Londres nega cap mandat a Escòcia per al referèndum
Sosté que l’SNP no ha tret la majoria per convocar-lo
Sturgeon insta Johnson a frenar la consulta als tribunals
Les eleccions escoceses, en què hi va haver una clara majoria independentista, van suposar l’inici d’un procés que ningú no sap com acabarà. L’SNP i els Verds van participar en les eleccions amb la promesa, per separat, de celebrar un referèndum d’independència si treien majoria.
L’SNP va obtenir 64 escons i es va quedar a un de la majoria i els Verds, 8. En total, 72 escons contra els 47 dels tres partits unionistes. Per Nicola Sturgeon, la líder de l’SNP, i per Lorna Slater i Patrick Harvey, els colíders del Verds, el resultat és clar. Pel primer ministre britànic, Boris Johnson, i pels membres del seu govern, la interpretació és completament diferent. El cap de gabinet de Johnson –el seu segon, Michael Gove– va reconèixer ahir a la BBC, al programa del periodista Andrew Marr, que Escòcia té dret a sortir de la unió que van signar el 1707 els regnes d’Anglaterra i Escòcia, però que Sturgeon no té el mandat per poder celebrar la consulta. Va donar dues raons: la primera era que els escocesos van votar sortir de la crisi de la pandèmia perquè era el que havia dit en campanya Sturgeon. La segona, que l’SNP no havia aconseguit la majoria per celebrar el referèndum.
Diferència amb Cameron
Gove també va dir que els partits unionistes van treure un percentatge de vot més gran que els independentistes i que el 2014 es va fer una consulta perquè Salmond va treure una majoria de 69 escons en les eleccions del 2011. En aquestes eleccions, SNP i Verds n’han aconseguit més que el 2011 i un percentatge de vot més gran, del 49,6% (en la votació per districtes). El percentatge de vot el 2011 per a l’SNP va ser del 45%, xifra que tres anys més tard va coincidir amb el resultat del referèndum.
En el mateix programa, Sturgeon va dir que presentarà al Parlament escocès la legislació per poder celebrar un referèndum i que l’única manera que té Londres per parar-lo és portar el cas al Tribunal Suprem. Marr va preguntar a Gove si arribaria als tribunals i, tot i que primer va dir que no, després va eludir respondre insistint que els escocesos van votar sortir de la crisi de la Covid i que l’SNP no va obtenir la majoria.
Marr li va preguntar per la diferència amb relació a David Cameron, quan va concórrer a les eleccions del 2015 amb la promesa del referèndum del Brexit i les va guanyar, i va celebrar la consulta. “La pandèmia”, va respondre.
El govern central no té cap intenció de permetre la consulta. Johnson no vol passar a la història com el primer ministre que va perdre Escòcia. Comença ara una guerra soterrada per debilitar el rival.
Ahir Johnson va proposar una cimera per a la unitat del país en la recuperació de la Covid-19 als ministres principals de País de Gal·les, Irlanda del Nord i Escòcia. Sturgeon va acceptar, però vol una estratègia pròpia a llarg termini per a Escòcia i vol celebrar la consulta. No va descartar que es fes la primavera vinent, però sí un vot il·legal.
“Territori desconegut”
Un altre dels punts que han de decidir Verds i nacionalistes és si els convé formar una coalició per mostrar-se més forts davant de Londres amb vista a l’huracà d’hostilitats que hi haurà a partir d’ara.
En principi, no sembla que vulguin formar una coalició. L’entrevistador va preguntar a Stugeon què passarà si la justícia dona la raó al govern central. “Serà la fi del joc?” “Entraríem en un territori desconegut”, va afirmar.
