Illa nega els 100 dies de gràcia pel temps que s’ha perdut
Reiterant la seva col·laboració, demana realisme a Aragonès i l’avisa que la societat no espera “confrontació” ni “embat”
Qui a partir d’avui serà el cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, va anunciar que el seu grup no donarà els cent dies de gràcia habituals al nou govern perquè considera que s’han perdut massa mesos de govern en funcions, inclosos els tres de negociacions entre ERC i Junts que no han fructificat fins a l’últim moment. “No li donem 100 dies perquè n’hem perdut massa”, li avançava Illa, al candidat a la investidura per confirmar-li que el PSC farà oposició des del primer dia, “educada, elegant, fins i tot divertida si podem, però contundent”.
Des del primer dia el PSC s’esforçarà per “ser alternativa” de futur com a primer partit del país, l’objectiu realista dels socialistes el 14-F, encara que sostingués durant tota la campanya l’expectativa de trencar la majoria independentista i presidir la Generalitat ja aquest any. Illa va reiterar a Aragonès el seu suport en les mesures contra la Covid-19 i en els projectes de reindustrialització verda i digital que aspirin als fons europeus i també voluntat d’arribar a acords,¡ per exemple,¡ en els diversos pactes nacionals que va anunciar Aragonès. Fins al punt de prometre-li “tota la lleialtat” i d’advertir-li que “vagi amb compte que no li fallin abans suports més propers”, en referència clara a Junts.
I és que, més enllà de reiterar la seva col·laboració, que ja li va oferir en el ple de la setmana passada, Illa va posar ahir l’accent en el que sembla el principal punt dèbil del futur govern i en les diferències d’horitzó polític respecte del PSC.
Per Illa, Aragonès començarà a exercir de president amb l’autoritat afeblida per tres mesos de negociacions en què Junts ha amenaçat de no investir-lo però també pels seus propis ultimàtums no consumats –Aragonès va anunciar un govern en solitari un cap de setmana i el següent va tancar el govern de coalició– i també per la renúncia a ser a l’executiu de qui s’apuntava com la vicepresidenta, Elsa Artadi: “Es fa francament difícil no interpretar aquest descartament com una falta de confiança en la seva presidència i el seu govern.” Les “diferències airejades sense cap pudor ni discreció” entre ERC i Junts i el fet que Aragonès sigui el primer president de la Generalitat restablerta a ser investit en tercera convocatòria “no és un bon presagi” d’estabilitat en la legislatura, conclou Illa.
En segon lloc, el líder socialista va demanar al candidat “realisme” i el va advertir que la independència no és el punt de trobada de la societat catalana, que avui no està per la “confrontació” ni “l’embat” amb l’Estat que planteja el pacte de govern si en dos anys no fructifica el diàleg amb el govern espanyol.
El tarradellista i l’home correcte
Illa va explicitar la bona consideració que té d’Aragonès. En part, per contrastar la imatge de pragmatisme i ordre del republicà amb el compromís d’ERC, Junts i la CUP de tornar a la confrontació amb l’Estat si no s’assoleix el referèndum: “Vostè percep que per vèncer el virus ens haguem de confrontar? Pels fons europeus necessitem embat? Vostè creu que és l’actitud que demana la societat catalana? Crec que no fa per a vostè. No m’ha semblat un home de confrontació. M’ha semblat un home, a més de correcte, educat, d’arremangar-se i veure com ho solucionem.” Aragonès, que li havia agraït el to dialogant, va retreure a Illa que és propi del “nacionalisme espanyol” qualificar de divisiu l’independentisme quan té majoria i no pas l’unionisme quan la té. Illa nega ser “nacionalista, ni català ni espanyol” i es reivindica com a “tarradellista”, una figura que, recorda, uneix ERC amb el PSC.
