Política

EL RADAR

Dues velocitats

L’empenta de Biden contrasta amb la lentitud europea per sortir de la crisi

Poc es podia imaginar Donald Trump quan es referia amb menyspreu al seu rival electoral titllant-lo de sleepy Joe (Joe, l’adormit) l’arrencada trepidant que tindria, unes setmanes després, la presidència de Biden. La premsa de tot el món recollia aquesta setmana les iniciatives impulsades pel nou líder demòcrata durant els seus primers cent dies a la Casa Blanca. La llista és impressionant: el president ha doblat l’objectiu de vacunació contra la Covid-19 a què s’havia compromès durant la campanya i ha fet aprovar pel Congrés un pla de gairebé dos bilions de dòlars per rescatar l’economia; ha fet tornar els EUA a l’Organització Mundial de la Salut i a l’acord de París amb objectius climàtics més ambiciosos; ha fet passos per avançar cap a la igualtat racial i el control d’armes; ha anunciat per a enguany la retirada de la guerra més llarga que ha lliurat el país, la de l’Afganistan, abans de la data simbòlica de l’11-S, i ha proposat a l’OCDE la instauració d’un impost mínim global a la facturació de les grans multinacionals per evitar paradisos fiscals.

Biden planteja injeccions massives de diners (fins a sis bilions de dòlars en inversions socials i en infraestructures) per rellançar els EUA, un salt que pretén finançar apujant impostos a les grans corporacions i a les grans fortunes i que s’emmiralla –per la seva ambició transformadora– en el New Deal de Franklin D. Roosevelt, el president que va combatre la Gran Depressió dels anys 30 del segle passat introduint, entre d’altres fites, la seguretat social, el sistema de pensions i el salari mínim. El renovat protagonisme estatal ha fet que alguns analistes vegin també en el mandat de Biden una “contrarevolució” a l’era neoliberal inaugurada per Reagan als anys vuitanta i que tindria continuïtat en líders demòcrates com ara Clinton.

L’optimisme amb què engega la presidència de Biden, però, contrasta amb la impaciència que s’estén per Europa per la lentitud del ritme de la recuperació. Mentre que als EUA s’albira ja l’escenari post-Covid, a aquesta banda de l’Atlàntic la sortida de la crisi es complica pel retard en la campanya de vacunació del coronavirus i el feixuc procés burocràtic per desbloquejar el fons de recuperació de 750.000 milions d’euros aprovat l’any passat per modernitzar les economies europees. França i Alemanya han pressionat la resta de socis perquè presentin en el termini previst els plans detallats d’inversions i reformes que pensen aplicar amb les transferències de la UE, i també la Comissió Europea i el Consell Europeu perquè s’afanyin a analitzar aquestes propostes i a validar-les, de manera que els diners puguin arribar a destí a finals d’estiu, com a molt tard. Al continent hi ha por de quedar despenjats dels EUA i la Xina, que, en la nova cursa per l’hegemonia, sobretot tecnològica, premen amb força l’accelerador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Casado diu que l’acord per renovar òrgans constitucionals “compleix l’exigència del PP d’avançar en la despolitització”

Madrid

La corba de la Covid-19 manté una suau tendència a l’alça

Barcelona

La migració centra el debat dels líders europeus en la segona jornada de cimera

Brussel·les

Aragonès assegura que s’estan “aproximant posicions” amb la CUP per aprovar els pressupostos

Barcelona

Podem demana una reunió urgent de la mesa de seguiment de l’acord de coalició amb el PSOE

Barcelona

Sánchez no convenç la UE per actuar en la crisi energètica

Brussel·les

El termòmetre contra Colau no fa rebentar Sant Jaume

barcelona

Maragall i Artadi marquen perfil en la negociació del pressupost

barcelona

Junqueras torna a la universitat

Cerdanyola del Vallès