Política

Amèrica Llatina

Les conseqüències de la pandèmia

Colòmbia, en flames

Les protestes contra una fallida reforma tributària deriva en una setmana d’enfrontaments, amb almenys 24 morts i centenars de ferits

Les Nacions Unides i la UE denuncien excessos en l’ús de la força policial

La crisi política està fora de control a Colòmbia. Des de fa una setmana, els carrers de les principals ciutats del país, com ara Bogotà, Cali o Medellín, són escenari de violents enfrontaments. Les protestes contra el govern d’Iván Duque s’han saldat fins ara amb 24 morts i 800 ferits, segons dades de la Defensoria del Poble i enmig de denúncies de la comunitat internacional contra l’ús desmesurat de la força per part de policies i militars. Les revoltes van començar com a rebuig a una reforma tributària que apujava impostos a la classe mitjana, un intent desesperat per reduir el buit fiscal que ha deixat la pandèmia de la Covid-19 a Colòmbia. Però la remor de fons és més complexa.

L’economia colombiana ha caigut enguany gairebé un 7%, producte de la pandèmia, i la pobresa s’ha enfilat fins al 42%, amb un 16% de desocupació. Al capdavant dels disturbis hi ha els joves, que demanen girar full del discurs bel·licista que ha marcat l’agenda colombiana des de fa mig segle. Acabada la guerra amb les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), les noves generacions exigeixen que l’atenció es concentri ara a reduir la desigualtat i posar fi al poder polític dels militars.

Duque ha fet tot el contrari. Dissabte, la vigília de retirar la reforma tributària del Congrés, va treure els tancs al carrer per contenir el que, segons la mirada oficial, són “atacs terroristes de baixa intensitat”. L’executiu considera que els aldarulls més violents són obra de dissidents de les FARC i grups relacionats amb el narcotràfic.

Bales de plom

A les xarxes socials, mentrestant, els estudiants que lideren les protestes denuncien que la policia els dispersa amb bales de plom. La violència ha estat de tal magnitud que ha cridat l’atenció de l’ONU i la Unió Europea, que han alertat de l’ús “desproporcionat” de la força pública. Una de les imatges més impactants va ser la de carros blindats i helicòpters dispersant la multitud amb gasos lacrimògens i detonacions d’armes a Cali, la ciutat que és epicentre de les revoltes. Fins i tot l’equip de Michelle Bachelet, alta representant de les Nacions Unides per als Drets Humans, va ser assetjat per la policia a Cali. El govern ha informat de la detenció de 515 persones, 47 de les quals menors d’edat, i el decomís de quaranta armes de foc.

Aquesta revolta és dels joves. En una enquesta recent de la consultora Xifres i Conceptes, el 74% dels consultats entre 18 i 25 anys tenien una imatge desfavorable de Duque. Les xifres posen en evidència l’esgotament del discurs de la guerra contra les FARC que tant de rèdit va portar a l’expresident Álvaro Uribe (2002-2010), pare polític de l’actual mandatari, Iván Duque. L’uribisme, com en diuen a Colòmbia, pregona encara el militarisme i la mà de ferro com a solució als problemes estructurals de la societat colombiana. Així, el president Duque va manifestar durant la setmana el seu dret a treure els tancs contra “els insurgents”. Va parlar en una cadena nacional de televisió, envoltat dels caps militars. La mesura ha atiat el foc de les protestes. Els manifestants ja no rebutgen la pujada d’impostos, sinó el canvi d’un model. D’aquí a un any hi haurà eleccions a Colòmbia.

42
per cent
dels colombians són pobres, segons les dades més recents.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La premsa internacional destaca els indults com un “pas important cap a la desactivació de les tensions”

Brussel·les

Els exiliats adrecen una carta als eurodiputats i els diuen que els indults són una resposta a la resolució “explícita” del Consell d’Europa

Brussel·les

Colau constata l’inici d’una nova etapa però demana valentia per dialogar i trobar solucions “que hauran de ser votades”

barcelona

La majoria de la investidura rebutja la proposició de Llei del PP per impedir els indults a condemnats per sedició

Madrid

Els sindicats celebren l’aprovació dels indults com una “oportunitat” per tornar a la negociació política

barcelona

JxCat manté l’“escepticisme” amb la taula de diàleg després de la concessió dels indults

barcelona

María Jesús Montero creu que els indults no garanteixen solucionar el conflicte a curt termini

madrid

Aragonès, a Sánchez: “És l’hora de l’amnistia i d’un referèndum acordat”

barcelona

Mauri assegura que Cuixart rep l’indult “amb les seves conviccions, valors i ideals més reforçats que mai”

barcelona