El vertigen dels indults
Sánchez confia que un estiu amb Eurocopa diluirà la gràcia als presos com va passar amb els indults de González i Aznar per Nadal
Li marcarà el camí cap a la reelecció i la biografia
Els barons del PSOE s’enerven i la dreta torna a Colón
El PP inflama els 8.000 municipis amb mocions per votar no a l’indult
Vigília de Nadal del 1988: el govern de Felipe González indulta un dels caps del 23-F, Alfonso Armada, condemnat a 26 anys, amb l’informe favorable del Suprem. Vigília de Nadal del 1998: el govern de José María Aznar indulta l’exministre José Barrionuevo i l’ex-secretari d’estat Rafael Vera, condemnats a 10 anys pel segrest de Segundo Marey, amb l’aval del Suprem. Estiu del 2021: primeres vacances postpandèmia, Eurocopa de futbol i indult als presos del procés. En un país on el 1977 Adolfo Suárez va aprofitar la Setmana Santa –el “dissabte sant roig”– per legalitzar el PCE, el calendari és un eix essencial de la política. Com va passar amb els indults de González i Aznar per Nadal, el president Pedro Sánchez confia ara que l’estiu de turisme i futbol televisat dilueixi el cop de la concessió dels indults, però el vertigen de la impopularitat en l’hora greu l’acompanyarà en el camí cap a la reelecció el 2023 i marcarà la seva biografia. Si el PSOE entra en ebullició, la dreta retorna als fetitxes de la plaça Colón i de la recollida de firmes.
En el seu llibre Manual de resistencia, Sánchez es presenta com un enderrocador de llocs comuns. I es permet enumerar tots els que ell ha esmicolat: que una moció de censura no triomfa mai a Espanya, que és impossible guanyar unes primàries a l’aparell d’un partit, que aquí ningú no dimiteix per ser fidel a la paraula... En l’equador de la seva presidència, però, Sánchez aborda l’hora del vertigen en què el poder és un acte íntim i envoltat d’inclemència. L’indult és l’últim examen en el manual de resistència i mesurarà si es pot ser reelegit a La Moncloa en l’adversitat.
Asfaltar el llarg camí
Conscient que la gràcia que regula la llei del 1870 remourà el sòl, Sánchez va començar a asfaltar l’autopista a l’indult el llunyà 29 de desembre del 2020 en el balanç polític anual ofert a La Moncloa. La pregunta era explícita sobre si concediria l’indult i la resposta era el primer pas de la maceració. “Aquest govern no ha ocultat mai les intencions d’apostar pel retrobament i la reconciliació. És molt important superar episodis infaustos que avergonyeixen el conjunt del país. Quan parlem de Catalunya, ningú està lliure de culpa i tots hem comès errors”, va argumentar el president per aplanar el camí en l’any entrant. Va ser la primera escletxa en el relat oficial de la repressió: ja no era una història en què l’estat de dret s’imposa als delinqüents; era un passat autocrític en què “tots” –repressors i reprimits– acumulen errors.
La primera pedra del Cap d’Any del 2020 ha estat coberta amb dues capes d’asfalt aquesta setmana. Conscient que el Tribunal Suprem –aliat de González i Aznar quan es tractava del 23-F i dels GAL– llançaria el seu coet jurídic aviat, Sánchez trencava el glaç dimarts des de Brussel·les. “El que per a mi no són principis constitucionals i mai ho han representat són la venjança i la revenja”, va dir. I ho va rematar l’endemà ja al Congrés davant el popular Pablo Casado. “Hi ha un temps per al càstig i hi ha un temps per a la concòrdia”, va sentenciar amb la solemnitat de qui ja té la decisió presa. Fins i tot diu que “prendria la mateixa decisió si el govern progressista tingués 300 escons” i no els 155 que el fan dependre d’ERC.
De Colón a l’estiu calent
Si Sánchez vol esmorteir el cop a l’estiu, els barons del PSOE ja vetllen armes preventivament en dos faccions que lluiten a cop de declaració. “L’última cosa que voldria és que un indult injustificat a algú que vol continuar fent el mateix es convertís en una condemna per a l’organització que el sustenta”, adverteix el manxec Emiliano García-Page. Amb les autonòmiques previstes el maig del 2023, Page lidera el bàndol insurrecte amb Sánchez, que inclou Guillermo Fernández Vara (Extremadura), Javier Lambán (Aragó) i els històrics González i Alfonso Guerra. Al davant hi ha José Luis Rodríguez Zapatero i els fidels a Sánchez: Ximo Puig (País Valencià), Francina Armengol (Balears) i Concha Andreu (la Rioja).
Com si la plaça fos el missatge, el PP, Vox i Cs han decidit tornar a Colón el 13 de juny a cridar en contra dels indults com ja van fer el 10 de febrer del 2019 en contra del diàleg amb Catalunya. Casado, a més, recupera el vell manual del PP contra l’Estatut: vol un ple monogràfic al Congrés, una recollida de firmes al carrer i una pluja de mocions als 8.000 municipis perquè s’hagi de retratar amb el seu vot des del PSOE de Badajoz fins al PSOE de Ciudad Real i de Sevilla. A Andalusia, a més, es dona el cas que hi ha en marxa el procés de primàries entre Susana Díaz i Juan Espadas –candidat de Sánchez–, que acaba el 13 de juny i que ha pesat a l’hora d’endarrerir l’indult, perquè l’última cosa que vol el president és fer un regal a la rival interna. La dreta ho fia tot a un estiu calent, però Sánchez s’aferra al ferragosto i als 30 mesos de legislatura que li quedaran a partir del setembre per no pagar-ho el 2023.
