Política

La paraula de Sànchez

Sànchez ha estat al darrere de grans negociacions des que el maig del 2015 va agafar les regnes de l’ANC

Gent de confiança i col·laboradors el consideren “intel·ligent”, “astut” i molt “gelós” de la informació, que gestiona amb comptagotes com a estratègia

Els adversaris, en canvi, creuen que “no és honest” i l’acusen d’amagar els seus objectius reals

Sànchez va intervenir en la gestió de Junts pel Sí, en el pas al costat de Mas i en la inclusió del referèndum en el procés

84 dies de negociacions. Tot un rècord. Durant tot aquest temps, quatre persones de Junts i quatre d’ERC s’han estat intercanviant papers i documents per poder arribar a un acord que, de moment, s’albira impossible. Tan impossible com el 10 de gener del 2016 ho era un pacte entre Junts pel Sí i la CUP per investir un president de la Generalitat a causa del vet dels anticapitalistes a Artur Mas. El dia abans a la nit, després d’una tensa reunió a la seu de l’ANC, només hi havia una persona entre els negociadors que quan es va aixecar de la taula veia “un fil d’esperança” en la consecució d’un acord. Era Jordi Sànchez. L’endemà, Artur Mas feia un pas al costat i donava el relleu a Carles Puigdemont. La CUP substituïa dos diputats i començava una nova legislatura.

Sànchez va ser llavors un dels grans negociadors, i ja anteriorment havia ajudat a gestar, com a president de l’ANC i relleu de Carme Forcadell, la llista unitària entre Convergència i ERC que va donar lloc a Junts pel Sí. També va ser Sànchez qui va treballar per incloure el referèndum en el full de ruta del procés independentista, ja a les ordres de Puigdemont i Oriol Junqueras, i va acompanyar el procés fins a formar part de l’estat major. I cal no oblidar que abans, el 16 de maig del 2015, dilluns farà cinc anys, va agafar les regnes de l’Assemblea Nacional de Catalunya tot i no ser un dels candidats més votats pels socis. Un any després, va tornar a ser elegit al capdavant de l’organització després d’una forta disputa amb la candidata més votada per la militància, Liz Castro. El paper més rellevant pel qual se’l recorda és el que va exhibir el 21 de setembre del 2017 davant del Departament d’Economia en l’escrutini judicial per aturar l’1-O. La negociació amb el cos de la policia judicial i els Mossos d’Esquadra per gestionar una situació que incloïa una multitudinària manifestació de protesta a les portes d’Economia va provocar que se’l condemnés per un delicte de sedició i a una pena de nou anys de presó que compleix a la presó de Lledoners. Sànchez és a la presó des del 17 d’octubre del 2017.

Aquesta darrera setmana, Sànchez també ha atret els focus arran de l’anunci d’un acord imminent amb ERC que després es va fer miques quan els republicans van denunciar que tot continuava igual que al febrer i que aturaven la negociació. Sànchez, però, hi continua veient un fil d’esperança que eviti eleccions. Se’n sortirà?

Segons fonts consultades que han estat al costat de Sànchez en diferents negociacions, es tracta d’una persona amb “el cap ben ordenat” i, si bé no és “radical en les posicions, exhibeix mà de ferro”. Una de les seves tècniques per fer-se fort en les negociacions és estar en possessió de tota la informació, que després reparteix amb comptagotes entre els seus aliats en les converses. “És una persona molt gelosa de la informació”, tant a l’hora d’administrar-la en el seu bàndol com en el contrari. Aquesta manera de fer també li ha comportat problemes i aquesta reserva d’informació ha fet que se’l qualifiqui de persona “poc honesta” a l’hora de negociar i que se l’acusi d’“amagar les cartes” de manera voluntària. Companys seus a l’ANC asseguren que “ell té una idea fixa al cap i després ja es farà venir bé el relat per aconseguir l’objectiu”. “No es fia de ningú”, assenyalen, tot i que “sap aguantar la pressió i és coneixedor dels límits de totes les parts”, revela un dels seus homes de confiança, que vol mantenir l’anonimat. “Cedirà, però mai gratis”, hi afegeix un altre dels seus col·laboradors.

Una de les persones que guarden molt mal record de les negociacions amb Sànchez és l’editora Liz Castro, que li va disputar la presidència de l’ANC el 2016, quan es va erigir en la persona més votada entre la militància. Sànchez, finalment, es va imposar entre els membres del secretariat nacional. D’aquells dies, Castro recorda com Sànchez “solia imposar el seu criteri” malgrat el que havia decidit la majoria i que “filava molt prim”, fins al punt que “manipulava les paraules”. “Sempre li havies de llegir la lletra petita, perquè amagava les intencions reals”, lamenta. “Era un gran controlador i de fet va venir a l’ANC a domar-la, com així es va demostrar”, hi afegeix.

Persona tossuda i austera
Sànchez va a la seva, la qual cosa fa anar de corcoll els seus col·laboradors més íntims. Amb la independència que el caracteritza, va decidir comprar-se un cotxe vell que deixa aparcat a la presó de Lledoners i només el condueix per anar amunt i avall quan obté permís per sortir de la presó. El cotxe no sempre arrenca i sovint el fa arribar tard als llocs. Sànchez, però, no desisteix.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Abstenció rècord a l’Iran en unes eleccions a mida

Beirut

Desglaç entre Aragonès i Puigdemont

Brussel·les

Rull recorre al TEDH i denuncia una persecució

barcelona

Merkel i Macron, “vigilants” amb la variant delta

Berlín

Sánchez ajorna fins dilluns indults i proposta política

barcelona

Kim s’obre per primera vegada al diàleg amb Biden

Tòquio
L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

L’ANC anuncia una acció simultània amb el País Basc

Barcelona

Augmenta el nombre de refugiats i desplaçats malgrat la pandèmia

ginebra

Pla de govern a l’ombra del PSC