanyol, amb un procediment poc garantista, segons els experts, és vist també com a tendenciós quan s’examina l’acció del govern català.
El cas Palau, el 2020
Una de les darreres sentències d’aquest tribunal és del 21 de desembre passat, quan van dictar que els lladres confessos del Palau de la Música, Millet i Montull, havien de tornar 3,5 milions d’euros al Consorci del Palau (reclamats per la Generalitat i l’Ajuntament). Són d’anys anterior i no inclosos en la condemna penal que els fa tornar 23,7 milions.
Què passa, però, amb la denúncia presentada per l’Oficina Antifrau de Catalunya contra el seu anterior director, el magistrat Daniel de Alfonso, oberta el 2018? El novembre passat la Sindicatura de Comptes va indicar que De Alfonso hauria cobrat gairebé 300.000 euros indegudament entre el 2011 i el 2016, any en què va ser destituït arran de les converses amb l’exministre Fernández Díaz maquinant contra el govern català.
La quarantena d’alts càrrecs citats
Els citats pel Tribunal de Comptes per l’acció exterior són: els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont; l’exvicepresident Oriol Junqueras; els exconsellers Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva; els secretaris generals generals Roger Albinyana, Amadeu Altafaj, Lluís Bertran, Albert Carreras de Odriozola, David Mascort, Joaquim Nin, Jordi Vilajoana, Aleix Villatoro i Pau Villòria; les interventores generals de la Generalitat, Maria Vidal i Rosa Vidal; els interventors delegats, Jordi Serra, Javier Acín, Virgínia Astigarraga i Francesc Cubel; el secretari general del Diplocat, Albert Royo.
En la causa,a més, s’ha citat els respectius delegats de la Generalitat a Alemanya, el Regne Unit, França, Ginebra, Polònia, els EUA, Itàlia, Dinamarca, Portugal, Croàcia, Àustria i fins i tot davant la Unió Europea (UE).
