França prepara una nova bateria legal antiterrorista

Només cinc dies. Aquest és el temps que les autoritats franceses han tardat a anunciar noves mesures per combatre el gihadisme després de l’atemptat a Rambouillet. El primer ministre, Jean Castex, va presentar ahir un nou projecte de llei antiterrorista. Servirà per reforçar el control dels detinguts radicalitzats quan surtin de presó i la capacitat dels serveis secrets per controlar la navegació a internet. Tot i que el text es preparava des de feia mesos, la decisió de presentar-lo aquesta setmana respon a l’assassinat a ganivetades divendres d’una agent de policia perpetrat per un tunisià que havia mostrat “signes de radicalització” islàmica.

“L’atac a Rambouillet, l’assassinat del professor [Samuel Paty] o l’odiós atemptat a Niça al novembre han estat comesos per individus aïllats, desconeguts en la majoria dels casos pels serveis d’informació”, va assegurar Castex. Durant la presentació del projecte de llei, el cap de l’executiu centrista va reconèixer que els autors dels últims atemptats “s’han radicalitzat sense estar obligatòriament en contacte amb cèl·lules terroristes”. “Davant d’aquesta amenaça cada vegada més difícil de detectar, l’Estat i la Justícia necessiten més mitjans per detectar-los, seguir-los i actuar, fins i tot amb una vigilància reforçada de les xarxes socials”, va afegir el primer ministre.

En concret, el nou text permetrà augmentar el control dels presos vinculats a l’islamisme radical quan surtin de la presó. Proposa ampliar fins a dos anys el temps en què es pot retenir a domicili un expresidiari. Durant els últims tres anys, 430 persones han estat retingudes a domicili a França per casos d’aquest tipus. Després de l’aprovació a finals de 2017 d’una altra llei antiterrorista, que va introduir en el dret ordinari francès les mesures excepcionals de l’estat d’emergència –aplicat durant dos anys des del novembre de 2015–, es va facilitar aquesta mena de detencions. I ara es reforçaran.

L’altra mesura estel·lar del projecte de llei és la vigilància reforçada d’internet pels serveis secrets. Aquests podran fer servir algoritmes per detectar potencials sospitosos de gihadisme a partir dels webs que consultin. La proposta ja ha estat criticada per col·lectius defensors de llibertats individuals. Tanmateix, segons l’executiu, aquesta serà garantista en exigir la firma de cinc autoritats i la supervisió d’un organisme independent abans que els serveis d’informació puguin vigilar un sospitós descobert a partir d’aquest sistema. “El text es regeix per una doble exigència: donar més mitjans als serveis d’informació, però essent totalment respectuosos amb els principis jurídics fonamentals”, va defensar Castex.

Jamel G., l’autor de l’atac a Rambouillet, era un tunisià, de 36 anys, que residia a França des del 2009 i tenia problemes de salut mental. Quan va agredir la policia, va cridar “Déu és el més gran” en àrab. Presumptament, s’havia radicalitzat durant aquest últim any de confinament. El seu perfil manté similituds amb el dels autors dels anteriors atemptats a Niça o contra Samuel Paty. Després de l’onada gihadista que va ensagnar França el 2015 i el 2016, els atacs islamistes han estat constants al país veí durant els últims anys, però sense provocar grans matances.

Les autoritats hi han respost acumulant nombroses lleis antiterroristes. De fet, el poder legislatiu encara no ha aprovat la polèmica legislació contra el “separatisme” islamista que es va presentar a la tardor. La seva culminació s’encadenarà pràcticament amb l’inici dels debats parlamentaris sobre la nova llei, presentada ahir.