Política

La unilateralitat, a debat

En ple debat no resolt sobre quina ha de ser l’estratègia de l’independentisme, l’ANC munta un congrés que defensa la via dels fets consumats

Eslovènia o els països bàltics, els grans referents

D’ençà de l’octubre del 2017, a Catalunya han passat moltes coses i bona part han estat explicades sense que això exclogui, però, que encara hi hagi buits substancials d’aquesta història recent per omplir. Tant o més important que això és tot allò que no s’ha dit o fet d’aleshores. I, posats a triar un exemple il·lustratiu, potser una de les tasques més urgents que encara té pendents de fer l’independentisme en aquesta etapa postprocés és la de consumar una reflexió compartida serena, i profunda, sobre quina ha de ser la seva estratègia en els pròxims mesos o anys. En les desavinences, públiques i confesses, que ERC i JxCat estan exhibint de manera desacomplexada aquests dies hi ha una mica d’això. La constatació que hi ha un debat no resolt sobre quin hauria de ser el camí per avançar cap a la república, una discussió que pivota sobre dues posicions polaritzades sobre les quals sembla no haver-hi punt mitjà possible: La primera, la que defensa que aquest procés haurà de ser forçosament acordat amb l’Estat espanyol i que, per tant, cal seure-hi a negociar. Enfront hi ha la dels que propugnen que aquest diàleg no portarà enlloc, i que el que cal és tirar pel mig i aplicar la via de la unilateralitat perquè Catalunya pugui esdevenir un estat.

En un moment on les negociacions per formar govern han reproduït aquesta dialèctica, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), entitat que és explícita a l’hora de defensar l’estratègia dels fets consumats, ha organitzat un congrés virtual sobre la matèria. Comença avui i durarà dos dies, i el seu propòsit és “posar de nou en el debat públic arguments i experiències que reforcin aquesta via” en un moment en què, segons l’ANC, “hi ha una intensa pressió mediàtica i de diferents àmbits per imposar la idea que la unilateralitat no té recorregut en el nostre context i que va fracassar l’octubre del 2017”. Els casos que volen servir d’exemple són els dels països bàltics o Eslovènia. Aquest últim estat, que va aprovar una DUI el juny del 1991 després d’un referèndum celebrat en ple procés de liquidació de l’extinta Iugoslàvia, ja va ser citat en el seu dia com a referent per l’aleshores president Quim Torra. Per contextualitzar aquest cas, i d’altres de similars, en la sessió inaugural d’avui del congrés està previst que hi parlin Dmitrij Rupel, que va ser ministre d’Exteriors eslovè en aquell moment; Ülo Laanoja, un dels organitzadors de la Via Bàltica, que es considera que el 1989 va ser el detonant de les d’Estònia, Letònia i Lituània, i Armands Krauklis, exdiputat letó. Moderada pel director de Vilaweb, Vicent Partal, la conferència es podrà seguir pels canals de l’Assemblea a Youtube o Facebook a partir de les 17,30 hores.

El gruix de la resta de sessions, a porta tancada i amb les places ja exhaurides, versarà sobre qüestions polítiques en matèria econòmica o seguretat i defensa, processos constituents, les relacions internacionals –aquí com a ponent s’ha convidat Aleida Bertran, doctoranda a la Latvian Academy of Culture–, o les estratègies de desobediència civil i control del territori en un procés d’independència unilateral. En aquesta última sessió intervindrà Ramón Grosfoguel, sociòleg i activista porto-riqueny del departament d’estudis ètnics de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. La cloenda, dissabte a les 17,30 h per obert en els mateixos canals, anirà a càrrec de la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, i de Joana Pujol, coordinadora de la comissió d’incidència internacional de l’entitat.

LA DATA

25.06.91
es va declarar
la independència d’Eslovènia de manera unilateral, la qual va donar peu a una guerra de deu dies.

LA XIFRA

95
per cent
d’eslovens es van mostrar favorables a la secessió en un referèndum celebrat el desembre del 1990.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La premsa internacional destaca els indults com un “pas important cap a la desactivació de les tensions”

Brussel·les

Els exiliats adrecen una carta als eurodiputats i els diuen que els indults són una resposta a la resolució “explícita” del Consell d’Europa

Brussel·les

Colau constata l’inici d’una nova etapa però demana valentia per dialogar i trobar solucions “que hauran de ser votades”

barcelona

La majoria de la investidura rebutja la proposició de Llei del PP per impedir els indults a condemnats per sedició

Madrid

Els sindicats celebren l’aprovació dels indults com una “oportunitat” per tornar a la negociació política

barcelona

JxCat manté l’“escepticisme” amb la taula de diàleg després de la concessió dels indults

barcelona

María Jesús Montero creu que els indults no garanteixen solucionar el conflicte a curt termini

madrid

Aragonès, a Sánchez: “És l’hora de l’amnistia i d’un referèndum acordat”

barcelona

Mauri assegura que Cuixart rep l’indult “amb les seves conviccions, valors i ideals més reforçats que mai”

barcelona