Política

‘Aturem el Parlament’: deu anys d’angoixa i solidaritat

En el desè aniversari de la mobilització ciutadana contra les retallades, vuit persones encara estan pendents si han de complir tres anys de presó

Esperen l’indult i cinc, el TC i per anar a Estrasburg

José, Àngela, Ciro, Olga, Rubén, Carlos, José María i Jordi avui fa deu anys que van participar en la multitudinària mobilització ciutadana contra les retallades en despesa social, anomenada Aturem el Parlament. I encara avui no saben si han d’entrar a un penal per complir tres anys de presó, que l’any 2015 els va imposar el Suprem, de forma irregular, ja que l’Audiencia Nacional els havia absolt, com a tretze joves més.

I des de fa sis anys esperen que el govern espanyol els respongui si accepta o no concedir-los un indult, sol·licitat el maig del 2015. També esperen poder anar a Estrasburg perquè condemni l’Estat espanyol en castigar el dret a manifestació. El Tribunal Constitucional (TC) ja va rebutjar l’empara a tres d’ells, i fa uns mesos el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) no va voler entrar al fons perquè el TC havia descartat que fos un cas de “transcendència constitucional”, un filtre perillós. El TC encara té pendent de resoldre el cas de cinc dels indignats. Recentment s’ha sabut que el ple del TC va rebutjar, per set vots en contra i quatre a favor, la ponència del magistrat Cándido Conde-Pumpido, que s’inclinava per estimar el recurs d’empara d’una de les condemnades, i l’ha encarregat a un altre membre del tribunal perquè reculli en sentència l’opinió majoritària de la sala. És a dir, avalar la condemna, que els va imposar un tribunal encapçalat per Manuel Marchena. Després, podran anar al TEDH.

El Suprem es va oposar al fet que se’ls concedís l’indult adduint que la conducta dels condemnats va implicar “un atac a un pilar de l’estructura democràtica”. També s’hi van oposar el Parlament (rectificat el 2020) i la Generalitat, que com la fiscalia va presentar recurs a la seva absolució. I l’Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció per exigir al govern espanyol que indultés els indignats el gener del 2016, quan Ada Colau va accedir per primera vegada a l’alcaldia amb la formació Barcelona en Comú, hereva del moviment del 15-M, que a Barcelona va tenir la darrera mobilització al Parlament.

Pioners de l’1-O

“Prefereixo que no els concedeixin l’indult, que seria com rentar-se la cara del que els van fer. Millor que Estrasburg creï jurisprudència amb ells i digui que ningú pot ser represaliat pel fet d’exercir el dret de manifestació.” Així ho expressa Mercè Juan, mare d’Olga, una de les condemnades a tres anys de presó i que el TEDH va refusar el seu cas, però que es pot beneficiar del que digui als altres cinc casos pendents.

Mercè recorda que l’estiu del 2011 ho va viure tot de forma incrèdula i no va ser conscient de la gravetat de la situació fins anar a Madrid al judici a l’Audiencia Nacional. “És un desgast emocional i econòmic, i allà érem familiars de catalans i familiars de nois bascos en altres processos”, recorda. Per Mercè, els joves del cas del Parlament són els pioners de la repressió viscuda després per l’1-O.

Transgredint la norma espanyola –ja que no es pot condemnar persones absoltes sense nova prova ni escoltar-los–, Marchena va condemnar-los el 2015 per “la intimidació ambiental” creada, concepte que el jutge Pablo Llarena va copiar el 2019 per fer engarjolar els presos polítics per l’1-O i sense violència real. El magistrat Ramón Sáez, de l’Audiencia Nacional, va ser el ponent que va absoldre els acusats del Parlament, com després del major Trapero. En el seu cas, ni la fiscalia ni cap institució va presentar-hi recurs. I la tercera és que els familiars dels joves es van avançar a Òmnium i el 2014 el seu lema ja era: “Jo també estava al Parlament. I ho tornaria a fer.”

Mercè retreu el control dels Mossos a aquests joves, que “segur tenien fitxats”, ja que provenien de diferents protestes i anteriors, com ara contra el Pla Bolonya, Can Vies o per la sanitat públia a Bellvitge. I que recomanaria a altres famílies amb fills detinguts a les protestes: “Que es deixin ajudar. Emocionalment és molt difícil, i la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes n’és pionera”, sosté.

LES FRASES

Ja han complert la condemna... I més que l’indult, prefereixo que Estrasburg digui que se’ls van vulnerar drets fonamentals
Hem passat molta angoixa, però també ens hem fet més savis i forts
Mercè Juan
Mare d’Olga i de l’assemblea de familiars dels condemnats


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Hisenda i autonomies abordaran dilluns el repartiment de 10.500 milions d’euros dels fons en una reunió amb presència catalana

Madrid

Díaz Ayuso exigeix al govern espanyol lleialtat a les CCAA fidels a la unitat d’España davant dels privilegis de Catalunya i el País Basc

madrid

Boye celebra la decisió del TGUE perquè “confirma” que Puigdemont, Comín i Ponsatí es poden moure “lliurement” per la UE

Brussel·les

Un any de presó per a l’activista Pol Serena per agressió als Mossos en una vaga independentista

barcelona

La fiscalia arxiva la investigació contra Colau per subvencions atorgades a entitats socials

barcelona

Comín afirma que estan “tranquils i satisfets” i diu que el TGUE els tornarà la immunitat si es reactiven les euroordres

Perpinyà

Puigdemont diu que la decisió del TGUE de retirar-li de nou la immunitat confirma la suspensió de les euroordes

Brussel·les

Casado reclama al govern espanyol que actuï “al més aviat possible” perquè Puigdemont “sigui jutjat a Espanya”

Madrid

El TGUE torna a retirar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí

brussel·les