La desfeta en les locals d’Anglaterra provoca una nova crisi al laborisme

Els laboristes van ser els grans perdedors de les locals angleses en una derrota que ha provocat una profunda crisi tot i mantenir ajuntaments importants. Els laboristes Andy Burnham i Sadiq Khan van ser reelegits com a alcaldes de Manchester i de Londres, respectivament. El nou líder laborista, Sir Keir Starmer, se sotmetia al veredicte dels ciutadans per primer cop des que va arribar al poder, ara fa un any, i els resultats van ser nefastos.

Els laboristes van aconseguir 44 municipis (-6) i 1.248 regidors (-292) en relació amb els conservadors, que van guanyar en 57 municipis (+12) i van treure 2.186 regidors (+237) amb el 90% escrutat. La gota que va fer vessar el got va ser la derrota a la circumscripció de Hartlepool, al nord d’Anglaterra, a l’anomenat “mur vermell” (el color dels laboristes), on hi ha els tradicionals votants laboristes que el desembre del 2019 per primer cop van donar suport als conservadors i a Johnson.

Starmer va succeir Jeremy Corbyn l’abril de l’any passat amb la missió de recuperar el “mur vermell” i va iniciar la renovació del partit portant-lo de l’esquerra al centre i allunyant-lo de Londres. Hartlepool era l’única votació d’un parlamentari a Westminster després de la dimissió del diputat laborista al març. Havia estat laborista des que es va crear la circumscripció, fa 62 anys, i ara ha passat a mans conservadores. Johnson va córrer a Hartlepool per celebrar la victòria, humiliant Starmer. “Això demostra que seguim tenint el mandat al nord-est [mur vermell]”, va dir Johnson.

“Hem canviat com a partit, però no prou per al país [...]. Hem perdut la confiança de la gent treballadora i faig tot el que puc per redreçar la situació”, va admetre Starmer. I va fer acte de contrició: “Assumeixo tota la responsabilitat pels resultats i faré tot el que pugui per arreglar-ho.” Però els seus actes no van reflectir les seves paraules, perquè el primer que va fer va ser fer fora la seva segona, Angela Rayner, com a presidenta del partit. Rayner era la coordinadora de la campanya i es temia que podria provocar una guerra civil a les files de la formació. “Aquest acomiadament no té res a veure amb Angela [Rayner], ella tan sols és un cap de turc; la principal culpable és Jenny Chapman”, va dir un membre del partit referint-se a la baronessa Chapman, principal assessora de Starmer.

També va ser molt crític Corbyn, ara diputat independent, després que Starmer l’apartés. “No pots batre el govern si estàs d’acord amb la seva estratègia. Hem de deixar molt clar el camí cap a la veritable justícia social”, va deixar anar. Una de les crítiques que s’han fet a Starmer els últims mesos és que la seva oposició a Johnson ha estat molt dèbil. La crítica o reflexió més dura la va fer un altre membre del partit, que va dir que “fa por pensar que el 2019 no vam tocar fons”.