Xile elegeix en uns comicis històrics els redactors de la nova Constitució
Substituirà l’heretada de la dictadura d’Augusto Pinochet
El canvi va ser una de les principals demandes durant les protestes que van esclatar al país el 2019
Xile ha celebrat aquest cap de setmana la votació més important i complexa des del retorn del país a la democràcia. Prop de quinze milions de xilens estaven cridats a les urnes per escollir entre 1.300 candidats els 155 representants de la Convenció Constituent, que tindrà com a missió redactar una nova Constitució. L’actual Carta Magna data del 1980 i, tot i que havia estat modificada diverses vegades, era criticada pel fet de ser herència de la dictadura del general Augusto Pinochet i el seu biaix neoliberal.
L’elecció es fa paral·lelament a la dels alcaldes, regidors i governadors regionals, i dona una envergadura fins ara mai vista al país en una cita a les urnes, que s’ha celebrat dividida en dues jornades –dissabte i diumenge– per evitar aglomeracions per la Covid-19, que comença a remetre al país alhora que avança la vacunació, amb gairebé el 50% de la població inoculada.
En el primer dia de votació, segons el Servei Electoral, van exercir el seu dret a vot 3.052.413 persones, la qual cosa suposa el 20,4% del cens electoral, i s’espera que al final del procés la participació sigui similar a la del plebiscit de l’octubre passat, quan va votar poc més del 50% del cens electoral.
En el tancament d’aquesta edició encara no s’havien facilitat les dades de la segona jornada ni s’havien donat resultats. “Totes les eleccions són importants, però aquesta ho és especialment (...) Marcarà els camins del nostre país per a les pròximes dècades”, va dir el president de Xile, Sebastián Piñera, després de dipositar els seus vots. El mandatari va ser una de les primeres autoritats a anar a votar. Ho va fer el primer dia, dissabte, en què la jornada va transcórrer sense sobresalts i enmig de les mesures sanitàries a què obliga la pandèmia. El principal centre d’atenció del procés de votacions és l’elecció dels redactors de la nova Constitució. El canvi té el seu origen en les protestes que van esclatar a Xile l’octubre del 2019, una revolta popular que va durar mesos i que reclamava un model socioeconòmic més just.
La classe política va canalitzar el descontentament en un plebiscit sobre una nova Constitució, celebrat l’octubre passat, en què els ciutadans van decidir per una aclaparadora majoria enterrar els principis autoritaris i neoliberals de Pinochet, escriure un nou text fonamental i que aquesta feina recaigués sobre ciutadans escollits per a l’ocasió. Són 1.373 els candidats que es presentaven per tenir un lloc entre els 155 membres de la convenció, que serà paritària –un fet inèdit al món– i 17 dels escons estaran reservats als pobles indígenes. L’assemblea disposarà de nou mesos per presentar un nou text constitucional, i el termini es podrà ampliar tres mesos. A mitjan 2022, els xilens se sotmetran a un nou plebiscit per aprovar o rebutjar el nou text.
Paritat total
Per primer cop en la història, la Constitució d’un país serà redactada de manera paritària, homes i dones en la mateixa proporció, un fet inèdit al món. Per aquesta raó, el diari xilè La Tercera, explicava que la norma de la convenció és clara: als districtes que reparteixen un nombre parell d’escons, havien de resultar electes el mateix nombre d’homes que de dones, mentre que als districtes que repartien un nombre imparell, no hi podrà haver una diferència d’escons superior a un entre homes i dones.
