Política

Cacera a l’acció exterior

L’informe del Tribunal de Comptes vol castigar per “malbaratament” gran part de l’activitat internacional del govern durant els anys àlgids del procés

L’exhaustiva fiscalització, de 722 planes, denuncia multitud d’actes polítics

Posar sota la lupa qualsevol actor públic del país implicat en relacions internacionals, fiscalitzar fins a la més innocent iniciativa dirigida a explicar al món la situació de Catalunya o investigar fins a l’última factura l’acció exterior de la Generalitat durant els anys més àlgids del procés sobiranista, a fi de trobar-hi –o més aviat inflar-los– indicis de suposades il·legalitats per poder-ne perseguir i escarmentar els responsables, econòmicament i fins i tot penalment. Aquesta és la intenció de l’exhaustiu informe de 722 planes –això sí, les 250 últimes corresponen a al·legacions, sobretot del govern– que ha estat fent el Tribunal de Comptes des que el 27 de desembre del 2017 –sis dies després que l’independentisme tornés a guanyar a les urnes– l’hi va encarregar una comissió mixta del Congrés i el Senat, llavors dirigits pel PP.

Aliè a la voluntat expressada pels catalans, i traduïda òbviament en l’orientació del govern, el document llança sospites d’il·legalitat sobre gairebé tota l’acció política de la Generalitat durant sis anys en matèria d’afers exteriors, del 2011 al 2017. Una quarantena de responsables polítics de l’època, com els presidents Mas i Puigdemont; diversos exconsellers, com Raül Romeva, que ja compleix pena per sedició, i molts càrrecs, sobretot del sottogoverno, estan citats a declarar els dies 29 i 30 de juny –tot i que n’hi ha prou que hi vagin els advocats–, quan coneixeran els imports suposadament malbaratats de què se’ls acusa. Ergo que els els reclamaran... i que poden ser milionaris. El llavors secretari general del Diplocat, Albert Royo, ja ha calculat, sense anar més lluny, que només a ell li poden exigir uns 4,5 milions d’euros.

Els centenars d’activitats que l’informe descriu com a susceptibles ara de ser castigades van ser públiques i notòries, i la majoria àmpliament difoses. I mai, subratllen fonts consultades dels acusats, ningú va rebre cap requeriment judicial, ni tan sols cap avís del govern espanyol. “Tot ha vingut a pilota passada, volen matar el missatger”, conclouen. “Així era il·legal parlar del procés? Explicar la situació de Catalunya? Estem assumint una retallada de drets i llibertats brutal!”, denuncien. Més enllà de la crítica política, mai ningú va imaginar que defensar la posició del govern de Catalunya fos motiu de persecució judicial i font potencial de gravíssimes sancions i multes.

Judicis de valor

La cacera que ara veu la llum té una fita clara: fer-los pagar amb el patrimoni personal –i de passada enviar un clar avís a navegants– per tota l’activitat que el tribunal consideri que va tenir alguna relació amb les explicacions i el missatge polític que el govern traslladava al món, en uns anys amb milions de persones mobilitzades per la independència, fet que generava gran interès arreu.

L’informe, farcit de judicis de valor i conclusions esbiaixades, entra en un detall inusual, fins a extrems que en democràcia són propis d’òrgans polítics i no pas judicials. Per exemple, retreu a la Generalitat que no feia bé el seguiment del compliment dels seus plans d’acció exterior del 2012 al 2015, fet que, conclou, “implica la seva ineficàcia”. L’escrit descriu al detall l’estructura del govern en matèria d’acció exterior, i ho repassa absolutament tot: plans, viatges, personal, contractació, factures, convenis, subvencions... I, és clar, criminalitza tot el que creu que va servir per explicar el que volia Catalunya: preparació de viatges, argumentaris, conferències, debats, reunions, trobades amb diputats o amb la premsa... La llista és interminable, tot i que molts actes hi apareixen duplicats o triplicats, segons la faceta on estigui posat el focus.

Viatges

L’informe, que curiosament evita posar cap nom propi, denuncia que s’han fet viatges a l’estranger que no tenien com a finalitat principal “la projecció a l’exterior dels interessos del conjunt de Catalunya”, sinó que estan vinculats “a la promoció de l’anomenat procés sobiranista”, per la qual cosa queden “fora de les finalitats marcades per la norma”. De fet, llista fil per randa, amb comitives, cost, activitats i durada, fins a 45 viatges, d’un cost total de 479.633 euros. Aquí hi situa fins a 11 dels 40 viatges en aquests anys dels presidents Mas i Puigdemont, amb un cost de 363.439 euros. Entre ells, per exemple, un el juny del 2014 per inaugurar una planta de Grífols a Carolina del Nord, a la sortida de la qual Mas va declarar, en relació amb el 9-N: “Si se’ns nega el dret a votar, hi haurà un conflicte civilitzat.” També denuncia altres visites als EUA, com la de Puigdemont l’abril del 2017 en què es va entrevistar amb l’expresident Jimmy Carter, que en una nota posterior va dir que ni ell ni la seva fundació “podrien estar vinculats amb un referèndum”.

En tot cas, la majoria de viatges il·legals són a Europa, per fer conferències, inaugurar delegacions, anar de convidats a parlaments com els de Finlàndia o Suïssa, o veure’s amb dirigents com el president de Flandes. Això sí, són els consellers Francesc Homs i Raül Romeva els protagonistes de la majoria dels viatges, en algun dels quals l’informe s’acarnissa fent constar detalls banals com que l’indicat és “el cost del viatge i la taxa turística”.

Secretaria d’Exteriors

No cal dir que l’anàlisi de la secretaria d’afers exteriors –primer dependent de Presidència i després d’Acció Exterior, a qui ja es va obligar a canviar el nom– és també minuciosa, i conclou que “un elevat nombre” d’activitats no responen a la projecció exterior del conjunt de Catalunya, i fins i tot fan ús de fons públics tot contravenint “el principi de lleialtat institucional mútua” amb l’Estat. La xifra total dedicada a la secretaria l’estima en 73,7 milions.

A tall d’exemple, el tribunal troba “rellevant” que una instrucció de l’agost del 2013 instés les unitats dependents de la secretaria a prioritzar les notificacions internes sobre notícies a l’exterior sobre el procés. L’informe diu que “s’ha localitzat un argumentari general mediàtic” –el govern mateix va lliurar els papers en ser requerit, de fet– del febrer del 2015, que es va enviar a les delegacions. El reprodueix tot, és clar. I posa en dubte múltiples entrevistes amb premsa internacional o diputats d’altres països, fins i tot reunions de delegats a Barcelona o un sopar el 2013 amb promotors de la Via Bàltica. L’escrit, a més, deixa anar que hi ha entitats beneficiàries de manera “recurrent” per ajuts –aquestes sí que les cita– com els casals a l’exterior, l’Institut Europeu de la Mediterrània, el Cidob, l’IBEI, la Casa Àsia o la Casa Amèrica.

Delegacions

La xarxa de delegacions a l’exterior mereix també una detalladíssima anàlisi, una per una, per posar en dubte la seva activitat, fins i tot actes culturals com la presentació de llibres que xoquen amb les “oficines sectorials” i comporten “despeses notables”. L’única explicació la veu l’informe en una breu menció en la memòria del 2016 del delegat a Itàlia, que reflexiona que “la cultura s’ha demostrat com un soft power molt útil per generar interès i empatia” per al país, i permet de passada “eludir la interferència de l’ambaixada espanyola” per poder rebre destacats polítics italians.

La llista de retrets del tribunal és interminable, i inclou dietes pagades a conferenciants, la preparació de visites i parlaments a dirigents del govern o que en discursos amb motiu de la Diada es parlés del procés sobiranista. Fins i tot hi apareix la col·laboració en una calçotada popular del Casal Català de Berlín o el pagament “indegut” de 300 euros per una ambulància en una actuació castellera a París emmarcada en una campanya d’Òmnium el juny del 2014. També un col·loqui amb catalans a Washington el juny del 2014 on hi havia el president Mas, es queixa l’informe, “es va centrar segons la premsa a les últimes notícies sobre el procés”, i en cita frases textuals.

Això sí, per al tribunal espanyol, pel pressupost que tenen –27, 2 milions– les delegacions van organitzar “poques” activitats pròpies aquests anys (38), ja que es dedicarien sobretot a anar a altres on les convidaven. Fins i tot les acusa de fer les valoracions a les memòries poc detallades, i que eren “purament subjectives”. L’informe, a banda, denuncia que totes les delegacions –i també algunes oficines d’Acc1ó– van cedir els locals perquè s’hi votés en el “referèndum” del 9-N del 2014, “malgrat que va ser declarat il·legal” pel TC.

Diplocat

La ràbia indissimulada del govern del PP contra el Diplocat té una resposta a l’altura en les 90 planes que li dedica la investigació del Tribunal de Comptes, que admet que és un consorci público-privat format per 34 integrants –oblida citar-los, però hi ha des del Barça fins a sindicats, patronals, universitats, cambres de comerç, ajuntaments i diputacions–, si bé passa de puntetes sobre el fet que totes les accions que denuncia s’emmarcaven en el pla que cada any va aprovar el patronat per unanimitat. Això sí, remarca que els 15,8 milions gastats en aquests anys van venir sobretot de la Generalitat. I que exactament el 74,3% de les activitats del Diplocat del 2013 al 2017 van tenir relació amb el procés. En aquest sac hi posa taules rodones amb acadèmics en universitats, fins i tot espanyoles; reunions múltiples, debats en think tanks o trobades amb periodistes, així com el programa de visitants internacionals a Catalunya, com els que fan avui la majoria de governs del món. Fins i tot posen en el punt de mira actes culturals, com la presentació el setembre del 2014 de la novel·la històrica Victus a Amsterdam, acabada la qual es va discutir “sobre la Guerra de Successió espanyola i del tractat de pau, 300 anys després”.

Recurrents també són les mencions de l’informe als encàrrecs d’eines de diplomàcia pública que es van fer a Independent Diplomat –llavors molt denunciats pel PP–, que és una ONG –de fet l’única al món que s’hi dedica– formada per experts en relacions internacionals i que ha assessorat en diversos processos de negociació.

Igualment qüestiona, fins al punt que aniran a la causa penal, subvencions a entitats com Focir, l’única federació catalana d’entitats reconeguda internacionalment, a qui es van lliurar ajuts perquè molts dels seus membres amb dificultats econòmiques per la crisi –des de la UGT a la Creu Roja, passant per corals– puguessin participar en assemblees de les entitats internacionals de què formaven part.

L’informe infla el cost total fins als 417 milions

L’escrit del Tribunal de Comptes encara s’allarga més per fiscalitzar amb un detall similar l’acció d’altres organismes amb participació pública que fan acció exterior, tot i que no tinguin cap connotació política, com és Acc1ó –una xarxa d’oficines per ajudar els empresaris catalans a invertir a fora–, l’Institut Ramon Llull –que difon el català al món–, l’Agència Catalana de Turisme, l’Institut Català de les Empreses Culturals –fins al 2011 anomenat de les Indústries Culturals, que ajuda els professionals de la cultura–, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament –que dona ajuts a projectes en països en vies de desenvolupament– o la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Posar-ho tot al mateix sac de la sospita de malbaratament permet al tribunal apujar la xifra de despesa pública a l’exterior fins a 416,8 milions del 2011 al 2017.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Estat espanyol
Adeu a Iglesias en la IV Assemblea de Podem

Podem es feminitza

madrid

Montero: “No resol el conflicte anar a Colón ni les firmes”

madrid

Una carta emmiralla tot el país

Roma

Johnson tensa la cimera del G-7 i amenaça la UE pel tema d’Irlanda del Nord

Carbis Bay

ERC acusa la dreta de posar Catalunya en el punt de mira

Barcelona

El Consell per la República i l’ANC reivindiquen l’1-O

barcelona

Chacón i Solsona lideraran el PDeCAT de “la veritat” i “la responsabilitat”

barcelona

Guanyem fixa els objectius per a “la Girona del futur”

Girona

El rumb d’ERC en la nova etapa del procés

barcelona